Lesmes fa créixer la influència del PP al poder judicial

El ple del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) aprova aquest matí el nomenament de deu places de jutges, sis dels quals del Tribunal Suprem espanyol i de força rellevància. Com que el CGPJ té el mandat caducat des de final del 2018, en un principi s’havia acordat que aquests nomenaments serien congelats a l’espera d’un acord entre els partits per a renovar l’òrgan judicial. Però el seu president, Carlos Lesmes, ha tirat endavant amb els nomenaments, decisió que fa créixer la tensió en la guerra oberta amb la Moncloa.

De moment s’han renovat dues places de la sala penal del Suprem, amb el nomenament d’Ángel Hurtado, qui va ser el jutge del cas Gürtel i qui va ser contrari a condemnar el PP com a partícip a títol lucratiu, i Javier Hernández, magistrat del TSJC. També s’ha escollit Leopoldo Puente magistrat de la sala segona, María Luisa Segoviano presidenta de la sala quarta, Jacobo Barja de Quiroga president de la sala cinquena i César Tolosa president de la sala tercera. 

Entre les places que es renoven avui, hi ha la presidència de la sala tercera, vacant perquè aquest mes va acabar el mandat de Luis María Díez-Picazo; la presidència de la quarta i la cinquena, els titulars de les quals es van jubilar al juny; i tres places de magistrat de la sala segona, després de la jubilació de Luciano Varela, Franciscio Monterde i Alberto Horge Barreiro.

Els nous magistrats de la sala segona hauran de prendre decisions rellevants sobre el cas Gürtel i el cas dels ERO d’Andalusia. Alhora, aquesta mateixa sala haurà de decidir sobre una investigació del rei emèrit espanyol Juan Carlos I.

Per una altra banda, el ple vota la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries; i la sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia amb seu a Màlaga, la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries i l’Audiència Provincial d’Ourense.

Influència del PP

El PP, partit que va nomenar Lesmes, bloca una renovació del mandat del CGPJ que no li afavoreix. D’aquesta manera, el partit de Casado pot mantenir una estructura judicial que els darrers anys ha seguit una línia determinada i que es reafirma amb aquests nous nomenaments. Ho explicava així Jaume Asens en una entrevista a VilaWeb: ‘Lesmes va ser director general de Justícia durant vuit anys amb el PP. I això no és ni anecdòtic ni circumstancial. Perquè respon a una estratègia de fons, que ve de lluny. Recordeu, per exemple, quan el portaveu del PP al senat Ignacio Cosidó afirmava, parlant de la renovació del CGPJ: ‘Ens hi juguem nomenaments vitals pel PP’.

Si el PP s’oposa a la renovació, té la paella pel mànec. Els números són clars. El CGPJ el formen vint-i-una persones, és a dir, vint vocals més el president. D’aquests, dotze, més de la meitat, van ser proposats pel PP el 2013, quan Rajoy tenia majoria absoluta al congrés espanyol.

Uns sistema qüestionat

El Consell d’Europa ha renyat en més d’una ocasió l’estat espanyol per l’excessiva politització de la seva justícia, que queda plasmada en el sistema d’elecció del CGPJ, que va a càrrec dels partits. Per això no és estrany que la Hongria de Viktor Orbán posi com a exemple a Espanya quan vol defensar el sistema judicial de la seva aliada Polònia.

El ministre d’afers estrangers del país hongarès va acusar Brussel·les de tenir ‘dobles estàndards’ a l’hora de criticar la reforma judicial a Polònia i va dir: ‘Espanya té la mateixa regulació. Si una cosa és bona a Espanya, per què és dolenta a Polònia?’, va demanar Szijjártó en la presentació d’un think tank creat per Varsòvia i Budapest. Ho va dir per contrarestar el discurs de Brussel·les sobre l’estat de dret, perquè consideren que no els jutja igual que a la resta de socis europeus.