Les xifres de la crisi de Ciutadans: 143 diputats i regidors estripen el carnet en dos anys
A la fuita de càrrecs electes, s'hi afegeixen els discrets resultats a les darreres convocatòries electorals

Per: Redacció


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Ciutadans té una crisi d’identitat greu a tot l’estat espanyol. El factor que ha fet vessar el got són les dimissions de quatre diputats del partit a les Corts Valencianes, que han estripat el carnet, però mantenen l’acta. En dos anys, ha perdut 143 càrrecs electes: 130 regidors, 7 diputats provincials, 5 diputats de parlaments autonòmics i un conseller comarcal.
Durant aquestes darreres eleccions municipals, Ciutadans va obtenir un total de 1.527 regidors a tot l’estat espanyol i, durant el cicle de comicis autonòmics, 93 diputats. Segons que han explicat fonts de Cs a Europa Press, un 63% de les baixes són gent expulsada del partit i un 40% són sortides voluntàries.
Els motius principals adduïts per a plegar són qüestions d’organització i falta de democràcia interna, però també els polèmics canvis de l’ideari que va fer el partit al congrés del febrer proppassat, com ara l’eliminació del concepte de socialdemocràcia, o bé el suport a la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol.
Tot i que la direcció de Cs apel·la a l’ètica per a demanar que els càrrecs públics que dimiteixin retornin l’acta, no ho poden reclamar per la via legal. Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l’acta pertany al diputat o regidor, no pas als partits polítics pels quals es presenten a les eleccions.
Una crisi que ve de lluny
A la fuita de càrrecs públics de Ciutadans, s’hi afegeixen els mals resultats a les darreres convocatòries electorals. Al setembre, va quedar fora tant del parlament basc com del gallec. I a les eleccions espanyoles, el 26 de juny va perdre 8 diputats respecte de la convocatòria del 20 de desembre del 2015 (de 40 escons a 32) i uns 400.000 vots.
A més, el resultat de 40 diputats a la primera convocatòria va quedar força lluny de les expectatives que s’havien creat, amb enquestes que donaven la segona posició a Ciutadans i alguna que fins i tot la situava com a primera força al parlament espanyol. Malgrat aquest fet, la cúpula de partit va considerar que el resultat havia estat un èxit perquè Cs va passar de zero diputats a quaranta. Ara, a les eleccions espanyoles del 2011 el partit no s’hi havia presentat.
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits