El finançament i la República Catalana centren els actes de l’Aplec del Puig

  • El Bloc i ERC fan els seus respectius actes amb normalitat

VilaWeb
Redacció
29.10.2017 - 02:00
Actualització: 08.11.2017 - 05:18

L’històric Aplec del Puig, que s’ha celebrat avui, ha tornat a ser organitzat perl Bloc a l’esplanada del Monestir i per Esquerra Republicana, que des de l’any passat s’encarrega de la convocatòria independentista, a la Muntanyeta de la Patà. Enguany, l’aplec, una de les trobades més populars del valencianisme, ha estat fortament marcat per la proclamació de la República Catalana i l’amenaça d’Espanya 2000. El grupuscle d’extrema dreta havia rebut el permís de la delegació del govern espanyol per a manifestar-se a prop, però no hi ha hagut cap incident.

Després d’un 2015 sense Aplec independentista per la decisió del PSAN de deixar d’organitzar-lo, Esquerra Republicana va assumir-ne la responsabilitat l’any passat i enguany repeteix. ‘L’acte ja estava consolidat històricament, assenyala que l’independentisme continua viu i que al País Valencià és abanderat per Esquerra Republicana’, expressa el president d’ERPV Josep Barberà, que  garanteix que continuaran organitzant-lo.

Barberà creu que l’acte de la Muntanyeta de la Patà, on Jaume I va prendre l’última embranzida per a conquerir València, té un gran simbolisme. ‘Que l’independentisme valencià se situe allí cada any, on pràcticament es va fundar el País Valencià, reafirma que el país és molt més plural del que ara mateix representen les Corts’, diu.

A l’acte d’ERPV s’hi ha glosat Joan Fuster i ha actuat Tomás de los Santos. Han pres la paraula Teresa Jordà, diputada al congrés espanyol, Josep Barberà, president del partit i Pau Morales, portaveu de les JERC.

Pel Bloc, que ha organitzat l’acte a l’esplanada del Monestir, l’aplec ve marcat per la independència de Catalunya. ‘Tot el procés català ha afectat particularment el País Valencià, el PP intenta utilitzar l’anticatalanisme per a anar contra la tasca de Compromís en el govern’, diu Àgueda Micó, co-portaveu de la coalició.

Micó creu que l’Aplec del Puig serveix perquè el valencianisme es reivindique: ‘Hem de recordar a la societat que el valencianisme ha de tenir un paper important perquè aquest canvi de model territorial siga una oportunitat perquè fem un pas endavant’.

Enguany, el Bloc ha organitzat l’acte polític al voltant de la reivindicació d’un millor finançament.

Fotografia: @Sebastia_Jordi

Amenaça de l’extrema dreta
Les organitzacions feixistes se senten fortes i ho han demostrat recentment amb les agressions durant la manifestació del Nou d’Octubre i l’assetjament al domicili de Mònica Oltra. La delegació del govern espanyol havia autoritzat una concentració d’Espanya 2000 a dos quilòmetres de l’acte del Bloc i a set-cents del d’Esquerra Republicana. Així i tot, el president d’Espanya 2000 José Luís Roberto havia escrit a la seua pàgina de Facebook que no es concentraran ‘on la delegació del govern o la senyora Oltra vulguen perquè és un dret constitucional de qualsevol ciutadà escollir-ne el lloc’. Tot i així, no hi hagut cap incident.

Pel que pogués passar, hi ha hagut un desplegament policíac conjunt entre la policia local del Puig, la policia espanyola, la guàrdia civil i, com que hi havia membres del govern, la policia de la Generalitat. ‘És un poc trist que enguany hàgem de tenir un dispositiu policial perquè no passe res’, diu Àgueda Micó, que afegeix que el problema és la impunitat que l’extrema dreta creu que té.

La delegació del govern espanyol havia permès que la concentració de la ultradreta fos a menys d’un quilòmetre de l’acte d’Esquerra Republicana, decisió que el seu president no compartia. ‘Després del que va passar el Nou d’Octubre, que estiguen tan a prop del nostre acte era una manera de tractar que la por faça que certa gent no vinga’, diu Josep Barberà.

Una tradició de dècades
Tot i que hi va haver un primer aplec precursor dels actuals aplecs l’any 1915, l’Aplec del Puig és una tradició que es va posar en marxa els primers anys seixanta, en ple franquisme. El 1964 diversos col·lectius nacionalistes van decidir instaurar la jornada recordant que el rei Jaume I va acampar en aquesta població de l’Horta Nord com a pas previ a l’entrada a València i per això van fer per primera vegada el camí a la inversa, des de València a El Puig. Prèviament el 1960 s’havia convocat un aplec a Llíria, que va ser seguit per un a Alcoi, un a Castelló i un a Bocairent, aquest darrer ja impedit per la Guàrdia Civil.

Sota el franquisme l’Aplec va patir diverses vegades prohibicions, que encara es repetirien durant els primers anys vuitanta, en plena transició. Els independentistes del PSAN van decidir mantenir-lo en solitari quan la resta de partits se’n van desentendre i no seria fins al 1991 que altres col·lectius tornarien a sumar-se.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any