L’Audiència espanyola processa els tretze membres dels CDR del 23-S per organització terrorista

  • Segons l'instructor, els investigats comparteixen principis ideològics favorables a la independència i l'activisme radical per a aconseguir-la

VilaWeb
Redacció
14.09.2021 - 14:03
Actualització: 14.09.2021 - 16:53

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón ha processat per presumpta pertinença a organització terrorista els tretze activistes independentistes dels CDR investigats en el marc de l’anomenada Operació Judes, que començà el 23 de setembre de 2019. A més, nou d’ells són també processats per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables “de caràcter terrorista”.

L’instructor diu que tots els investigats tenen en comú això: “Principis ideològics favorables a la independència i l’activisme radical per a aconseguir-la; el seu objectiu final com a organització era d’aconseguir la independència de Catalunya, emprant la violència en la seva expressió més gran, forçant, de manera coercitiva, a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.”

El jutge acusa tots tretze activistes de formar part d’un grup anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT). La policia espanyola en va detenir nou el 23 de setembre de 2019, menys d’un mes abans de les protestes contra la sentència del procés.

El 20 d’agost proppassat, quan la fiscalia els va acusar de pertinença a organització terrorista, van denunciar el muntatge policíac. Alexis Codina va dir que no entenia que, si era acusat de pertinença a organització terrorista, fos en llibertat condicional: “Si la fiscalia té raó, per què sóc en llibertat sota fiança i puc comprar productes químics?”

De fet, la fiscalia els va acusar de pertànyer a una suposada organització terrorista dins els CDR que –deia– volia actuar arran de la sentència del judici contra el procés. Una suposada organització que no ha actuat mai ni era coneguda per ningú.

Una ràtzia

Segons que ells mateixos han explicat, els agents de la policia espanyola que els van detenir van apuntar-los amb les armes, van intimidar els seus familiars, els van amenaçar, van requisar objectes personals que no han tornat a veure mai més i van endur-se objectes i substàncies quotidianes que després van considerar “precursors d’explosius” i que van servir per a justificar les acusacions de terrorisme.

Les defenses han insistit en la inconsistència de la causa. Un dels elements que més consistència havia de donar al relat de l’Audiència espanyola era la suposada existència d’explosius. El dia de la detenció, la Guàrdia Civil espanyola va assegurar haver trobat substàncies susceptibles de ser utilitzades en la fabricació d’artefactes. Però, al vídeo difós pel cos, solament s’hi veien andròmines, com ara un sac amb serradures i una olla. Després, ni els especialistes TEDAX ni els gossos especialitzats no van trobar explosius en els escorcolls, tal com constava al sumari.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any