escletxa orgàsmica
Fotografia: Europa Press

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Quan es parla de les desigualtats entre homes i dones, sovint s’utilitzen conceptes com l’escletxa salarial o l’escletxa de gènere, però és molt menys conegut el concepte d’escletxa orgàstica, que fa referència a la diferència entre el nombre d’orgasmes que tenen homes i dones, especialment en les relacions heterosexuals. Estudis i enquestes apunten que el grup de les dones heterosexuals és el que experimenta menys orgasmes. Un estudi publicat a Archives of Sexual Behavior assenyala que els homes heterosexuals arriben a l’orgasme en el 95% de relacions, seguits dels homes homosexuals (89%), els homes bisexuals (88%), les dones lesbianes (86%), les dones bisexuals (66%) i les dones heterosexuals (65%). En la mateixa línia, una enquesta de Control assenyala que més del 50% de les dones joves manifesta problemes per a arribar a l’orgasme, mentre que el 53% reconeix haver fingit orgasmes. Un altre estudi, del Journal of Sex Research, eleva aquesta darrera xifra fins al 67% per a les dones que han experimentat relacions sexuals amb penetració.

És evident que no és una qüestió sobre la qual es puguin obtenir dades exactes, però una experiència habitual entre les dones és la d’haver tingut dificultats per a arribar a l’orgasme en una relació amb penetració o no haver experimentat gaire plaer. Els sexòlegs diuen que és una de les consultes més habituals i que més preocupa als pacients, no tan sols a les dones. ‘Trobem molts homes angoixats perquè també es pressionen molt’, explica Sílvia Pastells, doctora en psicologia, sexòloga, terapeuta de parella.

De fet, estudis com el del Journal of Sex Research assenyalen que existeix ‘un guió sexual que marca que les dones han de tenir un orgasme abans que els homes i que aquests són responsables dels orgasmes d’elles’. Una concepció que no es correspon amb la realitat.

Per què encara existeix?

Les causes de l’escletxa orgàstica són socials i culturals, i tenen a veure amb un model de sexualitat que cenyeix les relacions heterosexuals a certes pràctiques concretes amb el coit al centre, és a dir, amb allò que origina un orgasme fàcil i directe a l’home. ‘Semblaria que, encara ara, les dones tenim un rol més destinat a prioritzar el plaer de l’home, dins un marc heteropatriarcal en què es prioritza el plaer de l’altre’, considera Pastells. De fet, les dades dels estudis així ho demostren: si l’escletxa orgàstica tingués unes causes físiques, relacionades amb l’anatomia femenina, les dones lesbianes no tindrien un 20% més de freqüència orgàstica que les heterosexuals i les bisexuals.

Les causes de l'escletxa orgàstica tenen a veure amb un model de sexualitat que cenyeix les relacions heterosexuals a certes pràctiques concretes amb el coit al centre

‘Segons que assenyalen els estudis sobre la masturbació a soles de les persones, la majoria tenen orgasmes sense cap problema. Per tant, no és un problema funcional ni físic, no és que les dones siguem més complicades’, explica Pastells. ‘A soles, quan es descriuen les sensacions corporals, la durada de l’orgasme o el patró de les contraccions, es troben moltíssimes similituds, més que diferències, entre els orgasmes d’homes i dones. Si descartem malalties o medicaments que puguin blocar l’orgasme, en general les dones amb vulva tenim la mateixa capacitat que qualsevol home de tenir un orgasme força ràpid, amb l’avantatge que podem tenir-ne més d’un de seguit.’

La sexòloga explica l’escletxa de l’orgasme per la concepció cultural que situa l’home heterosexual i el seu plaer al centre, i creu que per això la resta de grups obtenen menys orgasmes: ‘Es dóna per suposat que l’home heterosexual té dret al plaer, i aquest punt de vista cala. Si no, en l’escletxa orgàstica no hi hauria diferències entre els homes homosexuals i heterosexuals. Tot allò que surti de l’heteronormativitat i el coitcentrisme surt una mica perjudicat. Les dones lesbianes no entrarien dins d’aquest patró i, per tant, els rols no les afavoreixen tant, perquè a les dones durant segles se’ns ha castrat el dret al plaer. Això canvia, però costa.’

