Carcassona (2005 i 2009), Besiers (2007) i Tolosa (2012) són les ciutats d’Occitània que han acollit l’última dècada milers de persones als carrers en defensa de la llengua occitana. Dissabte a migdia se n’hi sumarà una altra, Montpeller, amb la cinquena manifestació organitzada per la Coordinacion per la Lenga Occitana, formada per l’Institut d’Estudis Occitans i les escoles Calandreta. En parlem amb Joan-Loís Blenet, president de la confederació de les Calandretas.

—Quins objectius persegueix la manifestació de dissabte?
—La manifestació s’enquadra en una jornada per les llengües dites regionals: hi haurà mobilitzacions a Alsàcia, la Bretanya, Còrsega, Occitània, el País Basc, l’illa de la Reunió… La primera reivindicació és la d’una llei que permeti que es facin polítiques lingüístiques i voluntaristes de desenvolupament de les llengües. També hi ha reivindicacions en els camps de l’ensenyament, la cultura, la socialització i els mitjans de comunicació.

Un altre objectiu és de mobilitzar els càrrecs públics en favor de la llengua occitana (i catalana) just quan comença la campanya de les eleccions regionals del desembre. Els candidats importants, els caps de llista del Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus, hi assistiran. També hi haurà candidats i autoritats de tot Occitània.

Aquests són els objectius importants. Però el principal és realment de dinamitzar el camp occità, de mobilitzar-ne els simpatitzants, i amb això canviar la mirada que tenen de l’occità els elegits i la societat. Mostrar que la gran idea occitana mobilitza.

Espereu, doncs, que la manifestació sigui tan multitudinària com les anteriors?
—Hi esperem gent, sí. Quanta? Si som vint mil ens sentirem molt contents atès que hem escollit la data a escala nacional lligada a les eleccions i no pas a les vacances escolars. D’entrada pot dificultar la mobilització, però el que compta és de fer una manifestació gran, bonica i joiosa, una ‘magnífica manifestació oc’.

Una manifestació precedida de quatre grans mobilitzacions més en favor de l’occità: penseu que han tingut cap resultat concret per a millorar la situació de la llengua a l’estat francès?
—És veritat que els resultats de les altres manifestacions no s’han vist pas gaire a escala de l’estat francès, que continua trencant les possibilitats d’ensenyament, rebutjant les ajudes a la cultura… Però les manifestacions sí que han tingut més d’un resultat positiu. Primerament han donat confiança i joia a un moviment occità que es veia perdut. Això s’ha acabat. Pensem que hi ha futur: és indispensable per als joves, per a la gent que viu quotidianament en occità marginadament. Són diades que semblen una mica les Gay Pride que, en el moviment homosexual, van haver de menester molt de temps per a guanyar reconeixement. I amb les manifestacions podem guanyar un canvi del punt de vista dels elegits sobre la qüestió occitana. I ells són indispensables per a sostenir les iniciatives populars.

Em descuidava un altre resultat concret: les llengües regionals són reconegudes actualment com a ‘patrimoni de França’ a la constitució des del 2008 (després de vint mil manifestants a Besiers). Reconeixement sense drets, és veritat, però seran obligats de fer algun dia lleis per a un patrimoni reconegut. Un altre resultat ha estat el vot majoritari el 2014 al parlament francès (no pas al senat) per a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

Quines mesures d’urgència creieu que calen per a ajudar l’occità?
—D’entrada, diners, mitjans, euros…, per a donar suport a les iniciatives. És possible pels càrrecs públics elegits. Després, desencallar la situació de l’ensenyament amb convencions estat-regions, i amb això definir un estatut de llengua regional a l’ensenyament. I també una acció important de comunicació per a redreçar la imatge de la llengua.

Què us sembla, la política que es porta a terme a Catalunya respecte de l’occità aranès?
—Felicitats a Catalunya per la seva acció. Tot i la manca total de concertació amb la resta d’Occitània quant a la ‘gestió’ de la llengua. Catalunya viu ara mateix en ebullició, en un temps històric apassionant. Esperem que millorarà quan hagi guanyat la seva partida.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb