ACN Barcelona.-El 26 de febrer de 1997, les deu dones i els quinze homes que integraven la 48 promoció de jutges espanyols van iniciar les seves classes a l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), inaugurada vuit dies abans. Vint anys després, per les seves instal·lacions –situades a Vallvidrera, a Barcelona– han passat un total de 2.922 alumnes, la qual cosa representa quasi el 55% dels jutges avui en actiu. El seu objectiu és formar jutges propers al ciutadà i que siguin servidors públics, i això ho fa a través de moltes pràctiques, judicis simulats, experiències amb casos reals, contacte amb altres operadors jurídics i una formació contínua i permanentment connectada amb altres sistemes judicials.

Des del 1836 tots els jutges de l’estat han de passar per una formació específica després d’aprovar les oposicions. El franquisme va incorporar l’escola judicial a la universitat, sota la dependència del Ministeri de Justícia, i la va situar a Madrid. Consistia en tres mesos de curs teòric i pràctiques en jutjats de la capital espanyola. El 1995 es va aprovar la creació de l’Escola Judicial sota l’empara del CGPJ i es va voler imitar el model de l’Escola Nacional de la Judicatura de França, amb seu a Bordeus.Madrid, Sant Sebastià i Barcelona van proposar ser-ne seu, i la capital catalana va ser la designada. La Generalitat va cedir per 30 anys la finca de 80.000 metres quadrats on hi havia una residència de menors anomenada ‘L’Esperança’, just sota de la torre de telecomunicacions de Collserola i a uns dos quilòmetres del centre urbà de Vallvidrera. L’antic edifici, en un entorn natural, es va remodelar i es va dedicar a la biblioteca, de 300 metres quadrats i 32.000 volums, i a l’àrea administrativa i directiva. Es va construir un edifici de dimensions similars per albergar les aules i l’auditori i un altre que enllaçava els dos blocs amb els serveis comuns com el menjador. L’edificació és obra de l’arquitecte Josep Maria Riera i Mas.L’actual directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa, explica que el centre vol ser “un pont” entre la formació acadèmica universitària i les oposicions i l’exercici de la professió. A més, considera que una de les claus de l’èxit del centre és la “contínua investigació, la posada en comú amb altres escoles”, cosa que fa que els sistemes d’ensenyament avancin, no són estàtics.Perfil dels alumnesDona, de 29 anys, nascuda a Madrid o Andalusia, sense experiència laboral prèvia i, sense familiars que exerceixin una professió jurídica. Aquest és el perfil mitjà dels 2.922 jutges que en aquests vint anys han sortit de l’Escola Judicial. Només la primera de les vint promocions que han passat per l’Escola tenia més homes que dones entre els seus components: 15 i 10 respectivament. Des de llavors, la presència femenina sempre ha superat el 50%, arribant al 74% en la promoció 61a –la que va entrar al centre el 2009–, en la que 100 dels seus 135 integrants eren dones. En total, les dones representen el 64,6% de tots els alumnes d’aquestes dues dècades (1.888 de 2.922).Els jutges en pràctiques arriben amb una mitjana de 29 anys a l’Escola Judicial, després d’haver passat al voltant de quatre anys i quatre mesos preparant les oposicions. Menys del 10% dels alumnes tenien menys de 25 anys quan van ingressar al centre, i un percentatge encara menor –l’1,64%– superava els 40 anys. Segons Espinosa, els alumnes són una bona mostra representativa de la classe mitjana espanyola.Segons el lloc de naixement dels jutges en pràctiques, més d’un terç dels que han passat en aquests vint anys per l’Escola eren de Madrid o Andalusia. Aquestes dues comunitats autònomes –amb 527 i 517 representants, respectivament– encapçalen una classificació en la que segueixen Castella i Lleó (293), País Valencià (272) i Catalunya (221), xifra que suposa el 7,5% del total. A l’altre extrem, les Illes Balears és l’autonomia d’origen de menys alumnes: 24. Un total de 44 aspirants procedien de l’estranger.Les estadístiques revelen també que el 65% dels alumnes de l’Escola no tenien cap experiència laboral prèvia, i dels que en tenien només la meitat havien treballat en l’àmbit jurídic, principalment en l’advocacia. El 75% dels jutges en pràctiques tampoc tenia cap familiar que exercís una professió jurídica. Entre els qui sí que en tenien un, no arriben al 6% els que declaraven una relació familiar amb un jutge o magistrat. El 32% dels aspirants vol treballar a l’àmbit penal, el 24% al civil i un 3% en àmbits com el mercantil o vigilància penitenciària.El número de membres de cada promoció depèn de les places que convoca anualment el Ministeri de Justícia. La més petita va ser la primera promoció, amb 25 membres, però cinc anys després van ser 297. Des del 2001 el membre més jove i el més gran de cada promoció planten una alzina al voltant de l’Àgora, un amfiteatre a l’aire lliure, en record del seu pas per l’Escola Judicial.El claustre de professors està format per sis docents, un de dret constitucional i europeu, tres de civil i dos de penal. Són seleccionats mitjançant un concurs de mèrits i nomenats per un període inicial de dos anys, amb possibilitat de renovació anual fins a un màxim de deu anys. Des del 1997 han passat més de 50 docents pel centre, la majoria membres de la carrera judicial que deixen la feina al jutjat temporalment.L’Aurembiaix Giribet, alumna lleidatana, i l’Ainhoa Quinto i el Gorka de la Cuesta, bascos, expliquen a l’ACN que l’experiència al centre, de moment, està sent molt positiva, perquè els aporta coses que no han tingut fins ara a la universitat o a casa estudiant durant anys per aprovar les oposicions: autonomia i seguretat en ells mateixos. Les classes pràctiques els permet aplicar els coneixements a casos concrets i reals. Tot i que l’escola està situada al vessant de Collserola, apartada de la ciutat, tots tres asseguren que no estan aïllats, sinó que, al contrari, han pogut sortir de casa després d’estar-hi molt temps tancats estudiant per a les oposicions i els fa reintegrar-se a la societat de la qual han estat una mica aïllats. A més, la pròpia escola programa moltes sortides. La diversitat de procedències dels estudiants no els fa parlar de política, sinó dels “punts en comú més còmodes de tractar” entre persones de la seva edat, diu el Gorka, i, a més, els aporta visions diferents de la formació jurídica i diversitat d’experiències personals.Tres fases i tres mètodes per estudiar casos realsUn cop aprovades les oposicions, amb preguntes sobre uns 320 temes possibles, els que aspiren a ingressar a la carrera judicial han de superar un curs que inclou tres fases. La primera és un programa teòrico-pràctic de formació multidisciplinar presencial que va de gener a desembre i és obliga els alumnes a assistir a la seu de Vallvidrera per a simulacres de judicis i assignatures de tres grans blocs: dret constitucional i de la Unió Europea, Dret Penal i Processal Penal, i Dret Civil i Processal Civil. Aquesta formació es completa amb matèries especialitzades en altres àmbits jurisdiccionals com social, contenciós-administratiu, mercantil i menors. Tot això es complementa amb activitats a l’exterior, com visites a hospitals per conèixer negligències mèdiques, i estades en despatxos d’advocats, fiscals, notaris, registradors, cossos de seguretat, institut forense, presons o mitjans de comunicació.La segona fase dura un mínim de quatre mesos i consisteix en pràctiques en diferents òrgans de tots els ordres jurisdiccionals com primera instància, instrucció, família, violència sobre la dona, contenciós-administratiu i social. Els jutges en pràctiques realitzen funcions d’auxili i col·laboració, com la redacció d’esborranys o projectes de resolució i la direcció de vistes orals o actuacions judicials, sempre sota supervisió del jutge titular.En l’etapa final, els aspirants desenvolupen funcions de substitució i reforç durant almenys quatre mesos, i assumeixen en exclusiva el dia a dia d’un jutjat o reforcen a un jutge amb igual nivell d’atribucions que aquest.Sota la premissa que a l’Escola Judicial no es tracta tant de transmetre coneixements que se suposen ja adquirits, sinó sobretot d’aplicar-los, el mètode del cas constitueix la columna vertebral de l’activitat docent i s’ha perfeccionat fins a desenvolupar tres variants diferents.En el cas tancat el treball se