Les festes de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí, un museu viu de la tradició

  • Avui hi ha la primera processó de les tres que componen la festa, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat

VilaWeb
Redacció
06.09.2018 - 17:00
Actualització: 06.09.2018 - 23:59

La muixeranga, els balls, les músiques a base de dolçaina i tabal… Les festes de la Mare de Déu de la Salut, a Algemesí, són un dels actes de cultura popular més destacats del país. Aquesta celebració, que data del segle XVII, inclou tot de peces teatrals, balls i músiques únics al món. S’han anat forjant en el curs dels anys, pouen en tradicions molt diverses i tenen la particularitat que, quan comencen, els carrers d’Algemesí (Ribera Alta) esdevenen un museu viu de la tradició. Per això, a causa de la seva singularitat, l’any 2011 la UNESCO les va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Les festes, que arrenquen avui al vespre i de les quals demà serà el dia gran, s’estructuren entorn de tres processons que barregen elements laics i religiosos i que sempre són encapçalades per la imatge de la Mare de Déu i el seu seguici. De tots aquests elements, el més destacat i popular és la muixeranga, però la festa inclou set balls més: els bastonets, que representen una dansa guerrera; la carxofa, inspirada en les processons barroques de Corpus; els arquets, que s’assemblen molt a un ball de cercolets; els pastorets; el bolero; els gegants, que surten a la processó de demà al matí; i els tornejants. Aquests darrers executen un ball ple de continguts místics que és un dels més emblemàtics de les festes.

Avui al vespre, vigília de la celebració, hi haurà la primera processó, coneguda amb el nom de Processó de les Promeses. Arrenca a les 22.00 amb els misteris i martiris i segueix un ordre escrupolós que es va repetint durant les festes amb la muixeranga, els bastonets, la carxofa, els arquets, els pastorets, el bolero i els tornejants.

Demà a les 10.00 sortirà la Processoneta, la més breu però més intensa de les tres sortides. El moment clau de tota la celebració s’esdevé quan, durant uns minuts, tots els balls dansen alhora enmig de la plaça Major. El conjunt d’aquesta imatge conforma un dels quadres plàstics més barrocs de la festa, que, tot i ser documentada el segle XVII, va continuar evolucionant fins el XVIII.

La darrera processó, la Volta General, arrencarà demà al vespre i durarà set hores, si fa no fa. Repeteix l’itinerari original del 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre la solemnització de les festes. Acaba de matinada amb l’entrada de la Mare de Déu de la Salut a la basílica escortada per les torres de la muixeranga i els jocs amb la gravetat dels tornejants. Hi participen els mateixos balls i segueixen el mateix ordre que en les dues processons anteriors.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
La muixeranga, l'element més destacat i popular de la festa (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
Els bastonets, que representen una dansa guerrera (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
La carxofa, que s’inspira en les processons barroques de Corpus (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
Els arquets, que s’assemblen molt a un ball de cercolets (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
El bolero (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
Els tornejants, que fan un dels balls més místics de la festa (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
La imatge de la Mare de Déu de la Salut, que encapçala el seguici (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
Els misteris que acompanyen a la Mare de Déu (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)
Els gegants, que només surten a la processó de demà al matí (Fotografia: Museu Valencià de la Festa)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any