El món ha canviat molt des d’aleshores, des d’aquells darrers anys soviètics. Lituània és independent, ell és diputat del Partit Popular lituà i va arribar a ser ministre d’Afers Estrangers. Actualment és a la comissió d’afers estrangers del Seima, del parlament lituà. Quedem perquè és a Barcelona amb Birute Vesaite, diputada socialista i ex-ministra d’Economia. Tenen interès a saber què passa a Catalunya, però a mi també m’interessa saber què passa al seu país. Que no viu una situació tan fàcil com sembla.

Lituània és un estat il·legal?

La setmana passada, en una iniciativa de la Duma russa, que va fracassar, es demanava si la independència de Lituània havia estat legal o no. Malgrat allò que puga semblar, no és pas cap anècdota. Des de fa anys, la pressió de Rússia sobre els estats bàltics ha anat creixent, i encara més després dels fets d’Ucraïna. Al Bàltic han reaccionat amb decisió. Lituània, per exemple, ha tornat a fer obligatori el servei militar. S’hi ha reforçat la cooperació amb l’OTAN i tant Estònia com Lituània ja han implantat l’euro, un dels símbols més forts de la cooperació dins la Unió Europea. Els russos han promogut tot d’incidents aquests anys però ells creuen que sobretot és una guerra de propaganda, que vol dividir la societat. Els lituans, de tots els bàltics, són els qui tenen una minoria russa més petita. Però Rússia ha maldat per influir en la important minoria polonesa a fi d’obstaculitzar la recuperació nacional lituana.

Pot semblar paradoxal, però vint-i-cinc anys després de la declaració d’independència encara hi ha qui, des de l’antic centre, qüestiona el dret dels lituans de ser independents.

Entrevista Birutė VĖSAITĖ i Audronius AŽUBALIS (1) per vilawebtv

Audronius Ažubalis reacciona amb calma. ‘Si hi ha ningú que dubte de la legitimitat de l’estat lituà posarem sobre la taula la legitimitat de l’actual estat rus, que va nàixer de l’assassinat de tota la família del tsar a mans dels bolxevics.’ El llenguatge pot sonar estrany ací, però és típic de les discussions al Bàltic. Ažubalis, a més, és conegut per una frase de provocació que va causar impacte, anys enrere: ‘L’única diferència entre Hitler i Stalin és la forma del bigot.’

Vesaite insisteix que hi ha amenaces creixents des del punt de vista de la propaganda, però que són insensates i no trauen cap a res. ‘Com han de considerar il·legals els tres estats bàltics? Tot això és ridícul i, com tots els meus compatriotes, no puc ni prendre-ho en consideració.’

El darrer país a unir-se a l’euro, en un moment de màxima tensió

Lituània va ser el darrer país d’entrar a formar part de la zona euro, el primer de gener d’enguany. Just a temps de la gran polèmica amb Grècia. Vesaite insisteix a dir que la transició va ser molt suau, que la població s’hi ha adaptat de pressa i que l’euro no ha fet apujar pas els preus i, en canvi, ha atret inversió estrangera, ‘que la necessitem molt’.

Han estats els darrers d’arribar, però això no els fa dubtar. En les reunions d’aquests dies, el primer ministre Algirdas Butkevičius, socialista, s’ha alineat molt clarament amb Alemanya i s’ha declarat ‘preparat’ perquè Grècia abandone la zona euro.

Vesaite, diputada del grup del govern, evidentment comparteix la posició del primer ministre i insisteix a dir que no pot ser que les recomanacions de la Comissió Europea no tinguen força legal.

Entrevista Birutė VĖSAITĖ i Audronius AŽUBALIS (2) per vilawebtv

Ažubalis encara va més lluny i reclama rigor mentre denuncia els ‘jocs fiscals i pressupostaris’ d’alguns països, especialment Grècia. Creu que la Comissió i l’Ecofin haurien de tenir molt més poder que no tenen ara, per tal de controlar els estats membres i impedir que puguen portar el conjunt de la zona euro a una situació de risc.

Respectarem allò que diga el poble de Catalunya a les eleccions

Finalment els pregunte com veuen, ells que van proclamar una independència, la situació catalana. Ažubalis no es defineix amb claredat. Reclama que tots els canvis ‘en aquesta península’ siguen pacífics i democràtics. Vesaite, en canvi, parla amb molta més franquesa. Diu que aquests dies s’han entrevistat amb tot de partits polítics catalans i ens veuen molt dividits, cosa que no és gens bona. Però després afirma: ‘Nosaltres, com totes les famílies [polítiques] europees, respectarem allò que decidesca el poble de Catalunya. De manera que ara esperem el resultat de les pròximes eleccions.’

Entrevista Birutė VĖSAITĖ i Audronius AŽUBALIS (3) per vilawebtv

Ažubalis, aleshores, agafa la paraula per a recordar una cosa, que sembla prendre forma de consell: ‘Quan nosaltres vam proclamar la independència, l’11 de març de 1990, immediatament vam demanar a les autoritats soviètiques una negociació per a saber com podien ser les nostres relacions. Seixanta vegades els vam demanar de parlar, oficialment, i seixanta vegades ens van respondre amb silenci. Ni tan sols responien.’ I immediatament riu, com rejovenit: ‘Però a la que feia seixanta-una van respondre i tot va canviar.’