Bèlgica, Dinamarca i ara Suïssa. La internacionalització de la defensa dels drets dels polítics catalans perseguits per l’estat espanyol es va ampliant. Anna Gabriel ha decidit que no aniria al Tribunal Suprem a declarar, perquè considera que no tindria un judici just, en veient el tracte humiliant que han rebut els qui l’han precedida, i perquè així podrà fer entrar encara més en contradicció la justícia espanyola. Això, si el Tribunal Suprem espanyol en demana l’extradició, i si s’arribés a una situació d’haver de demanar l’asil polític. Aquest nou panorama obre una colla d’interrogants sobre el futur de la situació jurídica de Gabriel a Suïssa. Tot seguit intentem respondre’ls, després d’haver-los consultat a Margalida Capellà Roig, professora de la Universitat de les Illes Balears. És doctora des del 2002 i ha exercit l’activitat investigadora en el camp del dret internacional penal i del dret internacional dels drets humans.

1. La situació actual d’Anna Gabriel
Gabriel s’instal·la a Ginebra amb la intenció de treballar-hi i de fer d’interlocutora amb els grups de pressió i organismes internacionals que hi ha a la capital suïssa. I ho pot fer perquè Suïssa forma part de l’espai Schengen. Si el jutge Pablo Llarena, una vegada hagi constatat que Gabriel no va a declarar, en demana l’extradició, començarà un procés complex, diferent del de Puigdemont i del dels consellers exiliats a Brussel·les, que ofereix a l’ex-diputada de la CUP un seguit de garanties.

2. Què passarà en primer lloc si Llarena en demana l’extradició?
Si Gabriel no acudeix a la citació judicial, el jutge del Suprem pot dictar a les autoritats suïsses una ordre de detenció i lliurament. Hauria d’anar adreçada a l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa, que la cridaria a una audició i ella podria presentar un recurs contra l’ordre de detenció i contra l’ordre d’empresonament preventiu. Les autoritats judicials suïsses seran les que decidiran el curs d’aquest procés, que es pot allargar molt de temps.

El jutge Llarena haurà d’especificar en l’ordre d’extradició quins delictes imputa a Gabriel, que només podran ser rebel·lió i sedició (i no malversació ni prevaricació), pel fet de no ser membre del govern. Ho haurà de fer mitjançant una ordre internacional en què haurà d’especificar la qualificació jurídica dels fets. I aquí és on entra en joc l’especificitat suïssa. Perquè l’extradició s’haurà de fer en virtut d’un conveni bilateral entre Suïssa i Espanya i d’acord amb el conveni europeu, que preveu excepcions en la concessió d’extradicions per delictes polítics.

La justícia suïssa haurà de determinar primer de tot si els delictes pels quals Espanya persegueix Gabriel són delictes polítics o delictes comuns. ‘En el conveni bilateral d’extradició hi ha una llista de delictes, però són delictes comuns. En canvi, rebel·lió, sedició, espionatge… són delictes que tradicionalment s’han catalogat com a delictes polítics’, diu Margalida Capellà.

3. La pràctica judicial suïssa i el precedent Falciani
La principal particularitat d’un procediment com aquest és la pràctica judicial. ‘Des del 1964 els tribunals suïssos apliquen un test anomenat “test del predomini polític” per a qualificar com a delictes polítics unes determinades conductes sol·licitades en l’extradició’, explica Capellà. ‘És un test en què valoren si pesa més el fet polític o el fet comú. És a dir, si és més un delicte polític o un delicte comú.’

Aquesta teoria del predomini polític en l’extradició s’ha anat estenent, fins al punt que l’Audiència espanyola l’ha aplicada en el cas Falciani. Suïssa demanava a la justícia espanyola l’extradició d’Hervé Falciani per uns quants delictes, després d’haver revelat milers de dades de clients del banc HSBC que van posar al descobert nombrosos casos d’evasió fiscal. Les autoritats espanyoles van denegar a Suïssa l’extradició pel delicte de revelació de secret bancari, perquè van considerar que en l’actuació de Falciani predominava la qüestió política per sobre del delicte comú. Ara aquest factor es pot girar contra la pretensió de la justícia espanyola.

En primer lloc, hi haurà d’haver la qualificació de delicte polític o comú. Si és considerat un delicte polític, l’extradició serà denegada. Si és considerat un delicte comú, la justícia suïssa mirarà si els delictes que s’imputen a Gabriel són tipificats en el codi penal de Suïssa. Hi ha un tipus delictiu que podria encaixar amb el de sedició, però que requereix que hi hagi hagut violència. L’article 265 castiga amb penes de presó els delictes contra l’estat o el fet de ‘canviar la constitució mitjançant la violència’, o el de ‘separar amb violència una part del territori’. La policia espanyola, la fiscalia i el Tribunal Suprem s’han inventat un relat de violència inexistent. Caldria veure si la justícia suïssa el compartiria.

4. Una altra diferència (important) amb Bèlgica
I encara hi ha una altra particularitat. Com que Suïssa no és membre de la UE, a diferència de Bèlgica, no s’hi aplica l’euroordre –que estableix una llista de delictes tancada–, sinó el conveni d’extradició bilateral amb Espanya. A diferència de l’euroordre, a més, el govern suís té l’última paraula sobre si acompleix l’extradició o no. ‘Ha passat, de vegades, que els tribunals d’un estat autoritzen l’extradició però en l’última instancia el president de l’estat la denega’, explica Capellà. Arribats a aquest extrem, la situació es podria traslladar al camp de la diplomàcia entre Espanya i Suïssa, que té molt present el cas Falciani.

5. L’opció de l’asil polític
Si, malgrat tot això, Suïssa acordés l’extradició demanada per la justícia espanyola, Anna Gabriel ha dit que demanaria l’asil polític, que és un procediment independent que podria activar quan ho considerés convenient. Es poden presentar al mateix temps, però l’extradició només actua quan hi ha un requeriment d’un altre país, i l’asil el demana la persona afectada.

‘Ella diu que la seva causa és perseguida i que a Espanya no tindria un judici just, de manera que aniria per la via del conveni del refugiat’, diu Capellà. ‘Hauria de provar que és víctima d’una persecució individualitzada per la seva ideologia. Algú que sol·licita asil és protegit automàticament per un principi bàsic que és el principi de no-devolució. Suïssa no lliuraria Anna Gabriel per l’excepció de delicte polític, i no podria tornar a Espanya perquè hauria sol·licitat asil i tindria la condició de refugiada. Aquí també es veuria la jurisprudència i la pràctica judicial de Suïssa, que és coneguda com a país de refugi. Jurídicament, crec que és una bona decisió, és més protegida a Suïssa que a Bèlgica.’

6. El govern suís no veu, a priori, l’extradició
Per acabar-ho de reblar, justament el dia que Gabriel anunciava que es quedava a Suïssa, un portaveu del Departament de Justícia del govern suís, Folco Galli, va declarar que ‘A priori‘, el cas de Gabriel semblava que anava lligat a un delicte polític i, per tant,  no podien permetre’n l’extradició a l’estat espanyol. Deia que una sol·licitud d’extradició s’hauria d’analitzar amb precisió, però afegia: ‘Segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tracta de delictes polítics; […] per tant, Suïssa no tramitaria una eventual sol·licitud d’extradició ni tampoc una petició d’assistència jurídica.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb