Entre el 16 i el 18 de març de 1938, Barcelona va viure un incessant atac indiscriminat per part de l’aviació feixista italiana, aliada de Franco. Durant més de quaranta hores, dia i nit, els ciutadans van viure atemorits el llançament de quaranta-quatre tones de bombes que van deixar 551 morts i 1.151 ferits, segons els informes del moment. La xifra, però, creix en els estudis més recents, que parlen d’un miler de morts i més de 1.500 ferits comptabilitzats els dies posteriors als bombardaments.

Per commemorar el vuitantè aniversari dels fets, entre avui i diumenge, la façana de l’ajuntament de Barcelona s’il·luminarà amb un espectacle de videomapatge. Es tracta de la projecció ‘L’arbre de la memòria, una imatge en moviment d’un arbre gegant que creix i es ramifica cap al cel. La projecció s’inaugurarà avui a les 20.15, pocs minuts després de l’hora en què va començar el bombardament fa vuitanta anys, i dura uns deu minuts. S’anirà repetint cada quart d’hora i tancarà el primer dia a les 22.00. Demà i diumenge es podrà veure també cada quinze minuts de 19.30 a 21.00.

Aquest acte forma part del programa ‘Barcelona bombardejada, 1936-1939. Volem la pau, no l’oblit’, del Comissionat de Memòria Històrica de l’ajuntament, que pretén recordar l’agressió que van patir la ciutat i els seus habitants durant la guerra del 1936-39 i alhora reivindicar el compromís amb la pau. L’obra, de l’artista visual Xavi Bové, conjuntament amb Jordi Pont de l’estudi Onionlab, és comissariada per la periodista i historiadora Daniela Aronica i el muntatge sonor és de Zinkman.

Tot i que recorda un esdeveniment tràgic, l’objectiu d’aquest espectacle és simbòlicament vital, un imaginari de la humanitat. La figura de l’arbre que s’alça, es ramifica i creix cap al cel és inversa a la trajectòria de les bombes. Segons el creador, Bové, la intenció és fer una apologia de la pau i les llums que neixen del final de les branques i que apunten al cel són una invitació a mirar cap amunt, aquesta vegada sense por.

 

La música que acompanya ‘L’arbre de la memòria és formada a partir de les veus de dones, homes i infants, sense text, a les quals es van afegint instruments clàssics i sons electrònics per incrementar-ne exponencialment la intensitat. A escala tècnica, l’obra consta de trenta focus sincronitzats que simulen el creixement de l’arbre i il·luminen progressivament el cel.

El 16 de març de 1938 a les 22.08, va sonar la primera alarma que avisava d’un bombardament imminent a la ciutat de Barcelona. Els avions italians dels models Savoia-Marchetti SM81 Pipistrello, bombardamento notturno i SM79 Sparviero, bombardamento veloce van perpetrar una nova tècnica de guerra amb la finalitat d’atemorir la població. Era un bombardament de saturació, que consisteix a alternar bombes en caiguda lliure amb altres d’incendiàries durant un període llarg.

L’última alarma d’aquella campanya va sonar el dia 18 a les 15.19 i Barcelona va quedar devastada. A més de les nombroses pèrdues humanes, 273 edificis van quedar afectats, destruïts totalment o de manera parcial. Entre aquests, el Coliseum. El migdia del 17 de març, una bomba va caure sobre un camió que transportava quatre tones de munició a la cruïlla de la Gran Via amb el carrer de Balmes. La deflagració va destrossar el carrer i va causar la majoria de les morts d’aquells tres dies tràgics de març.

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]