Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El projecte de llei de la funció pública valenciana ha començat el tràmit parlamentari. És una llei que hauria d’haver-se aprovat la legislatura passada, la primera del Consell del Botànic, però va embarrancar perquè els dos socis llavors, PSPV i Compromís, no es posaven d’acord en tot allò que feia referència a la competència lingüística dels funcionaris. En aquesta nova legislatura, després de mesos d’estira-i-arronsa entre els socis, es va arribar a un acord per a desenrocar-la. Segons aquest acord, la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques que dirigeix Gabriela Bravo, del PSPV, elaborarà el reglament que definirà quin és el nivell d’exigència de coneixements de la llengua pròpia. El paper de la Direcció General de Política Lingüística, que ocupa Rubén Trenzano, serà el de fer un informe favorable d’aquest reglament.

La llei va entrar a les Corts Valencianes el mes de març i la consellera Bravo l’ha defensada en el ple d’aquesta setmana. L’oposició en bloc l’ha criticada durament, perquè considera que imposa el coneixement del català a tots els funcionaris. Diverses entitats que treballen en la defensa de la llengua troben insuficient la concreció sobre els nivells de coneixement que hauran de tenir els treballadors públics.

Què diu la llei?

L’article 62, que parla dels requisits d’accés a la funció pública, en l’apartat G diu que els aspirants hauran de ‘acreditar la competència lingüística en els coneixements de valencià que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents’.

I aquest reglament que esmenta l’article torna a aparèixer en la disposició final tercera, que diu: ‘En el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present llei el Consell aprovarà, a proposta de la conselleria competent en matèria de funció pública, la disposició reglamentària que determine, respectant, en tot cas, els principis de proporcionalitat i adequació a les funcions corresponents, previstos en l’article 62.1.g de la present llei, el nivell de coneixement de valencià exigible en l’àmbit de l’ocupació pública de la Comunitat Valenciana, previ informe favorable quant a aquesta matèria de la conselleria competent en matèria de política lingüística.’

Què nopinen les entitats?

El reglament, el temps que es tarde a aplicar-lo i la categorització dels nivells exigits són el pinyol del conflicte. I és també, a parer de les entitats consultades per VilaWeb, on es veurà la valentia del govern del Botànic.

Escola Valenciana posa l’èmfasi en el retard de l’aplicació: ‘Retardar-ho un any més i condicionar la competència lingüística a un reglament només pot entendre’s com una voluntat de postergar una mesura que ja fa massa anys que hauria de ser vigent. No comprenem que la Conselleria de Justícia, que forma part d’un govern que es declara compromès amb la normalització social del valencià i amb la democratització, continue ajornant que els valencians puguem relacionar-nos amb l’administració en la llengua que l’estatut proclama com a llengua pròpia i oficial.’

L’associació el Tempir parla de tebiesa política per a encara un problema que fa massa anys que dura. Josep Escribano, president de l’entitat, expressa el seu recel per les intencions del govern i és contundent: ‘Aquesta regulació ha significat un pas enrere respecte d’aquell primer acord que preveia que, si en el termini d’un any no s’aprovava el reglament, entraria en vigor la disposició final que regulava els coneixements de valencià que s’hi aplicarien. En altres paraules, la via balear com a model resta anul·lada. Per tant, pot retardar-se en el temps garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants en qualsevol àmbit de l’administració pública valenciana. Termini que, per altra banda, estarà sotmès a futures turbulències polítiques dins el Botànic si no hi ha un acord ràpid que abrace tota l’administració pública després d’anys de debat i de negociació d’aquesta llei. En definitiva, aquest possible –i previsible– retard farà que els valencianoparlants tornem a ser ciutadans de segona, perquè som els darrers a tenir els nostres drets garantits, fins i tot per darrere de Galícia, governada pel PP.’

A aquell primer acord del 2016 també es refereix Toni Gisbert, que en nom d’Acció Cultural del País Valencià diu que el secret de tot plegat és en la catalogació que es farà: ‘Mentre no estiga fixada la catalogació lingüística, això no és més que una proclamació de voluntat. No soluciona el problema ni de bon tros. Això significa posar el problema damunt la taula i reconèixer que el funcionariat valencià no és competent lingüísticament i que aquest fet obri la porta a la discriminació lingüística dels valencianoparlants, que són més de la meitat del conjunt de la població. Parlem d’una llengua que és oficial. Mentre això no es concrete, el Consell permet la discriminació de la població valencianoparlant.’

Plataforma per la Llengua recorda que la situació real al País Valencià és de desigualtat lingüística i que el 93% dels funcionaris entén el valencià, però que només el 57% el parla bé o força bé. Per Manuel Carceller, portaveu de l’entitat, ‘l’article 62 de la nova llei, sobre els requisits d’accés professional, determina que els funcionaris hauran d’acreditar el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament’. ‘Això és una mesura de mínims, un reconeixement bàsic del dret de la ciutadania a l’ús normal i generalitzat del valencià en l’administració.’ Carceller recorda els partits del Botànic que durant la campanya electoral es van comprometre a capacitar tots els treballadors públics en les dues llengües oficials.

Què passarà amb els treballadors de la sanitat pública?

Durant el procés de redacció de la llei es va posar per escrit que s’exigiria la competència lingüística a tots els funcionaris, tret del cas del personal sanitari. Una apreciació del Consell Jurídic Consultiu va recomanar que s’eliminara del text legal per fixar-ho en un reglament posterior. Això implica un grau més de laxitud a l’hora d’exigir el coneixement del català al personal sanitari. Un reglament es modifica més fàcilment que no pas una llei. En aquest sentit, pel portaveu del Tempir: ‘No hi pot haver cap excepcionalitat significativa en cap sector del funcionariat públic valencià. El confort lingüístic d’uns no pot comportar la vulneració ni la negació lingüística dels drets dels altres. Tot el personal de l’administració ha de ser competent en totes dues llengües, cosa que s’ha de fer efectiva com més aviat millor.’

Què diu l’oposició?

En el debat de les esmenes a la totalitat d’ahir, l’oposició en bloc va centrar bona part de les intervencions en el requisit lingüístic. Pel Partit Popular, la llei imposa el català i exclou un quart de la ciutadania valenciana. Ciutadans va demanar valentia a la consellera Gabriela Bravo perquè es rebel·le contra Compromís i Podem, a qui va acusar d’alimentar la bèstia del nacionalisme. I Vox diu que el requisit lingüístic representa desterrar el castellà de la vida dels valencians, convertir la llengua en arma política i perdre grans professionals.

Quan s’aprovarà la llei?

Encara poden passar dos o tres mesos de tràmit parlamentari. Aquesta setmana s’han debatut i rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l’oposició. El següent pas és el debat en comissió, en què es poden introduir esmenes i discutir-les. I, finalment, el projecte de llei retornarà al ple de les Corts, on tornarà a debatre’s i a sotmetre’s a l’aprovació de la cambra.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.