04.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 05.01.2021 - 08:33
Les coques de confits són un element més de la tradició pastissera del Nadal menorquí, que és ben dolça i té l’ametlla com a gran protagonista: rotllos, amargos, cuscussó, pasta real… Però aquestes coques, que tanquen el cicle gastronòmic i festiu de l’equinocci d’hivern, són molt més modestes. No porten ametlla i juguen amb la mantega, el seu i el sucre per a traure’n tot el profit.
La coca de confits, coneguda també com a coca dels Reis, és una menja esponjosa. Delicada. A vegades té la textura del brioix, i altres és una mica més semblant a les ensaïmades de Sant Joan, també conegudes com a coques bambes, o bambes, senzillament. En algunes receptes apareixen aromatitzades amb anís o amb taronja, però la majoria conserva l’olor profunda de la mantega feta amb la llet de les vaques menorquines.
Són individuals i no van ensucrades, sinó pintades amb blanc d’ou perquè siguin ben lluents, i clapades amb confits. Aquests confits punxeguts i de colors són fets de sucre i fan gust d’anís. Són els mateixos que es reparteixen als bateigs i dins les aludes a les begudes de cal Caixer Senyor, la Capellana o el Caixer Casat a les festes de Sant Joan.
Un present per als Reis que visiten les cases
El gastrònom i periodista Bep Al·lès explicava en un article de fa uns anys que les coques de confits es posaven antigament a la taula que es parava a les cases per rebre la visita dels Reis d’Orient. Diu que en posaven quatre: una per a cada rei i l’altra per al patge que els ajudava a descarregar els regals.
El berenar tradicional del dia de Reis és la coca de confits mullada en xocolata desfeta, o cuita, com es diu a Menorca. (A Menorca, el berenar és l’àpat que es fa a primera hora del matí. El que es fa a mitjan capvespre és la bereneta.)
Se les troben els infants de la casa quan s’alcen per veure què els han duit els Reis o quan van a casa dels avis i els padrins a cercar els regals.
Les coques no són unes postres i, per tant, són ben compatibles amb els tortells farcits de crema o de nata amb què s’acaben els dinars del dia de Reis.
La xocolata i les coques fan festa
La tradició de menjar bambes, coques o ensaïmades mullades dins una xicra de xocolata cuita és ben arrelada a Menorca i a les altres illes. Durant molts anys, va ser l’àpat quasi únic a casaments, bateigs i comunions.
Encara que era un costum compartit a tots els pobles l’illa, on es conserva encara amb plenitud i es menja a la gran majoria de cases és a Ciutadella. Es poden comprar als forns i sucreries i, com les bambes, la manera d’elaborar-les encara és a les llibretes de receptes de moltes cuines. Com passa amb la cuina tradicional, travessa les generacions i d’una casa a una altra en varia algun element.
La recepta
Sempre, però, s’ha de tenir molt de temps, perquè és una mena de pasta que s’ha de deixar moltes hores, a vegades tota una nit, perquè s’estovi i vagi creixent. Aquesta és una recepta bàsica, de la llibreta de receptes de Fela Barber, de Ciutadella:
Ingredients:
-80 grams de patata bullida
-3 ous
-40 grams de seu (sagí de porc)
-40 grams de mantega cuita
-180 grams de sucre
-50 grams de llevat
-500 grams de farina de força
Elaboració
Posem una mica d’aigua tèbia, el llevat, una cullerada de sucre i una mica de farina en un bol. S’ha de treballar fins a aconseguir una textura blana. Es deixa reposar uns deu minuts perquè comenci a créixer.
En un bol a banda, es treballa la patata bullida una mica tèbia amb la resta del sucre. S’hi afegeixen la mantega, el seu i els ous i es remena. A poc a poc s’hi tira la meitat de la farina.
Quan la massa del llevat ja ha crescut s’ajunten les mescles i es remena molt mentre s’hi afegeix la resta de la farina que hi faltava.
Ha de quedar una massa molt remenada i fina perquè no hi hagi grumolls i amb un aspecte una mica xicletós.
Ho deixam reposar les hores que calgui perquè la pasta tripliqui el seu volum. Ha d’estar en un lloc resguardat dels corrents d’aire. A vegades, cal tota una nit perquè es faci el procés.
L’endemà s’agafen porcions de la massa i es formen brioixos individuals. Si la pasta s’aferra als dits, es poden untar les mans amb una mica d’oli. Es deixen reposar encara dues o tres hores dins el forn apagat i després es couen a 150 graus. S’han de vigilar perquè al cap de deu o quinze minuts ja agafen color.
Quan surten del forn es pinten amb blanc d’ou batut i quan les coques són fredes s’hi posen els confits.
