Les municipals relliguen la trencadissa entre Junts i el PDECat

  • Els vasos comunicants entre totes dues formacions es posen de manifest en les candidatures que es van perfilant per tot el Principat

     

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
03.02.2023 - 21:40
Actualització: 04.02.2023 - 12:58

Les pròximes eleccions municipals certificaran la defunció del PDECat, que no s’hi presentarà amb la seva marca electoral, com sí que va fer en els comicis al Parlament de Catalunya el 2021, en què no va obtenir cap diputat. Però això no vol dir que la seva influència desaparegui del tot. Alguns dels seus regidors i batlles actuals continuaran en la política sota uns altres paraigües electorals i, en molts casos, concorreran a les eleccions amb Junts per Catalunya, ara ja com a ex-militants. És la reconstrucció d’una part de l’espai convergent, que d’ençà de la desaparició del partit va fragmentar-se en una sopa de sigles que encara es recompon.

No veurem cap encaixada de mans entre els dos secretaris generals de Junts i el PDECat, Jordi Turull i Marc Solsona, perquè segons que sostenen algunes fonts no hi ha hagut cap contacte entre cúpules ni la intenció que n’hi hagi. Els partits no han acordat cap col·laboració, però la configuració de les llistes palesa que hi ha vasos comunicants.

La batalla per l’espai electoral que mantenen Junts i el PDECat es va desfermar amb l’opa hostil que va llançar el partit de Carles Puigdemont per a captar nous militants i que ha derivat en un degoteig constant de baixes al PDECat. Els dos grans exemples són l’actual batlle d’Igualada, Marc Castells, i el candidat a la batllia de Barcelona, Xavier Trias.

Marc Castells era, fins fa poc, una de les cares més reconeixibles del PDECat. Va arribar a anar tercer a les llistes de les eleccions al parlament i va plantar cara a la direcció de Junts, que volia atraure els militants del PDECat. Però amb el temps el projecte encapçalat per David Bonvehí i Maria Àngels Chacón es va debilitar i la relació de Castells es va anar refredant fins que va allunyar-se del partit. No s’ha afiliat a Junts, però manté contactes estrets amb la formació i es presentarà a les eleccions amb el nom de Junts per Igualada. La sintonia amb la direcció de Junts és tal que va ser ell l’encarregat d’obrir el Consell Nacional de Junts que es va fer a Igualada fa dues setmanes. Allà també hi havia Albert Piñeira, home fort del PDECat i actual batlle de Puigcerdà. No repetirà com a candidat, però el seu equip teixirà aliança amb Junts. I Carles Pellicer, històric dirigent de CiU i batlle de Reus, que deixa l’ajuntament i serà substituït per Teresa Pallarès, dona forta de Junts al Baix Camp.

Castells es presentarà com a candidat a la batllia d’Igualada sota la marca Junts per Igualada

Xavier Trias va fer un recorregut diferent de Castells però amb un final similar. Va conservar la doble militància a les dues ànimes fins que va acceptar de ser el candidat de Junts a les eleccions de Barcelona. Va ser aleshores quan va estripar el carnet del PDECat. El secretari general, Jordi Turull, i el secretari d’organització, David Saldoni, han estat els encarregats d’encapçalar aquests transvasaments. Fa poc, també hi han incorporat el batlle de Martorell, Xavier Fonollosa, que el 31 de desembre va donar-se de baixa del PDECat. I Marc Buch, actual batlle del PDECat a Calella, que ja ha anunciat que s’aliarà amb Junts.

Impulsem, dues bosses de regidors amb arrel al PDECat

Tots aquests fixatges són clau pensant en els consells comarcals i, sobretot, la Diputació de Barcelona, on Junts governa tot convivint amb el PDECat. Per això podria ser decisiva l’aliança amb Impulsem Penedès, una plataforma que incorpora batlles i regidors del Garraf, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia que tenen un passat en el PDECat i n’han sortit els darrers mesos. De moment ja sumen una quarantena de municipis, fet que es tradueix en més punts en la batalla de la diputació. Segons Junts, l’acord de coalició és molt a prop.

Amb qui ja hi ha acord és amb Impulsem Lleida. La fórmula d’aquesta plataforma és la mateixa que la del Penedès. És formada per regidors i batlles de l’òrbita del PDECat que signen una coalició amb Junts sense necessitat d’afiliar-se al partit. Tot i que alguns continuen militant al PDECat, el partit ja ha deixat clar que no hi dóna suport, i en alguns municipis s’enfrontaran. Per exemple, a Lleida, Junts i Impulsem hi presentaran Toni Postius, ex-diputat al congrés espanyol pel PDECat que va fer el salt a Junts el 2020. El PDECat, per la seva banda, presenta Domènec Vila amb la candidatura Activem Lleida.

De fet, el PDECat renuncia a posar el seu nom en cap candidatura i es presenta per mitjà d’Ara Pacte Local, on també hi són Ara Catalunya, originària de Reus, i Centrem. Les expectatives són menors que el 2019, quan van assolir, amb Junts, gairebé quatre-centes batllies a tot el Principat. Ara han format 170 candidatures i aspiren a formar-ne 300, segons que reconeixen fonts del PDECat.

Pacte de no-agressió

La connexió entre Junts i el PDECat s’ha fet més evident a mesura que s’acostaven les municipals i tothom ha pres posició. Però el contorsionisme d’alguns candidats ha molestat alguns militants. A Sant Cristina d’Aro, els militants de Junts critiquen el fitxatge de Jaume Quintana, ex-PDECat, que va abandonar el càrrec en l’actual legislatura després d’haver estat expedientat per l’Ajuntament de Calonge, on treballava.

Altres militants no veuen amb bons ulls que el passat d’alguns candidats es tradueixi en un pacte de no-agressió amb el PDECat. Xavier Trias, per exemple, encara confia que el seu ex-partit no li presenti rival i apel·la directament al seu votant. De fet, va arribar a dir: “No té cap sentit que Junts vagi separat del PDECat.”

Castells, a Igualada, també es presenta com un candidat que fuig de les sigles i apel·la a sumar gent d’altres espais. Però aquest discurs no és majoritari i incomoda alguns dirigents de Junts, com Míriam Nogueras, que, mentre alguns miren de mantenir un to cordial amb el PDECat, ella s’hi referia així: “El PDECat és un partit que no existeix, fa temps que va desaparèixer. El que queden són persones que formaven part d’aquest partit.”

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any