Com combatre-la?

Si el problema rau en la manera d’entendre la sexualitat i les pràctiques que se’n deriven, la solució ha de passar necessàriament per aquí. Això implica introduir, sense pressions ni presses, diversos canvis:

L’erotofília i el respecte pel propi cos

Pastells diu que sovint ens prenem el sexe massa seriosament i l’associem a angoixes, vergonyes o pressions. L’obsessió per arribar o fer arribar a l’orgasme potencia l’erotofòbia més que l’erotofília; és a dir, l’actitud negativa cap a la sexualitat i l’erotisme, i no la positiva. ‘Quan hi ha ansietat o tensió, quan ens agafem massa seriosament la resposta sexual, aquesta resposta s’allunya. Si m’exigeixo un orgasme o exigeixo a la meva parella tenir-ne un, l’ambient no serà el més idoni per a riure, jugar i passar-nos-ho bé, i per tant pot costar més arribar a alts nivells d’excitació i plaer. Cal recordar que l’orgasme és una resposta sexual involuntària’, explica.

L'obsessió per arribar o fer arribar a l'orgasme potencia l'erotofòbia més que l'erotofília

El primer que cal aconseguir, per tant, és un ambient distès i relaxat, en què ambdós membres de la parella es prenguin el sexe amb alegria, com un espai per al coneixement i el gaudi, i no com un espai on s’hagi de demostrar res. Per això és essencial tenir una bona relació amb el propi cos i amb una mateixa: ‘Hi ha moltes dones molt crítiques amb el seu físic. El fet de ser poc benèvoles amb el seu cos i els seus genitals provoca pensaments que porten cap a l’erotofòbia, veient la sexualitat com una cosa que fa mandra o vergonya.’

L’autoconeixement

Per aconseguir plaer amb la parella sexual és molt important conèixer el propi cos, les pròpies preferències sexuals i les maneres preferides per a masturbar-se. ‘Encara ara em trobo dones joves que no s’han tocat mai o dones grans que no s’han vist mai els genitals. Això, en el cas d’un home, és impossible’, explica la sexòloga. És important, per tant, explorar-se els genitals i masturbar-se de maneres diferents, amb joguines o sense, practicant diverses pressions o velocitats sobre el clítoris… I, sobretot, mostrar a la parella quina és la millor manera de fer-ho. Per això la sexòloga demana de masturbar-se davant la parella i ensenyar-li com fer-ho, cosa que diu que en general costa molt, però que és molt important per aprendre què li agrada a l’altre.

La penetració, una pràctica més i prou

Una vegada s’ha interioritzat tot això, el pas més important per a eliminar l’escletxa orgàstica és el de deixar d’entendre la penetració com a pràctica reina o obligatòria. El coit és tan central en les relacions heterosexuals que costa molt d’imaginar-se-les sense. Pastells explica que no es tracta de desterrar la penetració, perquè per a moltes dones pot ser molt plaent, sinó d’entendre que la sexualitat és ‘una conducta humana amplíssima que hem reduït fins a extrems gairebé ridículs’. Així, el sexe oral, la masturbació, els petons o l’estimulació de diferents zones erògenes del cos no s’han d’entendre com ‘preliminars’ ni pràctiques de segona, sinó que són igual d’importants que el coit o més, entenent el sexe com un tot sense un abans i un després de la penetració. ‘Cada persona té les seves zones erògenes preferides: pits, mugrons, coll, orelles… Per què diem “prèvia” a un bon petó, si és altament excitant?’

El sexe oral, la masturbació, els petons o l'estimulació de diferents zones erògenes del cos no s'han d'entendre com 'preliminars'

De la mateixa manera, també és recomanable no centrar la sexualitat només en els genitals, i entendre que el cos sencer pot ser una gran zona erògena, amb molts racons per a explorar. ‘Hi ha dones que poden arribar a l’orgasme sense estimulació física’, comenta la sexòloga, qui recorda que, tot i que són importants, no tot passa pels genitals.

El clítoris, la clau del plaer també durant la penetració

En ple 2020 sembla una obvietat remarcar que el clítoris és l’òrgan estrella del plaer femení i que la seva estimulació directa és la forma més fàcil i ràpida d’obtenir un orgasme. Però tot i l’evidència de la seva importància –es calcula que vora el 70% de les dones no arriba a l’orgasme sense estimulació del clítoris– encara no se li fa prou cas. No és estrany tenint en compte que aquest òrgan ha estat històricament tan ignorat que no es va registrar anatòmicament fins el 1998. Del clítoris només en veiem la punta de l’iceberg, la caputxa i el gland, però això és tan sols una desena part de l’òrgan. La major part és interna i té més de vuit mil terminacions nervioses, el doble que un penis.

 

L’estimulació del clítoris no és important solament per arribar a l’orgasme, sinó també per a fer més plaent la penetració, si es practica. ‘Quan hi ha excitació, el clítoris funciona com el penis: s’omple de sang i arriba l’erecció. Quan hi ha l’excitació, es produeix la resposta de lubricació de la vagina, que fa que la penetració sigui més plaent’, explica la sexòloga.

L'estimulació del clítoris no és important solament per arribar a l'orgasme, sinó també per a fer més plaent la penetració, si es practica

És important saber com es prefereix l’estimulació de clítoris, perquè hi pot haver preferències diferents en la pressió, la forma de moure els dits o la llengua, la velocitat i la part que s’estimula, que pot ser per dalt, els costats, tocant-lo directament o fins i tot de manera indirecta, sense aplicar pressió, cosa que algunes dones troben incòmoda.

Durant la penetració, per a facilitar l’estímul de la zona són recomanables els gels estimuladors de clítoris i també la pràctica de postures concretes que en facilitin l’estimulació manual o pel fregament dels cossos. Els experts recomanen postures com la del gosset, la cullera (amb tots dos estirats, mirant cap al mateix costat), o la dona situada a dalt (mirant endavant o endarrere), perquè permeten que ella mateixa es toqui o la toqui la seva parella. Per estimular el clítoris de manera més indirecta, es recomana la postura de l’alineació coital, una derivació de la postura del missioner, però amb la dona mantenint les cames lleugerament tancades i la pelvis més elevada, i l’home buscant la manera de fregar el clítoris amb el propi cos. També es recomanen les postures en què la penetració es fa de costat, com si les cames dels membres de la parella formessin dues tisores que s’entrelliguen.

I la zona G?

Més enllà de l’estimulació del clítoris extern, moltes dones troben plaer en la penetració, i no és només a causa de l’estimulació de la part interna del clítoris. La coneguda com a zona G (concepte més adient que el de punt G) també és altament gratificant. ‘És la zona que connectaria amb la pròstata femenina i està situada entre tres i cinc centímetres a la paret anterior de la vagina, la que tira cap al melic, si pressiones. És altament sensible i es relaciona amb respostes sexuals com l’ejaculació femenina’, explica la sexòloga.

Per a estimular la zona G amb la masturbació, es recomana d’introduir-hi els dits i corbar-los cap a dalt o utilitzar joguines sexuals amb corba. La sensació a vegades pot ser desagradable, semblant a la de voler orinar, però si se supera la incomoditat pot arribar a ser plaent. Per a estimular la zona durant el coit es recomanen postures amb penetració profunda: la dona estirada amb les cames alçades sobre el pit o les espatlles de la parella, situada bocaterrosa amb els malucs a l’extrem del llit o superfície amb la parella sostenint les cames, el gosset amb els malucs més alçats o ell dret, sostenint tot el pes d’ella.

