diàleg

TEMA DEL DIA
Relator.
La taula de diàleg entre els governs català i espanyol continua encallada per les diferències entre Junts per Catalunya i ERC sobre el relator. Tot i que el parlament va aprovar de designar aquesta figura per aixecar acta de les reunions, Esquerra no ho considera necessari per a començar a fer funcionar la taula de negociació, mentre que Junts per Catalunya ho veu irrenunciable. La defensa del mediador, legítima quan es parla d’un diàleg seriós, permet a ERC d’acusar Junts per Catalunya de boicotar el diàleg per motius electorals. ERC necessita que la taula arrenqui abans de les eleccions, per rendibilitzar el seu pacte amb Pedro Sánchez, i, en canvi, Junts per Catalunya apareix com a responsable de posar-hi tots els entrebancs.

L’estratègia de Junts per Catalunya és un error perquè regala la bandera del diàleg a ERC. Per molt que la figura del mediador sigui necessària pel tarannà d’incomplidor patològic del PSOE, i sigui avalada per una votació al parlament, els responsables de la formació de Puigdemont apareixen com els dolents que no volen seure a parlar, davant una opinió pública catalana orientada convenientment a favor del diàleg. El diàleg és la nova fórmula màgica que ha de permetre a Catalunya de sortir de l’atzucac polític actual i és el camí que els poders fàctics volen que agafi l’independentisme per renunciar a la unilateralitat i acabar pactant una reforma estatutària. ERC no vol això, però sí que ho volen els poders polítics i mediàtics que pressionen a favor del diàleg, com si fos un objectiu i no un mètode per a resoldre el conflicte. És molt significatiu que els mitjans més partidaris del diàleg siguin els més contraris a la independència.

Junts per Catalunya no pot plantar cara tota sola a aquesta pressió, perquè no té altaveus per a contrarestar-la i els seus arguments en favor del relator són colgats per l’acusació d’electoralisme o simplement silenciats. Contra això, provar de frenar, ajornar o dilatar el diàleg és una batalla perduda davant l’opinió pública. Com que probablement el diàleg no servirà ni per a resoldre l’autodeterminació ni per a aconseguir una amnistia, per part de Junts per Catalunya seria més intel·ligent de deixar que comencés la taula, que nasqués coixa, sense relator, i que, reunió rere reunió, es constatés que no s’avança, que el PSOE no vol sentir parlar de referèndum ni d’amnistia, que és una maniobra de distracció per a justificar la renúncia a la unilateralitat. La millor manera de posar en evidència el pragmatisme és que quedi clar que no porta enlloc. Cada vegada que ERC es mostra escèptica sobre el resultat de la taula, o avisa que serà un camí llarg, reconeix que la via del diàleg serà un fracàs. Però si Junts per Catalunya n’impedeix la creació no es podrà demostrar mai que no serveix per a resoldre el conflicte. D’un punt de vista electoral, la millor cosa que li pot passar a l’independentisme és constatar el fracàs del diàleg, per acabar de convèncer aquells que encara es pensen que amb un govern progressista a Espanya es pot pactar un referèndum. Són els que falten per a superar el 50% dels vots.

D’un punt de vista partidista, a Junts per Catalunya li anirà molt millor arribar a les eleccions amb una taula de diàleg estèril que no pas aparèixer com el responsable d’haver fet avortar el diàleg màgic. ERC sempre podrà acusar el PSOE del fracàs, però si arriben les eleccions i no s’ha pogut reunir la taula, tindrà la campanya feta culpant Junts per Catalunya. En canvi, si s’ha reunit deu vegades abans de les eleccions i no n’ha sortit res, el responsable del fracàs serà el PSOE. Tothom podrà constatar que és una via morta o, a tot estirar, una via cap a un nou estatut d’autonomia millorat avalat per una consulta ciutadana.

El problema de l’independentisme és que, mentre es parla de relator, de taula de diàleg, no es parla d’independència, com fa pocs dies advertia Lluís Llach. El diàleg buit de contingut és el marc de discussió on el PSC vol l’independentisme. Mentrestant, l’independentisme no té pla B per si la taula de diàleg fracassa. Els partits han renunciat a la desobediència institucional, les entitats civils i els seus braços clandestins han buidat els carrers, i l’únic discurs que comparteixen és el de la solidaritat amb els presos, tan necessari com insuficient. Totes les enquestes pronostiquen la possibilitat que l’independentisme repeteixi majoria absoluta al parlament, però això no s’ha de traduir necessàriament en un govern independentista. La manera de garantir-lo és refer la unitat estratègica més enllà d’una taula de diàleg en què tothom sap que el PSOE s’asseu per necessitat i no per convicció. Iceta ja ha advertit que no hi haurà referèndum d’autodeterminació els deu anys vinents, denegant la proposta del prudent Jaume Asens, que intentava de ser equidistant. La feina de l’independentisme és fer-lo inevitable, però això requereix alguna cosa més que anar-se reunint amb Pedro Sánchez un cop el mes.

MÉS QÜESTIONS
La Plataforma per la Llengua força la policia espanyola a atendre en català al País Valencià. La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la policia espanyola es comprometi a atendre en català a les comissaries que té al País Valencià. Aquestes darreres setmanes l’entitat ha alertat de noves discriminacions lingüístiques d’agents de policia contra els ciutadans, però ara sembla que la direcció del cos vol començar a posar-hi remei. En una instrucció interna, la direcció general de la policia espanyola demana que als espais on s’ofereix atenció directa a la ciutadania –com ara a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el DNI o el passaport–, es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible’. Un compromís molt tou, però que estableix que en cada torn hi hagi almenys un policia que pugui atendre en català. La mateixa ordre especifica que si això no fos possible, ‘es requerirà la presència d’un policia d’un altre servei o es demanarà de manera cortesa al ciutadà que comparesca en un altre moment en què puga comptar amb aquesta possibilitat’. És a dir, que la mateixa ordre ja en preveu l’incompliment. Fa pocs mesos, en seu judicial, dos policies espanyols van reconèixer ‘excés de zel’ per haver discriminat un ciutadà a Elx. Poc després, l’agost passat, hi hagué dos nous casos de manca de respecte pels drets lingüístics per part de la policia espanyola a València. I recentment, la Plataforma per la Llengua va denunciar dos guàrdies civils de Tavernes per abús i discriminació lingüística. La policia espanyola reconeix en la instrucció que aquest tipus de denúncies ‘reapareixen amb una certa freqüència’.

El Consell homenatja vint-i-una víctimes dels camps de concentració. La Conselleria de Qualitat Democràtica ha immortalitzat en les ‘rajoles de la memòria’ els noms de vint-i-una víctimes dels camps de concentració i extermini nazis, naturals de la comarca del Camp de Túria, per a reparar-ne la  memòria i deixar constància de les seves històries. És un primer pas per a restituir el record dels valencians que van ser oblidats primer pel règim franquista i després per una important part de la societat, segons que ha explicat la consellera, Rosa Pérez Garijo, en un acte que s’ha fet a Bétera. L’objectiu d’aquestes peces és revertir aquesta situació i recordar la memòria dels qui van patir l’horror i que en molts casos van morir. L’acte, dins el projecte Construint Memòria, reconeix la lluita per la llibertat i pels valors democràtics d’aquestes víctimes de la barbàrie nazi procedents de les localitats de Benaguasil, Bétera, l’Eliana, Gàtova, Llíria, Loriguilla, Nàquera, la Pobla de Vallbona, Sant Antoni de Benaixeve i Vilamarxant. Són vint-i-un homes que van passar pels camps de Mauthausen, Neuengamme, Dachau, Buchenwald i Aurigny. Nou van sobreviure i els altres dotze van morir a mans dels nazis. Només un dels supervivents, Francisco Tadeo, de Vilamarxant, va poder escapar d’Aurigny abans de l’alliberament per les tropes aliades.

Francina Armengol insta Vox a deixar d’assetjar l’ensenyament. La presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha plantat al parlament i ha exigit al dirigent del partit d’extrema dreta Vox a les Balears, Jorge Campos, que deixi d’assetjar i insultar els professors de l’ensenyament públic de les Illes. La presidenta, visiblement indignada, ha afirmat: ‘Aquí ja vàrem patir el que significa que governi la dreta extrema, en aquell moment representada pel senyor José Ramón Bauzá i avui s’hi afegeixen vostès amb tota aquesta història.’ Ha recordat que la resposta a aquesta crispació va ser una manifestació de cent mil persones que van sortir al carrer per dir prou. D’aquesta manera ha respost a qüestions del diputat de Vox sobre si admet o rebutja l’existència de casos d’adoctrinament ideològic i polític als centres educatius públics de les Balears. Armengol ha insistit en la defensa de la comunitat educativa de les Illes i ha recordat a Campos el reconeixement davant la justícia de la llibertat de càtedra dels professors. A més, ha afirmat que el govern continuarà treballant per la pau social, cosa que es va perdre durant el darrer govern d’extrema dreta, encapçalat per Bauzá.

La prefectura autoritza l’acte del Consell per la República a Perpinyà. La prefectura de Catalunya Nord ha autoritzat l’acte del 29 de febrer a Perpinyà en què participaran el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, segons que ha avançat Ràdio Arrels i ha pogut confirmar VilaWeb. Segons les fonts consultades, només falta acordar algunes qüestions, com ara les relatives a l’organització tècnica de l’acte, que començarà a les 12.00 al Parc de les Exposicions. Les autoritats estatals han permès de fer l’acte després d’haver avaluat que coincideixi amb la campanya de les eleccions municipals i la complexa gestió de la mobilitat que hi haurà per la gran afluència de gent. Ahir el candidat d’Emmanuel Macron a la batllia de Perpinyà, Romain Grau, va anunciar que hi assistiria. ‘Molt lligat a les llibertats civils, la primera de les quals és la llibertat d’expressió i de reunió, estic a favor del míting de Carles Puigdemont del 29 de febrer’, va dir.

LA XIFRA
112 milions d’euros de benefici ha obtingut la banca andorrana durant el 2019, un resultat que ha augmentat d’un 12,5% respecte de l’any anterior, segons que ha informat Andorran Banking.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de gener de 1991 morí a Palma Francesc de Borja Moll, lingüista, filòleg i editor menorquí. Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les variants parlades a les Illes, fou el principal col·laborador de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb