25.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 27.07.2026 - 00:02
Fa anys que el món del vi parla de relat. I fa anys que el món del vi va entendre que obrir les portes del celler és una estratègia comercial eficaç, de fidelització a la marca i als valors que transmet. Anar a un celler és també conèixer un paisatge i una manera de fer i de ser dins aquest paisatge. Però obrir les portes del celler i ensenyar les vinyes i poder tastar els vins allà on s’elaboren, construint un relat en el qual destaquin una sèrie de virtuts, és una aventura que va començar fa una vintena d’anys. Potser una mica més tard se’n va encunyar el nom: enoturisme. I d’ençà de fa dues dècades, l’enoturisme no ha deixat de créixer.
Aquest juliol, l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) ha fet públiques les darreres dades sobre la venda directa en enoturisme a Catalunya, elaborades per l’empresa Enoturista a partir d’una enquesta a 127 cellers de totes les denominacions d’origen catalanes. La conclusió a què s’ha arribat és que l’enoturisme ja no és tan sols una activitat de promoció per als cellers catalans, sinó també una via directa de venda de vi.
Entre les dades exposades, trobem que gairebé el 50% dels cellers enquestats reben entre 1.000 i 5.000 visitants l’any. El 75% dels cellers enquestats declaren que el 69% dels visitants paguen la visita. I el 75% dels cellers enquestats expliquen que el 46% dels visitants se’n van del celler havent comprat vi. Més del 50% dels visitants compren entre tres ampolles i sis, i el 50% dels cellers facturen per visitant entre 20 euros i 40. Amb tot, encara és menys del 10% dels visitants que repeteixen compra després de la visita. Més d’un 70% dels visitants provenen de Catalunya. La primavera, seguida de la tardor, és l’estació amb més afluència de visitants.
Més enllà de les dades de venda directa de vi al celler a partir d’activitats enoturístiques, cal dir que l’enoturisme va lligat a la idea de fer una sortida cultural i natural, i també va associat a coneixement. Durant aquests vint anys d’experiència, l’enoturisme s’ha anat fent més complet i més complex, amb propostes que depassen de lluny la visita al celler i a la vinya i el tast d’alguns dels vins que s’hi elaboren com a final de visita; tot i que s’ha de destacar l’auge dels wine bars dins de molts cellers, com a oferta que darrerament es va consolidant. Ara, avui l’enoturisme continua vinculat sobretot a aquests dos àmbits, la cultura i la natura, amb activitats no vinícoles que complementen la vida d’un celler o que el fan servir de marc, de paisatge, de context. Música, gastronomia, senderisme, ioga entre vinyes… Les propostes se succeeixen a milers. Aquesta és la manera que els cellers han trobat perquè els visitants tornin.
I amb aquest auge de l’enoturisme, us fem unes quantes propostes enoturístiques de què podreu gaudir durant les vacances:
Eclipsi Solar Sound Festival al celler Castell del Remei
El dimecres 12 d’agost, dia de l’eclipsi solar, el celler Castell del Remei ha preparat una activitat que gira al voltant d’aquest fenomen. Proposa al visitant de viure l’eclipsi a la finca, que s’aixeca al poble de Penelles, a quinze minuts de Mollerussa i a trenta minuts de Lleida, i hi posarà un context de música, vins i menjar. L’han anomenat Eclipsi Solar Sound Festival.
“A les 20.30 el sol s’apagarà sobre els vinyers del Castell del Remei. La Lluna el taparà del tot –el primer eclipsi total visible de la península estant en 121 anys. En aquest mateix moment, la corona solar, les perles de Baily i l’anell de diamant apareixeran sobre l’horitzó de la finca.” Ara, durant tot el dia, el visitant podrà gaudir d’una programació que comptarà amb grups com Todd Terry, Tonno Disko, Piem, Lobo Miró, Mona Lee, Denoir i Dj, propostes gastronòmiques, degustació de vins, zones de descans i espais d’observació.
La proposta gastronòmica arriba amb el SodaBus al capdavant d’unes altres ofertes, i els vins que s’hi podran degustar són del conjunt de cellers de l’enòleg Tomàs Cusiné: Castell del Remei, Tomàs Cusiné, Cérvoles i Cara Nord. L’entrada és de 12,50 euros amb possibilitat de viure unes altres experiències enoturístiques amb el vi com a element central.
El cub de jazz del celler Mesquida Mora
El celler Mesquida Mora, a Porreres (Mallorca), proposa una programació estable d’actuacions de jazz tots els diumenges dels mesos de juny, juliol, agost i setembre, a les 20.00. L’entrada costa 18 euros i inclou una copa de vi del celler. Explica Bàrbara Mesquida, responsable del celler, que és el tercer any que s’organitza aquesta activitat amb la complicitat i la col·laboració de la promotora musical Illa Músics de les Illes Balears. “La idea és oferir un pla de diumenge a l’horabaixa després d’haver passat un dia de calor a la platja o on sigui, davall dels morers i al costat de les vinyes i del nostre hortet. Poder gaudir de música en viu i també poder menjar alguna cosa, però que ja et serveixi per sopar, amb les propostes gastronòmiques que fem a Es Cub.”
“Es Cub és un contenidor frigorífic que jo tenia abandonat fa pràcticament vint anys, que havíem utilitzat per refrigerar raïm i que hem rehabilitat amb una petita cuineta. La idea del nom és jugar amb la ‘b’ i també amb la ‘p’, perquè el cup a Mallorca era com s’anomenava un dipòsit, allà on fermentaven els vins. I molta gent també li diu ‘Club’. És un joc de paraules que funciona. Es Cub és un lloc que també obrim els divendres i dissabtes. Es tracta de crear sinergies, que la gent pugui descobrir aquest espai, els nostres vins i els pugui beure i en gaudeixi allà mateix on s’elaboren.”
