Les biblioteques de Barcelona, atrapades en un conflicte que s’enquista després de mesos de vaga

La vaga indefinida dels treballadors de les Biblioteques de Barcelona continua sense una data de finalització i amb les negociacions encallades. L’aturada, que va començar el 26 de maig, gira principalment al voltant de l’adhesió del Consorci de Biblioteques de Barcelona al nou acord de condicions laborals de l’ajuntament, però també de l’organització dels horaris, la retribució i la integració del personal que encara està subjecte al conveni de la Diputació.

El conflicte ha entrat ara en una nova fase després que la CGT i la Intersindical, sindicats que formen el comitè d’empresa, hagin presentat demandes contra el consorci per la retirada de drets laborals i sindicals. La demanda es va fer pública el 8 de setembre i denuncia, entre més qüestions, l’eliminació d’hores sindicals i d’assemblea, dies de compensació i més drets socials. Els sindicats consideren que aquestes mesures s’han aplicat mentre encara s’estava negociant el nou acord.

La setmana passada hi va haver un acte de conciliació al Departament de Treball i, a partir d’aquesta setmana, es preveu que es pugui reprendre la taula de negociació, encara sense una data concreta.

Montse Serra, presidenta del comitè i delegada per la Intersindical, resumeix així el punt actual en què es troba el conflicte: “Avui dia no ha canviat res d’ençà del mes de juny, que va ser quan vam tenir la darrera reunió de negociació.” Segons Serra, tot i que l’empresa ha mantingut que la negociació continua oberta, els sindicats han decidit de recórrer als tribunals perquè, mentrestant, “s’han anat perdent drets”.

Una vaga que dura d’ençà del maig

La protesta va començar després de mesos de mobilitzacions i d’unes quantes aturades parcials. El 26 de maig els treballadors de les biblioteques municipals van començar una vaga indefinida per a reclamar millores en els horaris i la conciliació, equiparació de condicions amb el personal municipal i millores retributives.

Al llarg de l’estiu, els treballadors van decidir de mantenir la vaga i, a final d’agost i començament de setembre, van reprendre les mobilitzacions amb més contundència. El conflicte ha arribat així al setembre sense que s’hagi produït un acord sobre els principals punts de desacord.

Per a Pau Solsona, delegat sindical de la CGT, el problema és que les condicions en què s’està negociant han empitjorat respecte de les que tenien els treballadors. “Estem negociant ara amb condicions pitjors que les del conveni que teníem”, afirma. I afegeix: “Creiem que s’estan vulnerant drets bàsics, que són tant de treballadors com també de drets sindicals.”

El nus del conflicte: unificar els dos règims laborals

El Consorci de Biblioteques de Barcelona és una entitat formada per l’ajuntament i la Diputació de Barcelona. Actualment té uns 540 treballadors i 41 biblioteques. Aproximadament el 70% de la plantilla està subjecta al marc laboral municipal; en canvi, prop d’un 30% –principalment personal tècnic bibliotecari– manté el conveni de la diputació. L’ajuntament vol unificar les condicions i integrar tot el personal en el marc municipal. L’administració argumenta que aquesta unificació respon, entre més raons, a les peticions de la Sindicatura de Comptes.

Les fonts del Consorci expliquen que “la integració d’aquest col·lectiu” que ara està sota el conveni de la diputació s’ha formulat amb una carrera pròpia inicial i amb garantia de les retribucions actuals. Segons aquestes fonts, això no impedeix que en el futur es pugui acabar homogeneïtzant aquesta carrera amb la de la resta de personal municipal.

Un dels punts de fricció és precisament la carrera horitzontal, un sistema que permet a un empleat o funcionari d’ascendir de tram i de rebre millores salarials sense necessitat de canviar de lloc de treball. Els sindicats reclamen que el personal tècnic procedent de la diputació hi tingui accés en les mateixes condicions que la resta de treballadors municipals, però Serra denuncia que aquesta condició, si s’adhereixen al contracte que els proposa l’ajuntament, no se’ls aplicaria. “La carrera horitzontal que s’aplica a partir de l’1 de gener de l’any que ve a tota la plantilla de l’ajuntament, a les bibliotecàries no ens la volen aplicar”, denuncia Montse Serra.

