L’edificació a Catalunya es recupera feblement i segueix lluny de la normalització

BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)

La recuperació de l’edificació a Catalunya segueix sent molt feble i encara està lluny de la normalització, segons revela l’informe ‘L’edificació a Catalunya’ del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que considera que el marc normatiu del sector frena ‘una renovació urbana essencial’.

L’informe, que ha analitzat l’activitat de la construcció i rehabilitació a Catalunya del primer semestre del 2017, ha estat presentat aquest dimecres pel degà del CoAC, Lluís Comerón, qui ha reconegut que la recuperació de l’activitat segueix sent molt lenta.

En el primer semestre del 2017, la superfície dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació, ha augmentat un 7% respecte a l’últim semestre del 2016, i un 23% respecte al primer.

En total, la superfície visada fins a aquest juny ha estat de 2.049.115 metres quadrats, per la qual cosa el CoAC diu que l’augment és insuficient perquè la superfície visada segueix situant-se a nivells molt inferiors respecte al mínim històric dels últims 25 anys.

Segons revela l’informe, a diferència de la tendència dels últims tres anys, els projectes grans, de més de 10.000 metres quadrats, perden força davant els més petits, que tenen dmenys de 3.000 metres quadrats.

En el primer semestre del 2017 els metres quadrats d’habitatge, que presenten un augment del 28%, segueixen sent superiors als de ‘no habitatge’, que aquesta vegada baixen un 21% respecte al període anterior; les úniques edificacions d’aquest tipus que mantenen certa “certa estabilitat” són les indústries, les oficines i la sanitat.

Quant a la tipologia d’edificació, l’obra nova continua experimentant una pujada significativa (15%), mentre que la superfície visada per renovació ha caigut un 4% respecte al període anterior.

UN CREIXEMENT DUAL

L’informe constata que es tracta d’un creixement heterogeni, ja que només les províncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant, amb un 21% i un 28% respectivament, mentre que Tarragona i Lleida presenten un creixement nul “sense indicis de canvi de tendència”.

No obstant això, la superfície de visats a la ciutat de Barcelona ha decaigut respecte a l’últim semestre del 2016, cosa que s’atribueix a l’ ‘estancament de la ciutat’ a causa de la inexistència de nou sòl urbanitzable.

D’aquesta manera, les úniques tendències de creixement se situen a l’entorn de la ciutat de Barcelona i a l’àrea costanera, concretament en el Baix Llobregat, el Maresme i el Garraf; encara que es tracta d’un augment ‘poc consistent i feble’, en paraules del degà.

ELS REPTES DEL SECTOR

Davant la dificultat de recuperació que presenta el sector, que se situa en la cua europea amb una mitjana de renovació de cada 200 anys, Comerón ha qualificat els problemes de finançament i la legislació vigent com ‘les principals barreres’ per a una recuperació eficient.

‘Cal adequar un parc arquitectònic que s’ha quedat obsolet’, ha afirmat, i ha considerat que aquest no s’ha adaptat a la velocitat del canvi perquè ha estat incapaç de respondre a les noves necessitats d’eficiència energètica i innovació tecnològica.

No obstant això, Comerón ha valorat positivament la nova lei d’Arquitectura aprovada pel Parlament perquè creu que ajudarà a tenir una millor qualitat del parc i promou el compromís de l’administració pública.