La “bodega fonda” de les Alcusses, al costat del poblat ibèric
A la Terra dels Alforins, al terme municipal de Moixent (la Costera), s’alça el Celler del Roure, propietat de Pablo Calatayud. Ben a prop, hi trobem el poblat iber de la Bastida de les Alcusses (segle IV), que és un dels més destacats de la península ibèrica.
El mas que acull el celler del Roure conté un celler antic que només per això ja paga la pena de fer la visita (les visites són concertades i costen 15 euros, tret dels infants, que no paguen) i al final es poden tastar diferents referències vinícoles que s’hi elaboren. Aquest celler antic és subterrani, típic d’aquestes terres, excavat fa dos-cents anys. Una “bodega fonda”, que en diuen, en forma de lletra ‘u’, amb noranta-set grans gerres de fang clavades a terra, en què es feia el vi i s’hi guardava l’oli.
Aquesta “bodega fonda” és un patrimoni arquitectònic únic per la grandària que té, que Calatayud ha recuperat i on elabora la gamma dels “vins antics”, tal com els anomena, que fermenten i es crien en aquestes velles àmfores, amb raïm d’agricultura ecològica. En aquestes gerres també s’elabora la gamma “Les filles d’Amàlia”, en homenatge a la seva mare, amb dues referències, que són escumosos fets segons el mètode ancestral: els rosats de la varietat mandó, “Les prunes” –sis mesos de criança– i “Les danses” –quaranta mesos de criança, solament dues mil ampolles. Finalment, també passen per les gerres velles un nou vi, “La Pebrella”, que la prescriptora Jancis Robinson ha destacat. És un vi negre elaborat amb varietats antigues i autòctones, l’arcos i el forcallà, i que és el primer vi de la col·lecció Ferrero i Senís. Segons que explica Calatayud, el vi neix de dues parcel·les de sòl calcari que es vinifiquen en vells cups de pedra amb el raïm sencer i després es cria en damajoanes i en les gerres de fang del celler antic.
Tres catedrals del vi obra de Cèsar Martinell: Nulles, Cornudella, Pinell de Brai
Al sud del Principat, a començament del segle XX, es va impulsar el cooperativisme agrari i per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya, l’arquitecte Cèsar Martinell va construir una trentena de cellers tan impressionants, que s’han acabat anomenant catedrals del vi. N’hi ha moltes de boniques, però us en proposem tres exemples, que es corresponen amb tres territoris vinícoles diferents, tot i que propers: el celler cooperatiu de Nulles (Alt Camp i DO Tarragona), el celler cooperatiu de Cornudella de Montsant (Priorat i DO Montsant) i el celler cooperatiu de Pinell de Brai (Terra Alta i DO Terra Alta).
El celler del Sindicat Agrícola de Sant Isidre de Nulles (Alt Camp) és un edifici modernista de gran monumentalitat, construït el 1919-1920, obra de Cèsar Martinell. Té un interior espaterrant. Martinell va concebre el celler com una doble nau sense mur divisori i cada nau estructurada per una successió d’arts parabòlics que van permetre a l’edifici una diafanitat i una perspectiva visual immillorables. Nulles i els pobles del voltant són l’epicentre de la varietat macabeu. De tot el vi elaborat encara avui a la cooperativa de Nulles, el 80% és de macabeu.
El celler i molí d’oli del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cornudella de Montsant (Priorat) és de tots tres segurament el més modest, perquè els recursos econòmics foren escassos en aquell 1919, quan van començar les obres. Del primer plantejament de Martinell, un edifici amb una nau central, dues laterals i una nau contigua més baixa, es va acabar aixecant una única nau i una sala transversal al darrere per a la recepció de la verema i elaboració de vi també. La façana és molt senyora i destaca la sala de tines inferior i els arcs parabòlics d’estil gaudinià per a la coberta. L’obra destaca per la rotunditat compositiva i, segons la historiadora de l’art Raquel Lacuesta, per la interpretació lliure dels estils historicistes en les solucions formals.
El celler i molí d’oli del Sindicat Adrícola del Pinell de Brai (Terra Alta), construït per Cèsar Martinell entre el 1919 i el 1922, és un altre dels cellers més bells que va aixecar l’arquitecte, i és considerat una de les joies de l’arquitectura agrària catalana de començament del segle XX. Relata Raquel Lacuesta que el tractament artístic de la façana principal destaca per sobre de les altres façanes i anuncia la majestuositat de l’interior. Sobre el sòcol, recorrent tota la façana, hi ha el fris ceràmic pintat per Xavier Nogués amb escenes de la vida rural al voltant del vi i de l’oli. Nogués aleshores ja havia pintat el celler de les Galeries Laietanes a Barcelona, avui conservat al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) amb els seus borratxets feliços que són un homenatge al vi i al beure. “El celler del Pinell destaca pel disseny acurat i la bellesa del conjunt, que ha fet que es conegui arreu com la catedral del vi per excel·lència. La combinació del totxo, la rajola vidriada i la pedra aconsegueixen aquí efectes estètics poc comuns en aquest tipus d’edificis, tant en la formació dels arcs parabòlics i de les voltes de la sala del fornal com en els detalls de la façana.”
