Les tomaqueres, les reines dels horts urbans i del retorn a pagès

  • Edicions Sidillà publica el 'Manual pràctic d'horticultura', de Nil Barceló

VilaWeb
Sebastià Bennasar
02.06.2020 - 21:50

De fa uns quants anys, s’ha començat a establir una nova consciència alimentària, una tornada als orígens, al consum de producte de quilòmetre zero. Les cistelles ecològiques portades directament del pagès al consumidor per mitjà de cooperatives de consum són una realitat com més va més arrelada, tant a la gran ciutat com als pobles mitjans. Les rutes pels obradors de formatges s’havien anat consolidant abans del coronavirus i les fires i els mercats de productes tradicionals cada dia tenien més públic. I aquests darrers anys també hi ha hagut més i més gent que aprofitava un pam de terra per a plantar un enciam, una tomaquera, bròquil o patates, fos al pati de casa, al jardí o en testos al terrat. Era lògic que amb aquesta tendència aparegués un Manual pràctic d’horticultura en català. I efectivament, ja el tenim a les mans. Tornar a pagès, de Nil Barceló (1992), publicat per Sidillà, és el llibre amb el qual qualsevol pot treure una mica de rendiment a la terra i a l’espai que té, sigui molta o poca. I el millor que podem dir del llibre és que hem fet la prova i funciona. Amb el confinament a casa pel coronavirus, més gent s’ha atrevit a fer el seu hort urbà. Ara n’hi ha una guia, en català i amb les il·lustracions de Judit Roma que acompanyen el text.

Com expliquen els editors de Sidillà, de llibres sobre agricultura i sobre ramaderia n’hi ha uns quants. ‘Però molts d’aquests llibres són traduccions d’altres llengües, i sovint estan poc adaptats al nostre clima i allunyats dels usos, dels costums i de les varietats de sòls i d’hortalisses o d’arbres fruiters de casa nostra. És per això que vam pensar a editar un llibre que fos una guia pràctica per a tornar a pagès, és a dir, un llibre que servís per a saber com sembrar, com plantar, com tenir cura del que hem sembrat i plantat i, finalment, per poder menjar els propis aliments plantats a la terrassa, al tros de terra que hi ha darrere de casa o en un mas de tota la vida. Viure el procés de sembrar una llavors i al cap d’unes setmanes poder-ne menjar els fruits continua essent un privilegi, continua constituint una il·lusió ben plausible.’

Nil Barceló.

Evidentment, tractant-se d’un llibre que parla d’horticultura, hi ha hagut d’haver paciència. Des que es va sembrar la llavor fins que el llibre ha estat a punt han passat gairebé dos anys, des del moment que els editors van contactar amb l’associació Agroprés, l’Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya, que els va posar en contacte amb Nil Barceló i amb Judit Roma. ‘Em van explicar el projecte i em vaig entusiasmar perquè podia fer una cosa útil. Jo he nascut en un poble de menys de mil habitants (Santa Eulàlia de Riuprimer) i els meus oncles encara fan de pagès i va ser molt fàcil posar-nos d’acord, però hem estat gairebé dos anys per a fer el llibre.’ Una feina que ha estat molt semblant a tenir cura d’un camp: plantar la llavor, parlar amb molta gent, fer redaccions variades, correccions, il·lustracions i, finalment, arribar a les llibreries i que un mes després arribi el coronavirus i el llibre quedi una mica en els llimbs del confinament.

I què hi podem trobar, al llibre? Doncs una guia detallada de tot allò que necessitem per a començar a fer de pagès o per a aprofitar els espais de casa per a sembrar tota mena d’hortalisses: com reconèixer un sòl; com la Lluna afecta els cultius; quines eines necessitem; com construir una bassa per aprofitar l’aigua, si tenim prou terreny; sense descuidar totes les solucions ecològiques per a combatre les malures de les plantes.
‘Hem vist que els darrers anys ha crescut molt el conreu al pati interior i al terrat de les cases a la ciutat per plantar-hi albergínia, tomaquera i enciam. Si t’ho expliquen és molt senzill i tothom pot aconseguir-ho a casa, tothom pot aprofitar l’avinentesa per a cultivar hortalisses per al consum propi’, assegura Barceló.