centra en dossiers fonamentats en expedients judicials reals ja resolts. Els jutges en pràctiques elaboren ponències a partir d’aquest material i es generen debats participatius. L’objectiu és posar-se en condicions de resoldre el conflicte dictant sentència, visionant prèviament, en el seu cas, l’enregistrament complet del judici.El cas seqüenciat es basa en la recepció progressiva de la informació durant cinc dies consecutius. S’inicia mitjançant l’entrega als alumnes del tipus de documentació amb la que un ciutadà aniria al seu advocat. Amb això preparen la minuta d’una demanda, que després compararan amb la demanda real, per anar avançant pas a pas en el desenvolupament del cas, com per exemple decidint sobre mesures cautelars. L’últim dia de la pràctica han de dictar sentència.El cas obert es fa en estreta col·laboració amb diferents jutjats. Alguns dels casos que arriben al jutjat ho fan també, de forma simultània i gràcies a les noves tecnologies, a l’Escola Judicial, que funciona com a jutjat virtual. Els alumnes continuen la tramitació del procediment i assisteixen a distància al desenvolupament dels actes programats, generalment judicis verbals i audiències prèvies de judicis ordinaris. En concloure, han de dictar sentència, amb la mateixa informació de la que disposa el titular del jutjat i abans de que ho faci aquest. Finalment, debaten amb el jutge sobre el cas.Però l’Escola també ofereix formació continuada a jutges i magistrats ja exercents. Del 1999 al 2016 s’han fet 6.337 accions formatives per a 89.319 integrants de la carrera judicial, en el marc del pla de formació descentralitzada i en conveni amb comunitats autònomes.Míriam de Rosa Palacio, jutgessa d’Instrucció de Barcelona, va ser alumna i des de fa dos mesos és professora i encarregada de relacions internacionals de l’escola. Una de les diferències que veu entre la seva etapa com a alumna i com a professora és que han augmentat la varietat de mètodes d’ensenyament, les pràctiques amb casos reals i el contacte amb juristes estrangers.Les xarxes internacionalsDes de la seva creació, l’Escola Judicial ha tingut vocació internacional que es tradueix en la seva participació en xarxes de formació judicial. L’escola és membre de la Xarxa Europea de Formació Judicial (XEFJ), que integra les escoles judicials i organismes responsables de la formació dels jutges dels estats membres de la Unió Europea; de la Red Iberoamericana de Escuelas Judiciales (RIAEJ), que inclou una trentena d’escoles judicials i instituts iberoamericans de formació de jutges i fiscals; i de la Xarxa de Formació Judicial Euro-Àrab (XFJEA). A més a més, l’Escola Judicial és la seu principal de l’Aula Iberoamericana, una iniciativa posada en marxa pel CGPJ per encàrrec dels presidents de les Corts Supremes i els Tribunals Suprems de Justícia iberoamericans. Des del 1999, un total de 2.716 magistrats, jutges i altres operadors jurídics de vint països iberoamericans i de Guinea Equatorial han participat en les 107 activitats desenvolupades en aquest fòrum de formació i intercanvi judicial especialitzat. Els països que han aportat més estudiants han estat el Perú, amb 272, Colòmbia, 227, Argentina, amb 220, i Mèxic, amb 213. La majoria d’aquestes activitats s’han fet a la seu de Vallvidrera, però d’altres s’han fet a La Corunya, Cadis, Burgos, Granada o La Granja de San Ildefonso (Segovia), a més de Cartagena d’Índies (Colòmbia), La Antigua (Guatemala), Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) i Montevideo (Uruguai).Mateo Busaniche, jutge federal de càmera argentí, explica a l’ACN que està molt satisfet de la seva experiència a Barcelona, ja que li permet enriquir-se professionalment i personalment, adquirint noves visions sobre el dret i sobre el funcionament d’un sistema judicial, l’espanyol, que té semblances i diferències amb els llatinoamericans. Sobre les diferències amb el procés de formació i selecció dels jutges espanyols i argentins, Busaniche assegura que els primers tenen un procés de selecció més “independent en l’origen”, però potser els cal adquirir més pràctica que als seus col·legues argentins.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb