Lectures de Proust de grans escriptors de la literatura catalana

Una torre de Babel de papers de magdalenes buits, obra del dissenyador Joan Juanola, és la imatge atractiva, contemporània i humorística que anuncia el seminari internacional ‘Proust a Catalunya. Experiències de lectura’, que organitza la Universitat de Girona (UdG). És impulsat i coordinat pel professor de literatura Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, adscrita a aquesta universitat. Es farà els dies 9 i 10 de juny (el primer dia al centre cultural de la Mercè i el segon a la Facultat de Lletres de la universitat gironina). L’assistència és oberta a tothom i de franc, però es recomana inscripció prèvia. Consulteu-ne el programa (pdf).

És la primera vegada que es dediquen unes jornades a estudiar i divulgar la relació entre Marcel Proust i escriptors catalans, tant aquells que l’han llegit com aquells que n’han estat influïts. Xavier Pla ha explicat a VilaWeb: ‘Feia anys que tenia aquest projecte al cap, sobretot des que vaig llegir Maurici Serrahima, que en va fer una lectura molt internacional i intel·ligent. Serrahima demostra que la literatura catalana pot dialogar amb la literatura francesa d’igual a igual.’

Per Xavier Pla aquest seminari vol omplir un buit, estimular la recepció crítica de Proust a Catalunya i aprofundir la influència que Proust ha tingut en el món literari català des de fa un segle: ‘Tots els grans escriptors catalans han estat lectors de Proust, que no vol dir que n’hagin seguit l’estil. I volem escatir com ha estat el pas d’aquests autors per la literatura de Proust: de Pla i Sagarra a Gaziel i Llorenç Villalonga, de Rodoreda a Maurici Serrahima i Miquel Àngel Riera. Explorarem aquest concepte de “passar per Proust”, perquè és un escriptor que molts lectors diuen que els ha canviat la vida.’

Xavier Pla deixa ben clar que Proust no va passar mai per Catalunya ni va visitar Barcelona: ‘Sembla que Santiago Rusiñol hi va coincidir en algun saló literari amb Lucien Daudet. Era un Proust jovenet, encara, que començava a escriure i a traduir. Josep Pla va demanar a Rusiñol que escrivís sobre la seva relació amb Proust, però no ho va arribar a fer. En canvi, sabem per Joaquim Molas i també per Josep Pla, que ho explica a El quadern gris, que va ser a l’Ateneu Barcelonès on es va començar a difondre l’obra de Proust.’ Tanmateix, afegeix: ‘Però crec que el primer lector que entén Proust és Gaziel, que li va dedicar dos articles excepcionals.’

I per què és Gaziel qui l’entén per primera vegada?: ‘Diria que té a veure amb la seva formació filosòfica i la influència que va rebre d’Henri Bergson. A més, durant els anys que va escriure aquells dos articles Gaziel era a París. Eugeni d’Ors i Ortega i Gasset no l’entenen, tenen una altra formació intel·lectual.’

Xavier Pla està content que Dalí aparegui al seminari. Diu que una de les ponències més esperades és la de Vicent Santamaria (filòleg i crític d’art): ‘El Proust de Dalí: “el mestre del nostre univers d’al·lucinacions gastrovisuals”‘. També s’hi destaca la ponència de Pere Rosselló Bover (Universitat de les Illes Balears), ‘La petja de Marcel Proust en l’obra de Miquel Àngel Riera’. Diu Xavier Pla: ‘Miquel Àngel Riera, escriptor oblidat de Mallorca, fa un intent de fer parlar la seva literatura a la manera proustiana.’ I subratlla: ‘Hi ha un escriptor que no apareix al programa i és un dels grans proustians que tenim a la literatura catalana, Llorenç Villalonga. Ve d’un món aristocràtic en decadència, similar al context de Proust. Villalonga no és al programa perquè el qui havia de pronunciar-ne la ponència s’ha posat malalt. Per una altra banda, també era mallorquí Jaume Vidal Alcover, que va fer la primera traducció al català de Proust. És curiós que siguin tres mallorquins els que s’acosten més a la veu proustiana.’

‘Del programa –continua– també em fa il·lusió que hi participi Pere Gimferrer. A la novel·la Fortuny, Gimferrer hi fa aparèixer Proust com a personatge que dialoga amb el pintor Fortuny de Madrazo. En aquest sentit, Eloi Grasset (University of California-Santa Barbara), pronunciarà la ponència “Fortuny especular: Gimferrer i l’imaginari de la Recherche“. Però Gimferrer també farà la lliçó inaugural amb el títol “Retrobament de Proust”: un títol esplèndid, però no sé de què parlarà. Si no fos el títol de la seva ponència, l’hi manllevaria per donar títol a aquest seminari.’

El Seminari internacional ‘Proust a Catalunya. Experiències de lectura’ començarà amb la presentació de la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust, per Amadeu Cuito. I tot seguit la primera taula rodona anirà a càrrec de tres traductors de Proust: Lluís M. Todó, Josep M. Pinto i Valèria Gaillard. Xavier Pla també explica que les ponències es recolliran en un llibre –incloent-hi la ponència sobre Llorenç Villalonga–, que publicarà l’editorial Arcàdia al novembre.