Per a estimular la zona G durant el coit es recomanen postures amb penetració profunda

Que la penetració sigui molt plaent per a algunes dones no implica que ho sigui igual per a totes. ‘La distància entre la vagina i la uretra podria ser una de les variables segons la qual una dona podria gaudir més de la penetració o menys, perquè s’estimularia més la pròstata femenina i les terminacions nervioses que arriben del clítoris’, explica Pastells. Cada dona és diferent, i que a una no li resulti especialment plaent la penetració no vol dir que tingui necessàriament algun problema físic o sexual o que alguna cosa no funcioni. El més probable és que, simplement, necessiti més estimulació de la part externa del clítoris.

Demanar, però també responsabilitzar-se del propi plaer

Per arribar a l’orgasme amb una altra persona la comunicació és essencial, perquè probablement implicarà demanar de canviar certes pràctiques sexuals, introduir-ne de noves o potser acabar la relació més tard del que es feia fins ara. Per això és important sentir-se amb prou autoestima i tenir prou confiança per a demanar (mai exigir) que la parella practiqui, per exemple, sexe oral o masturbació, també després del seu orgasme. ‘L’assertivitat sexual és important perquè les dones tinguem clar que tenim dret al nostre plaer sexual, igual que ells. Encara que ell hagi tingut un orgasme, es pot demanar de continuar. Tocar-te tu mateixa, que ell et toqui, que et parli’, recomana la sexòloga. També cal perdre la vergonya i no tenir por de tocar-se el clítoris durant el coit, demanar a la parella que ho faci o, fins i tot, fer-ho amb alguna joguina sexual, com els anells vibradors, o els vibradors o succionadors de clítoris.

El fenomen Satisfyer i la revolució dels succionadors de clítoris 

Per sobre de tot, és important l’honestedat i la confiança. De fet, estudis com el del Journal of Sex Research assenyalen que normalment les dones fingeixen orgasmes per por de ferir els sentiments de la parella, com si el fet de no arribar-hi fos un atac a la seva masculinitat o a la seva validesa com a amant. Aquesta és una idea molt potenciada per la pornografia, on es transmet la falsa imatge d’homes que duren molt i que són capaços de donar plaer només amb la penetració. Els experts també recomanen de desterrar aquesta idea i entendre que, malgrat que l’altre té responsabilitat, en tant que és una relació en què participen tots dos, una mateixa també és responsable del seu plaer, i no un subjecte passiu que ha d’esperar a ser satisfeta. Per això, el fet de prendre la iniciativa, demanar un canvi de postura si la que es fa no és plaent o deixar clar que no s’ha arribat a l’orgasme no hauria de ferir els sentiments de la parella, sinó que s’hauria d’entendre com una manera de potenciar el coneixement de l’altre.

L’imperatiu de l’orgasme

Les dades de l’escletxa orgàstica mesuren la desigualtat entre homes i dones al llit de manera quantitativa, atenent la freqüència orgàstica. És un gran indicador per a observar com el coitcentrisme i el fal·locentrisme dificulten el plaer femení, però això no vol dir que la satisfacció d’una parella al llit s’hagi de reduir només al nombre d’orgasmes, aplicant al sexe una lògica de productivitat o de competició que s’allunya del gaudi i la distensió.

Normalment les dones fingeixen orgasmes per por de ferir els sentiments de la parella

És per això que sexòlegs com Pastells recomanen d’abandonar l’imperatiu, l’obligació de l’orgasme, sense que això impliqui abandonar l’interès pel plaer de l’altre o una desigualtat manifesta al llit: ‘L’orgasme és una resposta involuntària. Jo puc posar els condicionants, demanar certes coses a la meva parella… Però si estic molt pendent del resultat és més fàcil que em bloqui i no obtingui aquesta resposta. Traiem l’imperatiu de l’orgasme, però recordem que és una forma de reforç. Tenir més orgasmes fa tenir més ganes de repetir.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.