L’estratègia de Podem a Catalunya complica les possibles aliances al desembre

  • L'experiència catalana genera tensions en les anomenades candidatures de confluència

VilaWeb
Redacció
04.10.2015 - 06:00
Actualització: 05.10.2015 - 10:31

El mal resultat de Catalunya Sí que es Pot en les eleccions catalanes, el discurs agressiu de Pablo Iglesias durant la campanya i les redoblades exigències de Podem per supeditar les altres forces al seu projecte polític podrien crear un important problema en la formació d’esquerres davant les eleccions espanyoles de desembre.

Podem venia preparant una estratègia que comptava amb obtenir el suport de forces polítiques com Compromís. ICV i MÉS per tal de reforçar la seva candidatura i aspirar així a uns resultats que poguessin mantenir la possibilitat de guanyar les eleccions espanyoles. L’estratègia de Podem passava per aïllar tant com fos possible Izquierda Unida i reunir al seu voltant forces d’esquerra nacionalista tant als Països Catalans com a Galícia i a un nivell menor al País Basc o l’Aragó. Abans de l’estiu molts d’aquests pactes semblaven gairebé tancats però després de les eleccions catalanes les coses s’han complicat molt per al partit de Pablo Iglesias.

País Valencià. Amb Compromís.

El cas més paradigmàtic és el cas valencià. Podem donava per fet que concorreria amb Compromís en una mateixa candidatura, impulsada per la vice presidenta valenciana Mónica Oltra, fervent partidària de l’acord. Ahir, de fet, Iniciativa pel Poble Valencià, el partit d’Oltra va acordar donar suport a aquest acord però en les darreres setmanes els dos grups més importants que integren Compromís amb Iniciativa s’han mostrat contraris a la candidatura.

Tant els militants del Bloc Nacionalista Valencià com els independents de Gent han votat ja en contra del pacte. Des d’Iniciativa defensen que ells podrien presentar-se amb Podem, a banda de Compromís però és evident que si això passa els resultats que podrien aconseguir les dues candidatures es restarien l’un a l’altre dificultant un bon resultat pel partit de Pablo Iglesias. Des de Compromís confien, però, que la presència de Joan Baldoví, l’actual únic diputat valencianista a Madrid, seria un molt bon reclam fins i tot si cal enfrontar-se a Oltra.

Principat. Amb ICV i EUiA

El pacte per crear Catalunya Sí que es Pot incorporava anar a les eleccions espanyoles de desembre també amb la mateixa aliança. El mal resultat aconseguit i la manca d’autocrítica de Pablo Iglesias ha causat malestar en alguns sectors d’Iniciativa, malestar que no és previsible que causi problemes pel que fa al pacte però que genera un ambient enrarit.

Podem comptava amb capitalitzar el malestar català en les eleccions espanyoles, una mica a l’estil del que en diverses ocasions havia aconseguit el PSC: presentant-se com l’única alternativa amable a Madrid per arrossegar també part del vot nacionalista. Però l’agressivitat d’Iglesias i el mal resultat aconseguit han rebaixat ara molt les expectatives. Ciutadans, a més, ha aconseguit imposar-se en els barris populars on Podem pensava obtenir més fàcilment els vots amb la qual cosa l’aportació catalana al grup de Podemos a Madrid no sembla que pugui ser la que s’esperava.

Després del fracàs electoral ha aparegut encara una nova complicació. Era previst que Catalunya Sí que es Pot formés grup propi però per aconseguir-ho necessita cinc escons i el 15 per cent dels vots. El problema és que segons el reglament del Congrés si no s’hi arriba els diputats elegits no podrien sumar-se al grup de Podemos, perquè no s’hi han enfrontat electoralment, i acabarien al Grup Mixt.

A les Illes. Amb Més.

A les Illes, com al País Valencià, Podem va intentar incidir en la formació dels nous governs proposant una aliança amb els nacionalistes per a desbancar el PSOE. No ho va aconseguir en cap dels dos territoris però va generar un ambient en el qual semblava segur que concorreria a les eleccions espanyoles al costat de MÉS, la força que dirigeixen els nacionalistes del PSM.

Tanmateix l’estil de la campanya catalana ha aixecat molts recels en els cercles nacionalistes. Els nacionalistes temen el to lerrouxista de Pablo Iglesias, especialment a Palma i Eivissa i es pregunten en què els afavoriria. El fet que recentment Podem hagi votat al parlament Balear amb el PP contra uns nomenaments del nou govern ha despertat també recels gens dissimulats.

A Galícia. L’escenari més complicat.

L’escenari més complicat de tots és el de Galícia. No només per la divisió de les forces nacionalistes d’esquerra sinó també perquè el pacte no és només un pacte de partits sinó que incorpora les ‘marees’, el moviment de base que tant d’èxit va tenir a les eleccions municipals. El BNG, el moviment històric del nacionalisme gallec, s’ha desmarcat ja del pacte, que compta amb Anova i amb la pròpia Esquerda Unida com a potencial socis, cada cop menys entusiasmats.

Les forces gallegues no accepten que el nom de la candidatura tingui Podemos com a marca prioritària i volen un grup parlamentari gallec propi a Madrid, cosa que també reclamava Compromís pel País Valencià mentre el pacte semblava més factible que ara. Particularment el moviment de la Marea Atlántica a Corunya, Compostela Aberta i Ferrol en Común, una espècie de Barcelona en Comú que van guanyar les eleccions a les principals ciutats gallegues, sembla cada cop menys decidit a sumar-se a la jugada dissenyada per Pablo Iglesias.

Finalment les possibilitats de formar acords importants en altres territoris s’han anat allunyant també. Especialment al País Basc i Navarra. Abans de l’estiu diverses veus van advocar per una aliança entre Podem i EH Bildu però la perspectiva és cada cop més allunyada perquè cap de les dues bandes veu quin seria el benefici. Podem tem la identificació ‘amb els d’ETA’ i a EH Bildu les formes de Pablo Iglesias en la campanya catalana han causat una autèntica commoció negativa.

Amb tots aquests moviments sembla que s’estigui allunyant la possibilitat que Podem sumés entre vint i quaranta escons a través d’aquestes aliances. En el disseny electoral d’Iglesias aquests escons eren imprescindibles per a superar el PSOE i obligar-lo a fer un govern presidit per ell mateix. I en aquest sentit la campanya catalana ha aportat dues males notícies als anticapitalistes espanyoles, perquè al fracàs de Catalunya Sí que es Pot cal sumar-li el resultat del PSC, millor del que ells esperaven.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any