10.07.2018 - 01:50
|
Actualització: 10.07.2018 - 10:19
La voluntat d’eixamplar la base no ha d’implicar que es freni ‘l’objectiu de fer efectiva la república com més aviat millor’ ni que es renunciï a la via unilateral. Així ho defensen els sectors crítics del PDECat, que han promogut un seguit d’esmenes a la ponència ideològica perquè el partit es comprometi a continuar el procés i materialitzar la independència, a restituir Carles Puigdemont com a president i a aconseguir la llibertat dels presos i els exiliats. En tres d’aquestes esmenes, a què ha tingut accés VilaWeb, proposen que aquest sigui l’objectiu del PDECat i que el partit estigui disposat a seguir els ‘camins’ que marqui Puigdemont des del Consell i el Comitè per la República, pendents de constituir-se.
Aquest és un horitzó programàtic que, segons que remarquen, és compartit amb JxCat. Consisteix a desplegar la declaració d’independència del 27 d’octubre, a actuar amb ‘obediència al mandat popular sorgit del referèndum’ del primer d’octubre i a convertir Catalunya ‘en un estat independent referent en benestar, justícia social, transparència i prosperitat.’ Els sectors renovadors defensen, per tant, que la independència ja es va proclamar i que el partit ha de refermar el compromís fundacional de ‘fer realitat l’estat català de forma immediata’ treballant ara per fer-la efectiva.
Unilateralitat i diàleg
Per executar el mandat del primer d’octubre i aconseguir la República, argumenten: ‘No es pot renunciar ni el poble de Catalunya renuncia a la unilateralitat.’ Els sectors renovadors, aplegats entorn del batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, afegeixen així la referència a aquesta via, que la direcció havia llevat del preàmbul dels estatuts, i la ressituen en la ponència ideològica. També deixen obertes, però, ‘vies de negociació i diàleg amb l’estat’ per aconseguir un referèndum pactat com el del Quebec o Escòcia. Ara, alerten que les negociacions no poden implicar ‘renunciar’ al ‘dret bàsic de tot poble a autodeterminar-se i exercir i executar la seva autodeterminació’. Consideren que és un dret innegociable i que no es pot negar. Pretenen, així, que el PDECat arrengleri totalment el seu projecte polític amb el de Puigdemont i el govern de Quim Torra.
Què va fallar després de la declaració del 27-O? Els crítics del PDECat creuen que ‘la raó principal’ per la qual no es va aconseguir la independència va ser la ‘vulneració dels drets’ dels catalans que va exercir l’estat espanyol, amb ‘violència física’, ‘repressió institucional’ i un ‘ús indegut i abusiu de la força dels cossos de seguretat, la fiscalia i el poder judicial’ en contra de les llibertats de les persones i d’institucions. També admeten que hi va haver ‘errors propis’ dels quals s’ha d’aprendre, tot i que no els especifiquen. Tanmateix, subratllen que no es van equivocar pel fet de ‘voler i proclamar la independència.’
Actuacions coordinades a Catalunya i a l’exili
Per aconseguir aquests objectius polítics, al·leguen que s’ha d’utilitzar la ‘força i la legitimitat’ que dóna la internacionalització del procés d’autodeterminació. Consideren que s’ha de coordinar la feina del govern i del Comitè i el Consell per la República, seguint el pla que va desgranar Torra en el debat d’investidura.
Un altre aspecte clau que pretenen que es consagri en la ponència del PDECat és el procés constituent, que ha de permetre ‘eixamplar la base social’ pro-republicana. Assenyalen també més camins per a ampliar el suport electoral a la independència, com ara les polítiques socials que emprengui el govern de la Generalitat i l’exercici de la ‘ciutadania republicana’ amb l’ús de les noves tecnologies que trenquin ‘les barreres dels estats clàssics.’
En una de les esmenes, donen valor al paper que CDC i el PDECat han tingut en el procés, des de fora i des de dins del govern. Esmenten, per exemple, el congrés convergent de Reus del 2012, en què el partit d’Artur Mas va introduir l’estat propi al seu ideari; la votació del 9-N, el 27-S, el naixement del PDECat i l’1-O.
La proposta per a Puigdemont
Aquestes tres esmenes independentistes són algunes de les que els sectors renovadors van acordar d’impulsar plegats divendres en una reunió a Ullastrell. Tal com va avançar VilaWeb, també propugnen que es constitueixi un òrgan de coordinació entre el PDECat i JxCat presidit per Puigdemont, en què siguin representats la direcció del partit, el govern de Torra, i el grup parlamentari. Pel que fa a l’estructura orgànica, denuncien que la direcció vol recuperar el funcionament ‘vertical’ de CDC i treballen perquè es consolidi l’esperit de ‘partit àgil i modern’ regulat pels estatuts actuals. Les esmenes es debaten internament aquests dies. Han d’obtenir majoria simple a les agrupacions o comarques i a les sectorials perquè les assumeixin els òrgans de vegueria i arribin, després, a la direcció, que obrirà un procés de negociació. Si les propostes són refusades i els crítics no les retiren, arribaran vives a l’assemblea del dia 20.
