Les cinc claus del futur de la Crida: de la formació com a partit a la no-violència activa

  • El moviment incorpora una referència als Països Catalans en els documents estratègics del debat intern

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
31.12.2018 - 13:50
Actualització: 31.12.2018 - 15:38

La Crida Nacional per la República continua el debat intern que ha de culminar en el congrés constituent del 26 de gener. Els responsables de les ponències política i organitzativa han fet arribar als 15.000 fundadors els texts amb les primeres esmenes incorporades. Se n’hi han introduïdes 69 de les 179 presentades a la ponència política. A l’organitzativa, 42 de 142. Les ponències estudiades pel nucli dur de la Crida no han incorporat canvis significatius i ratifiquen els pilars de les bases fundacionals que es van presentar a l’octubre a la convenció fundacional de Manresa. La Crida no renuncia a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a instaurar la República, tot i que prioritza l’intent de diàleg amb el govern espanyol. També referma que una de les finalitats de l’organització és construir un moviment que ‘cristal·litzi en un instrument polític organitzat’; el nucli fundador ja va fer els tràmits per a registrar-lo com a partit polític. Aquesta és, de fet, la qüestió que origina més tensió amb la part del PDECat que encara amb més recel el futur encaix del partit amb la Crida. Per mitjà d’un sistema de debat telemàtic, els fundadors poden votar les esmenes vives fins al dia 16 de gener. Les que obtinguin més d’un 3,5% de suport arribaran al congrés, que es farà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Aquestes són les cinc claus del debat.

1. La creació d’un partit que es presenti a les eleccions
La Crida pretén esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que reuneixi persones que treballin per a la proclamació de la República Catalana ‘mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. La formació política, diu la ponència organitzativa, es constituirà sobre una base de ‘pluralitat ideològica’. Aquesta pluralitat es vol garantir amb l’existència de corrents d’opinió organitzats que es podran constituir si compten amb un suport mínim de cinquanta associats. El màxim òrgan de decisió de l’organització, l’assemblea, haurà de decidir si la Crida es constitueix en un partit polític i a quines eleccions es presenta. La referència a un ‘instrument polític organitzat’ que pugui presentar-se als comicis implica, pel nucli fundador, la formació d’un partit polític, tenint en compte les limitacions legals que hi ha per a concórrer a les urnes. Abans, la direcció (anomenada ‘govern de direcció política’ de la Crida) farà una proposta de les eleccions a què cregui que s’ha de presentar.

2. Acció no violenta per a forçar un referèndum
Si el diàleg amb l’estat espanyol és impossible o no avança, no renunciaran ‘a l’exercici efectiu de la sobirania, creant les condicions socials i polítiques del país que ho permetin’. I ho faran, diuen, per mitjà de qualsevol via que respongui als principis de la no-violència i amb un mandat democràtic expressat majoritàriament a les urnes. Aquesta és la base que consideren legítima per a poder ‘exercir el dret a la llibertat’ que tenen tots els pobles segons el pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de Nacions Unides. La Crida aspira a fer efectiva la declaració d’independència i a instaurar la República Catalana ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. No obstant això, el camí prioritari serà el diàleg amb el govern espanyol. En cas que en un ‘període prudencial’ no reïxi o bé no es materialitzi, podran proposar l’exercici de la plena sobirania. Això inclou l’intent de forçar un acord amb el govern espanyol per a convocar un referèndum d’autodeterminació per mitjà d’accions de no-violència activa. Per a aconseguir els objectius polítics, la Crida manté que s’hauran de ‘corregir’ les debilitats internes que creu que té ara l’independentisme, com la manca d’unitat i la confiança.

Una de les principals novetats que s’han incorporat a la ponència política és una referència als Països Catalans. La Crida reconeix la unitat cultural i lingüística del Principat amb el País Valencià, les Illes i Catalunya Nord, ‘tot respectant els diferents processos i ritmes polítics de cada país’. També sosté que la defensa de l’autodeterminació i de la República Catalana només poden afavorir la cultura, la llengua i la qualitat democràtica de tots els Països Catalans. També hi han afegit el reconeixement al dret d’autodeterminació de l’Aran i el compromís a donar suport al reforçament de la identitat aranesa i les seves institucions.

3. Adhesions individuals i doble militància
La Crida ratifica que les adhesions a l’organització seran individuals, i manté tancada, doncs, la possibilitat que el PDECat s’hi pugui integrar en bloc, tot i que el president del PDECat, David Bonvehí, ho intenta, tot esperant que la comissió delegada del partit faci una proposta als seus associats d’encaix dins la Crida. Com que el PDECat i ERC prohibeixen als seus partits la doble militància, la Crida diu que s’ha de garantir que els associats puguin fer compatible de ser-ne afiliat amb ser-ne, alhora, d’altres entitats, associacions o partits polítics.

4. Compromís de dissolució una vegada aconseguida la República
La ponència organitzativa ratifica el compromís de la Crida de dissoldre’s ‘un cop assolit el mandat de l’1 d’octubre’, és a dir, la consecució d’un ‘país independent en forma de república’. Si hi ha una declaració efectiva d’independència, una assemblea extraordinària de la Crida haurà d’aprovar-ne la dissolució.

5. Puigdemont, president impulsor
Carles Puigdemont és el president impulsor de la Crida i com a tal n’encapçala l’acció política, segons que estableixen les bases organitzatives. Tanmateix, hi haurà un president i un secretari general. I és aquí on, amb vista al congrés del dia 26, fa temps que Jordi Sànchez es perfila com a home fort. Però a partir de les negociacions dels esmenants, s’ha introduït una novetat important. En la versió anterior de la ponència organitzativa, els càrrecs de president i secretari general eren irrevocables i només podien abandonar el càrrec en cas que decidissin de dimitir. Ara, en canvi, es fixa que se n’haurà d’establir en un reglament el procés de revocació. A més, es manté que Puigdemont, Sànchez i Quim Torra tenen caràcter d’impulsors de la Crida.

Els responsables de la ponència política són Jordi Sànchez, Elsa Artadi, Toni Morral, Marina Geli, Jordi Peiró, Marc Guerrero, Ferran Mascarell i Jordi Turull. I els de l’organitzativa, Gemma Geis, Germà Bel, Damià Calvet, Laia Flotats, Enric Blanes, Nuri Guillaumes, Miquel Àngel Escobar, Agustí Colomines, Anna Geli i Josep Jover.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any