Què ofereix l’ajuntament?

L’ajuntament defensa que la seva proposta inclou una jornada de 35 hores setmanals per al conjunt de la plantilla, la funcionalització dels treballadors i una nova estructura horària. La reducció fins a 35 hores, però, solament és efectiva per al 70% de la plantilla que actualment treballa 37,5 hores i que ja forma part del conveni de l’ajuntament, perquè el personal tècnic procedent de la diputació ja en treballa 35.

La proposta horària de l’ajuntament preveu de reduir els actuals blocs de treball i establir, com a màxim, una jornada partida a la setmana, amb un màxim de 8,5 hores de treball. També proposa de garantir una tarda lliure setmanal per al personal. Fonts del consorci defensen que la proposta busca d’homogeneïtzar una situació que consideren excessivament fragmentada: “Dins el Consorci hi ha més d’un centenar de models horaris diferents”, diuen. I remarquen que el model proposat no obliga, segons la seva versió, a fer jornades d’onze hores: aquestes hores serien possibles solament si el treballador decideix d’utilitzar part de les hores de flexibilitat aquell mateix dia.

Els sindicats, però, consideren que aquesta flexibilitat està molt condicionada pels horaris d’obertura de les biblioteques. Pau Solsona ho resumeix així: “No és una flexibilitat real, és una flexibilitat condicionada a l’horari d’obertura.” Segons la CGT, el problema no és la jornada de 35 hores en si mateixa, sinó com es distribueixen les hores i el temps que els treballadors han de passar fora de casa. Montse Serra també rebutja la proposta actual: “Si ens continuen dient que hem de doblar un dia i passar-nos onze hores fora de casa, doncs tampoc ho veig.”

L’altre gran punt de conflicte: el 8%

Un dels elements que l’ajuntament presenta com una millora és un augment retributiu d’aproximadament un 8% per al personal tècnic procedent de la diputació. Les fonts del consorci expliquen que aquest augment serveix per equiparar aquest personal amb els tècnics municipals del mateix nivell. “Aquest increment del 8% serveix per equilibrar aquest personal. El punt de partida és l’adhesió a un conveni municipal amb garantia retributiva, no pas una integració amb un augment retributiu“, expliquen. Així i tot, la setmana passada, en una conferència de premsa, l’ajuntament va admetre que, en aquest aspecte, encara hi ha marge de negociació i no descarten, per exemple, de passar la proposta de millora retributiva del 8% a un 8,5 o un 9%.

Els sindicats, en canvi, rebutgen que aquest 8% es presenti com una pujada salarial neta. Montse Serra explica que l’augment és, en bona part, el càlcul de les compensacions necessàries per a evitar perdre les condicions econòmiques que el personal tenia amb la diputació. “No és una millora real”, defensa Serra. I concreta: “El 8% […] són els ajuts socials que ja teníem.”

La CGT, per la seva banda, manté una interpretació semblant. Pau Solsona afirma que no és que sigui una cosa que solament és una millora, sinó que l’augment serveix, segons els sindicats, per compensar les condicions que es perdrien amb el canvi de conveni.

Els drets laborals i sindicals, ara als tribunals

La qüestió que ha fet saltar el conflicte a la via judicial és la retirada d’algunes condicions que els sindicats consideren que encara haurien de ser vigents mentre no hi hagi un nou acord.

Montse Serra explica que, d’ençà de l’estiu, s’han deixat d’aplicar unes quantes millores: “Ens han retallat molts drets, sobretot els ajuts socials. Ens han tret els ajuts per a estudis i també els que permetien que et paguessin una part de tractaments, com ara anar al dentista o comprar-te unes ulleres. També hi havia un pla de millora per a la jubilació i ara, a molta gent, li ho han denegat. I, en l’àmbit sindical, també ens han retallat drets: ens han reduït les hores sindicals i ja no tenim hores d’assemblea. Ara, per exemple, a l’assemblea de dilluns solament hi podrà assistir el personal que no estigui treballant en aquell moment. Si algú està treballant durant aquell horari, ja no hi podrà assistir.” És per això que els sindicats han recorregut als seus serveis jurídics i han presentat la demanda.

Pau Solsona parla també d’un procés gradual de retirada de drets: “Ha estat com un degoteig.” Segons la CGT, algunes d’aquestes mesures es van començar a aplicar a final de juliol i han deixat la plantilla sense poder convocar assemblees en les mateixes condicions que abans.

El que demanen els sindicats és que, mentre no hi hagi un nou acord, es mantinguin les condicions anteriors. Serra ho explica així: “Teníem unes condicions i les volem recuperar totes. Mentre no tinguem el conveni 2025-2028 de l’ajuntament, s’ha d’aplicar l’anterior i recuperar-les com fins ara hem tingut, que tot funcioni igual que fins on érem.”

Per la seva banda, el consorci argumenta que actualment es troben en una situació “del tot excepcional”, perquè mantenir les condicions de l’antic acord, el del 2021-2024, “queda fora de la normativa”. “Com que encara no hem arribat a aquest acord d’adhesió del nou acord de condicions de l’ajuntament, el que mantenim és l’aplicació contractualitzada per cadascun dels contractes de l’acord de condicions 2021-2024 en allò que és substancial, és a dir: règim de jornada, règim retributiu, etcètera. Ara, les millores sindicals, socials, retributives, etcètera, no són d’aplicació fins que no hi hagi aquesta adhesió a l’acord vigent.”

Una negociació encallada després de tretze reunions

Ajuntament i consorci asseguren que d’ençà del febrer s’han fet tretze reunions de negociació. Els sindicats, però, consideren que els punts essencials continuen sense resoldre’s. Entre els assumptes encallats hi ha la carrera horitzontal, el pagament dels dissabtes i diumenges, l’organització dels horaris, la integració del personal procedent de la diputació, i més.

Serra explica que, en les darreres reunions, l’empresa els va demanar que rebaixessin les demandes. “Ells ens van dir: ‘O rebaixeu aquests quatre temes o ja no ens reunim més’”, afirma. El consorci, en canvi, assegura que la negociació continua oberta i que ha fet unes quantes propostes per a mirar d’arribar a un acord.

Des del consistori remarquen que la idea és arribar a un acord i que, si cal, tornaran a presentar propostes. També defensen que el nou acord ha de mantenir la coherència amb les condicions de la resta de treballadors municipals.

I ara què?

El conflicte es troba, per tant, en un punt de blocatge: els sindicats mantenen la vaga indefinida i han obert la via judicial, però alhora asseguren que estan disposats a continuar negociant.

La CGT defensa que la demanda judicial no és un ultimàtum. “La demanda la presentem com que estem negociant”, diu Solsona. El que volen, segons que explica, és poder continuar les converses sense perdre mentrestant els drets que consideren vigents. Montse Serra coincideix que la porta a negociar continua oberta, però no veu motius per a desconvocar la vaga mentre no hi hagi una proposta que la plantilla consideri acceptable.

Per part del consorci, les fonts consultades per VilaWeb també asseguren que volen tornar a asseure’s amb el comitè d’empresa i que hi ha marge per a continuar discutint tant la qüestió retributiva com els horaris. Ara, encara no hi ha un acord ni una data tancada per a una nova reunió de la taula negociadora, tot i que possiblement acabarà sent aquesta mateixa setmana.

La demanda judicial continua el seu recorregut i la vaga indefinida es manté. Després de gairebé quatre mesos de conflicte, les dues parts continuen parlant de la necessitat d’arribar a un acord, però encara discrepen profundament sobre què ha de contenir aquest acord i, sobretot, sobre si la proposta actual representa una millora de les condicions laborals o una substitució de drets que els treballadors ja tenien.