«Ja no sóc ministre

El referèndum del 5 de juliol romandrà en la història com un moment únic en què un petita nació europea es va alçar contra l’esclavitud del deute.

Com totes les lluites pels drets democràtics, també aquest rebuig històric a l’ultimàtum de l’Eurogrup del 25 de juny arriba incorporant-hi la marca d’un preu elevat. És essencial, per tant, que el gran capital atorgat al nostre govern per l’esplèndid vot del NO sigui investit immediatament en un SÍ a una solució adequada –a un acord que implica la reestructuració del deute, menys austeritat, redistribució a favor dels més necessitats i reformes reals.

Poc després de l’anunci del resultat del referèndum, vaig ser conscient d’una certa preferència per part d’alguns membres de l’Eurogrup, i diversos ‘partners’, per la meva … ‘absència’ en les seves reunions; una idea que el primer ministre va considerar que li podia ser útil per a arribar a un acord. Per aquesta raó avui deixo el Ministeri de Finances.

Considero que és el meu deure d’ajudar Alexis Tsipras perquè exploti, tant com pugui, el capital que el poble grec ens ha atorgat mitjançant el referèndum d’ahir.

I portaré amb orgull l’odi dels creditors.

Nosaltres, la gent de l’esquerra, sabem com actuar col·lectivament sense que ens importin els privilegis dels càrrecs. Donaré suport plenament el primer ministre Tsipras, al nou ministre de Finances i al nostre govern.

L’esforç sobrehumà per honorar la gent valenta de Grècia, i el famós OXI (NO) que han atorgat als demòcrates de tot el món tot just acaba de començar.»