Alcoi. La cavalcada més antiga del país és la d’Alcoi. Es fa des del 1885 i mobilitza un miler de persones i desenes d’entitats de la localitat. Els Reis de l’Orient hi apareixen cavalcant camells i els patges porten unes escales molt llargues per a enfilar-se als balcons. A mig recorregut, els Reis fan una parada per adorar el nen Jesús. La festa és declarada d’Interès Turístic espanyol. La podeu veure en directe ací.

Igualada. La rebuda dels Reis a Igualada data del 1895 i enguany malda per ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. A més dels tres reis, el personatge més popular és el patge Faruk, que té un llibre negre on apunta les malifetes dels nens. La principal particularitat és que els ajudants dels Reis s’enfilen amb escales fins a les finestres de les cases per lliurar regals a les cases.

Sant Vicenç dels Horts. Des del 1896, quan els Reis van començar a repartir joguines d’un carro estant, Sant Vicenç dels Horts fa cavalcada. Actualment ses majestats ja no van en tartana, sinó en grans carrosses, que es construeixen en una nau exclusivament destinada a preparar la cavalcada. A més de Melcior, Gaspar i Baltasar, també són molt populars les carrosses del Camell i del Ninot de Neu.

Barcelona. Segons el Diario de Barcelona, la ciutat va fer una primera escenificació dels Reis el 1855, però va ser inconstant. Ja fa dècades que ses majestats els Reis de l’Orient hi arriben per mar i són rebuts pel batlle, que els lliura sal en senyal d’hospitalitat i les claus de la ciutat per a poder obrir totes les cases i deixar-hi regals. La cavalcada de Barcelona és molt vistosa, tant pel nombre de carrosses, com per les comparses i tots els ginys que s’hi empren.

Hi ha poblacions que reben els Reis amb fanalets o amb cremades d’herbes aromàtiques. La idea és il·luminar el camí perquè ses majestats no es perdin. Generalment, els fanalets són de paper, s’encenen amb una espelma i sovint són d’elaboració artesanal. A molts pobles es fan concursos per a premiar els més lluïts.

A la Riera de Gaià, Taradell, Elx i Catí, s’hi fan enceses de torxes, un costum molt arrelat. Habitualment, les torxes són feixos d’espígol i barballó. És poblable que antigament el costum fos més estès, car el baró de Maldà, al llibre ‘Calaix de sastre’, parla de les que es feien a final dels segle XVIII a Barcelona.