Setze mil republicans, encara en fosses comunes arreu dels Països Catalans

La guerra del 1936-39 va deixar el país destrossat i ple de cicatrius. Milers de morts van desaparèixer en lleres de rius, camps i cunetes. Durant anys, la dictadura va continuar acarnissant-se amb el bàndol derrotat. Més terra, silenci i oblit. Més desapareguts. Es calcula que als Països Catalans hi ha més de 730 fosses que contenen unes 16.000 víctimes. Ara que es compleixen 80 anys de l’inici de la guerra analitzem com afronten les cicatrius Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Catalunya: Una llei de fosses pionera, però poc desenvolupada
El 2009, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei de fosses —sense el suport del PP i C’s— que permet les exhumacions i la identificació dels desapareguts. L’obertura de fosses es pot fer a petició de familiars, d’ajuntaments o entitats memorialistes. A més, la mateixa Generalitat pot actuar d’ofici. Després l’aprovació, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va dir que es feia ‘justícia històrica’ i que ‘aquesta llei és una contribució a la conciliació i al reforçament de la convivència i la democràcia.

‘La llei de fosses va ser pionera als Països Catalans’, afirma la directora general de Relacions Institucionals, Carme García. Però d’ençà de l’entrada en vigor ‘no s’ha desenvolupat com calia o amb la rapidesa necessària’. En aquest sentit,  el govern actual vol posar el tema ‘sobre la taula’ perquè les exhumacions i la identificació dels desapareguts són ‘la gran assignatura pendent’. Per primera vegada, el govern prendrà la iniciativa i procedirà d’ofici. El departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència dirigirà les actuacions coordinant-se amb els departaments de Justícia i Sanitat.

La conselleria de Raül Romeva ja té llesta una planificació de les excavacions prioritàries per l’any vinent que no es farà pública fins que les negociacions del pressupost estiguin encarades. ‘A finals de desembre o principis de gener’, segons García. Però no seria estrany que els esforços es focalitzessin a les Terres de l’Ebre i el Pirineu, on es troben la majoria de fosses i ja s’han fet algunes actuacions enguany. De totes maneres, la pròrroga pressupostària ha restringit molt el marge de maniobra en memòria històrica, ja que s’ha perdut un increment del 36% dels fons.

En paral·lel, s’ha endegat el projecte d’identificació genètica. Prop de 5.000 familiars de desapareguts, després d’apuntar-se a un registre oficial, seran citats per donar mostres d’ADN. Posteriorment, aquesta informació serà creuada amb les dades genètiques de les restes exhumades. D’aquesta manera, substituirà el Banc d’ADN de la Universitat de Barcelona que feia cinc anys que recollia mostres de familiars pel seu compte.

A Catalunya es té constància de l’existència de gairebé 380 fosses, però no es descarta que se’n descobreixin de noves. Es creu que el nombre de desapareguts ronda els 5.000. Fins ara s’ha confirmat que 159 fosses contenen restes humanes. D’ençà del final de la dictadura només se n’han exhumat una vintena.

Les Illes: Porreres, el principi
El 2 de novembre, un equip d’arqueòlegs va començar l’exhumació de la fossa de Porreres (Pla de Mallorca). En pocs dies es van recuperar quaranta cossos del centenar que s’estima que hi són enterrats. La presidenta de les Illes, Francina Armengol, va visitar les excavacions i va afirmar que el govern cercava ‘reparar i recuperar la dignitat de les víctimes’.

L’exhumació de Porreres és produeix després de l’aprovació de l’anomenada Llei de recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. El text es va aprovar amb una unanimitat històrica. La diputada de Més Mallorca i impulsora de la llei, Margalida Capellà, explica que el consens es va aconseguir perquè es van ‘desmuntar mites i tabús’, però també perquè es van separar les fosses i la identificació dels desapareguts d’una regulació específica sobre memòria històrica.

Capellà assegura que la situació de les Illes no es pot comparar amb Catalunya o el País Valencià, ja que no van ser escenari de grans batalles durant la guerra del 1936-39. Es té constància d’unes 56 fosses, la majoria a Mallorca, amb uns 2000 desapareguts. Unes xifres que permeten ‘assumir-ne la despesa’. ‘La llei contempla que el govern té competència per localitzar les fosses, senyalitzar-les, dignificar-les i exhumar-les, si és possible’, afirma la diputada. En cas de no poder-se fer l’exhumació, el consell insular haurà de protegir la fossa com a patrimoni històric.

‘No partim de zero, l’Associació Històrica de Mallorca i el Fòrum per la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera porten més de deu fent feina ’, afirma Capellà. Ambdues entitats, per encàrrec del govern de Francesc Antich (PSIB, 2007 – 2011), van fer un mapa de fosses i un registre genètic dels familiars de les víctimes. Per desgràcia, el retorn del PP el 2011 va congelar el projecte.

El pla d’actuació amb les fosses el decideix una comissió tècnica amb representants de la conselleria de Transparència, Cultura i Esports, d’ajuntaments, de cada consell insular, de les associacions memorialistes i experts. En un començament no es preveien excavacions fins a l’any vinent, però a l’agost la comissió va considerar urgent obrir Porreres, on l’Associació Històrica de Mallorca ja havia fet. Els treballs s’han finançat amb una subvenció de 95.000 euros, però en el pressupost del 2017 s’inclourà una partida concreta.

País Valencià: El Pacte del Botànic, una segona oportunitat
El 25 de març del 2015, EUPV va presentar a les Corts una proposició de llei per a la recuperació de la memòria democràtica valenciana que incloïa un apartat sobre exhumació de fosses i identificació. El text va aconseguir el suport de Compromís i el PSPV, però no va ser suficient. El PP va fer valer la seva majoria absoluta per tombar-la. El diputat popular que va defensar el no a la llei, Fernando Giner Giner, ex-membre de la Falange Autèntica, va assegurar que la llei era ‘innecessària’ i que ‘no venia al cas’.

La derrota electoral del PP i la signatura del Pacte del Botànic han permès recuperar el projecte. A diferència de Catalunya i les Illes, que han fet lleis de fosses independents, la Generalitat valenciana ha elaborat un avantprojecte de llei que engloba tots els aspectes de la memòria històrica. Si no hi ha sobresalts, l’anomenada Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència entrarà en vigor a mitjans de l’any vinent.

Segons va informar la setmana passada la consellera de Justícia i Reformes Democràtiques, Gabriela Bravo, el text preveu una partida de 4,48 milions d’euros per l’exhumació de fosses. Es calcula que la delimitació, verificació i exhumació de cada una costarà uns 18.000 euros. Bravo també va informar que l’administració actuarà a través del futur Institut de la Memòria a petició de les entitats memorialistes o les famílies afectades, però no ho farà pas d’ofici.

A més de les tasques de recuperació i d’identificació, la norma consagra el dret de les víctimes que es faci justícia i, per tant, les obligacions de les institucions per prendre les mesures necessàries perquè els crims i les violacions dels Drets Humans no quedin impunes. Un aspecte que també empara la llei de les Illes, però no la versió catalana que només esmenta ‘el dret de la societat a conèixer la veritat’ en els casos de vulneracions dels Drets Humans.

Al País Valencià el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) ha documentat l’existència d’unes 300 fosses on es creu que hi hauria uns 10000 desapareguts. De totes maneres, no es descarta que el nombre de fosses sigui més elevat, sobretot a la zona de Castelló, on durant la guerra del 1936-39 hi va haver combats importants. Fins ara només s’ha intervingut en onze fosses.