L’aplec internacional fa arribar la cultura popular catalana a Estocolm: “Als carrers la gent parla català”

Gegants, sardanes, diables, corals i moltes altres expressions de cultura popular catalana s’han fet visibles avui a Estocolm, on més de 1.200 persones celebren l’Aplec Internacional. La jornada ha començat amb una fotografia conjunta dels representants de les diferents entitats, preludi d’alguns dels moments més esperats: la cercavila i la festa. Lluny de casa, els participants descobreixen manifestacions culturals diverses i, sobretot, destaquen que troben catalans arreu. “Estàs en una ciutat completament diferent, amb un idioma diferent, però vas pels carrers i sents gent que parla català”, resumeix Esteve Rams, de la Colla Gegantera de Blanes.

Rams explica que aquesta presència catalana constant pels carrers d’Estocolm provoca situacions insòlites fora de Catalunya. “Fa gràcia, pares, xerres, comparteixes”, diu. Una experiència que permet conèixer gent d’arreu del país i entitats amb qui habitualment no coincideixen. “És una experiència brutal”, afegeix.

La trobada també ha servit per constatar diferències entre el caràcter dels visitants i el dels amfitrions. Els membres de la colla gegantera han arribat a Estocolm abans de l’inici de l’Aplec i han aprofitat per fer turisme. “Hem trobat que els suecs són gent molt silenciosa, molt callada, tot el contrari del nostre tarannà”, apunta Rams. La diferència ha estat especialment notable durant un trajecte en ferri: “Ens van dir que callem, que no estàvem a casa i que ells eren molt tranquils”. “Nosaltres som molt més cridaners i molt més xerraires”, admet.

Anècdotes i noms particulars

Ariadna Duran Penalba, vinculada al pubillatge de Cambrils, s’endurà d’Estocolm una anècdota lingüística: el seu grup ha acabat adoptant el nom de ‘Catacumbians’ després de conèixer una sueca que va entendre que Catalunya es deia “Catalúmbia”. “És tota una anècdota que ens emportarem per sempre”, explica. Duran celebra que la cultura catalana “es mogui per arreu d’Europa” i que els habitants d’Estocolm s’hi interessin.

Per a ella, l’Aplec és també una oportunitat de mostrar una imatge de Catalunya que combini “seny” i “rauxa”. “M’encantaria que veiessin que tenim seny, però que també tenim rauxa, que tenim ganes d’ensenyar la nostra cultura”, diu. Duran espera que alguns dels suecs que aquests dies descobreixen les tradicions catalanes acabin visitant el país i reconeguin allò que primer van veure als carrers d’Estocolm.

També viuen el seu primer Aplec la Joana i l’Helena, de la Coral Canigó de Vic. “Hem vingut a cantar i a celebrar la cultura catalana”, expliquen. La trobada amb més d’un miler de participants ha convertit els carrers de la ciutat en un espai de reconeixement mutu: persones amb la mateixa samarreta de l’Aplec que es troben, se saluden i comencen a parlar sense haver-se vist mai.

Les dues cantaires defensen que la presència catalana a Estocolm ha d’anar més enllà d’una simple exhibició folklòrica. “Hi ha un punt d’explicar-nos com a nació que és important”, remarquen. “Hem vingut a passar-nos-ho bé, però també a representar qui som, què fem i d’on venim”, afegeixen.

Des de la colla sardanista Somnis del Pla de Mollerussa, també comparteixen aquesta idea. El seu representant subratlla que l’Aplec no sols permet mostrar la cultura catalana als suecs, sinó que també és una oportunitat perquè els mateixos participants descobreixin disciplines que habitualment no veuen. “No solament és una gran mostra de cara a l’exterior, sinó que per tota la resta de companyes i companys que som aquí també és molt enriquidora”, diu.

La trobada ofereix així una imatge poc habitual fins i tot a Catalunya. Rams destaca que dins l’Aplec coincideixen bastoners, gegants, diables, balls de panderos i moltes altres manifestacions en un mateix espai. “És curiós que ho fem fora de Catalunya, però que dintre de Catalunya un espai tan gran, amb tanta diversitat cultural, costi de trobar”, reflexiona.

Des de Jesús (Baix Ebre), Iu Raic ha viatjat a Estocolm amb un grup de diables i l’Hidracus, una bèstia de set caps que fa quinze anys que acompanya l’entitat. Raic posa l’accent en la varietat de disciplines representades aquests dies a la capital sueca. “Volem que es quedi que la cultura catalana és molt rica, diversa i té moltes coses precioses”, explica. Una pluralitat que va dels castellers als sardanistes i als grups de foc.

Després de la fotografia conjunta del matí, els participants afronten una de les jornades centrals de l’Aplec. Entre els actes més esperats hi ha la cercavila, que permetrà que gegants, danses i altres expressions de cultura popular recorrin els carrers del centre d’Estocolm. Rams confia que això permeti arribar a persones que no s’han desplaçat expressament als actes: “El fet de recórrer el centre de la ciutat, pels seus carrers, farà que la gent s’apropi”.

Per als grups de foc, el gran moment arribarà amb la festa d’aquesta nit. “És el moment que estem esperant, tenim moltes ganes”, resumeix Raic. Una jornada intensa viscuda entre l’expectació per les actuacions i la sensació insòlita de sentir-se com a casa a més de 2.000 quilòmetres.