‘Les rutes de l’esclavatge’, l’espectacle de Jordi Savall sobre el colonialisme estrenat l’any 2015, ha aterrat finalment a Barcelona en el marc incomparable del Teatre Grec. El festival homònim de la ciutat va acollir ahir una primera entrega del recopilatori de músiques fetes per esclaus, centrada a Amèrica del Nord i el Carib entre l’arribada dels primers colons anglesos (1620) i fins a l’abolició de l’esclavitud als Estats Units, el 1865. A l’espectacle, Savall ha repassat aquestes composicions acompanyat per 27 músics de fins a tres continents diferents i un recitador, l’actor català d’origen gambià Babou Cham. La segona part, un viatge d’Àfrica al Nou Món, es veurà en la inauguració del Festival de Torroella de Montgrí el 2 d’agost.

El projecte ‘Les rutes de l’esclavatge’ va néixer fa més de 20 anys, quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia, i altres països sud-americans. Savall es va preguntar per què sempre es reprodueixen les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar per anar més enllà. Així, va descobrir ‘una història tremenda i que és la clau de la riquesa de l’imperi espanyol i l’explotació d’éssers humans per la força arrencats dels seus pobles per la força i portats d’una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes. Aquesta ha estat una història que s’ha amagat’, comentava el músic ara fa uns dies.

El Festival Grec ha decidit enguany tancar la seva parcel·la musical amb aquest projecte de Savall mai vist encara a casa nostra. De fet, ho fa en aliança amb el Festival de Torroella de Montgrí, que el 2 d’agost acollirà la segona entrega del ‘viatge’ musical de Savall per les rutes de l’esclavatge. L’estrena del projecte a Barcelona s’ha centrat amb una mostra de músiques elaborades per esclaus a Amèrica del Nord i el Carib entre 1620, data d’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, i el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.

El viatge s’ha iniciat amb l’arribada d’esclaus a l’Amèrica del Nord, amb textos i músiques de l’època, recitats i cantats. En concret, els primers compassos musicals han donat pas a la recitació d’un fragment de ‘La política’, d’Aristòtil, que reflexiona sobre la divisió de la societat entre amos i esclaus. Cham ha pujat a l’escenari amb músics del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Mali, el Marroc i Madagascar, que mantenen un diàleg amb les formes musicals hispanes, inspirades en els cants i les danses dels esclaus i dels indígenes, i també amb les basades en les tradicions africanes, mestisses o índies. I, amb la música, textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques i reflexions de pensadors pronunciades en la veu de Cham.

Jordi Savall ha mesclat músics d’arreu amb components de les seves dues formacions habituals, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Junts interpreten un repertori que és expressió d’aquest diàleg entre formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans.

Exemple d’aquestes últimes són les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali. Però per escoltar-les caldrà esperar a dijous, i és que el 39è Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (l’estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.

Des de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (França), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall ‘Les rutes de l’esclavatge’ ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb