Avui comença el Mundial de Rússia. Les trenta-dues millors seleccions futbolístiques del planeta s’enfronten per la corona que Alemanya va guanyar a l’Argentina a la pròrroga de la final de Rio de Janeiro fa quatre anys. La competició permetrà que el president rus, Vladímir Putin, netegi la seva imatge. El govern federal també espera que hi hagi una repercussió econòmica positiva, després d’haver invertit la xifra més alta de la història a construir i remodelar estadis sencers: 10.800 milions de dòlars.

Però el Mundial de Rússia va néixer amb sospites de frau. La votació que va designar la seu va despertar dubtes sobre presumptes suborns a membres del comitè executiu de la FIFA i es van obrir dues investigacions. A més d’aquesta cara fosca, l’amenaça ultra és el principal maldecap quant a la seguretat. Els grups ultres russos són considerats dels més perillosos d’Europa i aquesta temporada han provocat unes quantes batalles campals.

Independentment d’això, el Mundial permet que es parli de Rússia arreu del món durant un mes. Tots els focus i l’atenció dels mitjans es posen sobre un país que vol netejar la seva imatge, principalment a les societats occidentals. Les vulneracions de drets humans, de les minories ètniques i del col·lectiu LGTBI han estat denunciades per organitzacions com ara Human Rights Watch.

Rússia ja va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern el 2014 a Sotxi, que van ser el punt culminant de la trama de dopatge dels esportistes russos, que implicava l’estat rus i tot. L’ex-director del Centre Antidopatge de Moscou Grigori Rodtxenkov va revelar tota la trama i la implicació de Rússia en el dopatge dels seus atletes als Jocs Olímpics de Pequín del 2008 i als de Sotxi. Va exiliar-se als Estats Units perquè tenia por de ser assassinat. El documentari de Netflix Ícaro explica el dopatge d’estat rus amb el seu testimoniatge.

Una elecció amb ombres
La tria de Rússia com a seu del Mundial fou motiu de polèmica. Les sospites sobre possibles suborns als membres del comitè executiu de la FIFA perquè votessin la candidatura russa van motivar una investigació interna de l’organisme i una altra d’externa de l’FBI. A més, sospitaven que les principals oligarquies russes estaven implicades en la presumpta compra de vots en canvi de contractes milionaris.

La macrooperació contra la corrupció de la FIFA que va acabar amb la detenció de l’ex-president Joseph Blatter i alguns alts càrrecs va fer que 22 membres del comitè que havien participat en l’elecció de Rússia fossin acusats de corrupció. La investigació interna de la FIFA va acabar en un informe esbiaixat, segons que va denunciar el seu autor, que va dimitir.

Rússia no és un país amb gran tradició futbolística i el principal perjudicat de la seva designació va ser el Regne Unit, el bressol del futbol, que volia repetir l’organització del Mundial després d’haver-ho fet el 1966. Els britànics eren els favorits, però a última hora la votació va fer un tomb.

Els ultres, una amenaça real
L’amenaça dels enfrontaments ultres als carrers de les ciutats russes és latent. Els greus enfrontaments entre ultres russos i hooligans anglesos a Marsella durant l’Eurocopa del 2016 són a la retina de la premsa britànica, que en alguns casos ha arribat a recomanar als afeccionats anglesos que no hi vagin, a Rússia. Aquells avalots van acabar amb un centenar de seguidors ferits i tretze d’hospitalitzats, alguns en estat molt greu.

Enguany hi ha hagut autèntiques batalles campals amb ultres russos. El 22 de febrer, un ertzaina va morir a causa dels enfrontaments entre ultres de l’Spartak de Moscou i de l’Athletic al voltant de San Mamés, una batalla que va acabar amb cinc detinguts. També al País Basc, el 8 de desembre, ultres de la Reial Societat i del Zenit de Sant Petersburg van causar incidents dins l’estadi d’Anoeta i fora. Hi hagué cinc ferits i tres detinguts.

El vandalisme i el racisme d’una gran part dels afeccionats russos són una amenaça real per a la competició. Rússia blindarà els estadis amb un enorme dispositiu de seguretat, oimés tenint en compte l’amenaça de possibles atemptats que hi ha respecte a esdeveniment multitudinari.

Vulneració sistemàtica dels drets humans
És ben sabuda la poca tolerància de l’estat rus envers les minories ètniques i el col·lectiu LGTBI. Rússia té una societat majoritàriament de moral conservadora i una legislació restrictiva. A més, el govern persegueix i reprimeix els activistes i els defensors dels drets humans i la llibertat de manifestació.

En un informe recent, l’ONG Human Rights Watch denunciava de manera contundent les vulneracions de drets humans i la implicació de Rússia en la guerra de Síria, per la qual cosa demanava el boicot de les autoritats a la inauguració del Mundial. Entre més vulneracions, critiquen la ‘llei de propaganda gai’ russa, que consideren que viola els estatuts de la FIFA i les polítiques de no-discriminació. L’organització també s’ha exclamat perquè la FIFA no ha exigit modificacions de lleis a Rússia, cosa que ha fet en algunes altres ocasions.

A més, Human Rights Watch  ha criticat la FIFA per l’escàs control de les obres de construcció d’estadis de futbol a Rússia, en les quals han mort almenys 21 treballadors i en què també s’han denunciat casos d’explotació laboral. ‘Amb l’organització d’un dels esdeveniments més televisats del món, Rússia es vol congraciar amb l’opinió pública i cerca respecte’, conclou l’ONG.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]