Tomàquets, albergínies, carabassó… les hortalisses són el producte estrella dels horts urbans

A més a més, el confinament ha accelerat una sensació també dels darrers temps, la de molta gent que vol marxar de les grans ciutats ara que la tecnologia ho permet i que es pot treballar més des de casa. ‘No tothom vol fer un canvi dràstic i anar a una masia, però sí anar a un poblet i viure més tranquil. Durant el confinament la gent ha descobert que pot fer moltes coses a casa. Cuinar, fer pa i fer pastissos ha estat el més habitual, però la gent amb una mica de terreny ha descobert el gust de plantar hortalisses. El camp necessita una mica de temps, un parell de mesos o tres per menjar-te el fruit, però el confinament i els expedients de regulació de feina han fet que molta gent hagi trobat aquest temps i això ha estat una via més d’escapament que omple molt, hi ha una gran sensació de realització quan agafes el teu menjar. Això ja venia d’una tendència detectada del consum de productes de quilòmetre zero. Evidentment, hi ha gent que vol anar als pobles i tenir una mica de terreny, però també he trobat el cas de gent que ja era al poble i que ara considera de buscar una masia com a alternativa de vida.’

Amb tot, Barceló és prudent amb aquests canvis de vida. ‘Abans de posar-t’hi, has de fer molts comptes i decidir si pots adaptar la teva dieta. Si menges molta carn o peix, és difícil de substituir-los, però si menges molta hortalissa, fruites i derivats de la llet i ous i menys carn, una família pot sobreviure amb un hort una mica gran i amb uns pocs animals. I si ets vegetarià o vegà, podries viure perfectament amb allò que has plantat. Però és clar, no tothom té un espai gran per a permetre’s de pensar en aquesta forma de vida.

La reina és la tomaquera
Si som més modestos i ens dediquem a plantar en uns quants tests o pasteres en una terrassa o un terrat, els productes que més triomfen aquesta època de l’any són el tomàquet, l’enciam, l’albergínia i el carabassó. ‘Però ara la reina és la tomaquera. Passeges per una masia i en trobes, i en un jardí petit també. Amb sis o set tomaqueres pots menjar tomàquets cada dia i hi ha una diferència abismal respecte al que trobes al mercat o al supermercat’, assegura Barceló.

A més a més, la tomaquera és una planta agraïda per als neòfits. El seu creixement és espectacular, passa de quinze centímetres a un metre o metre i mig molt ràpidament, s’ha de regar cada dia, l’has d’anar lligant al tutor i li has de treure els brots i pots experimentar l’evolució fins que dóna fruits, és a dir, veus que el treball fructifica i omple de satisfacció molt ràpidament, i això amb altres plantes no passa, per això les tomaqueres s’han convertit en una de les plantes més sembrades a tot arreu.

Tenint en compte que l’autor és molt jove i que és llicenciat en comunicació audiovisual, podria haver estat fàcil que tot això que explica i sap sobre horticultura ho hagués fet en píndoles i tutorials a YouTube, però diu: ‘Crec que a la gent li agrada tenir el paper a les mans i possiblement molta de la gent interessada i del públic tenen més de trenta-cinc anys i volen fer un canvi de vida i començar a plantar en un pis, no són adolescents de 16 o 18.’ Tot i això, Barceló no és aliè a l’èxit del youtuber mallorquí Miquel Montoro, que ha assolit molts seguidors amb els seus vídeos sobre el camp. ‘No sé si el miren perquè fa gràcia la seva manera de parlar, perquè és molt jove i a la gent la sorprèn un nano jove fent de pagès o per seguir els seus consells, però tot el que diu és molt coherent, no diu cap bestiesa. Ha crescut amb la família tenint terra i animals i li encanta el que fa i ho penja. Tot el que diu ho explico al llibre. Com sembrar i com llaurar i com fer tantes i tantes feines del camp.’

La idea és que qualsevol persona llegeixi el llibre i animar-se a fer el que es proposa. Per això eviten tant com poden els tecnicismes i s’adrecen a tothom. Perquè qualsevol persona sense cap vinculació anterior amb el camp pugui fer de tot, des de plantar hortalissa per a l’autoconsum fins a arbres fruiters. Ara només cal posar-s’hi i, sobretot, tenir molta paciència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any