El poeta Josep Carner.

Encarregar amb retard una commemoració com l’Any Carner fa que una part de les activitats, sobretot les que van lligades a grans espais, com el Palau de la Música i altres (que programen amb molta antelació), s’hagin de programar el 2021. De fet, la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Josep Carner començarà amb un acte institucional el 26 de febrer d’enguany, on assistirà el president de la Generalitat, la consellera de Cultura i la néta del poeta, Francina Carner, i es clourà el 6 de juny del 2021 al Palau de la Música Catalana, amb l’òpera d’Eduard Toldrà i llibret de Josep Carner El giravolt de maig, dirigida per Antoni Ros-Marbà.

El comissari de l’efemèride és Jaume Coll, que és el marmessor de l’obra de Carner. No hi ha cap publicació ni cap moviment sobre l’obra de Carner que no passi pel vist-i-plau de Jaume Coll, home de confiança dels hereus de Josep Carner, que viuen a Mèxic.

Conferència de premsa de presentació de l’Any Carner. D’esquerra a dreta: Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes; la consellera Mariàngela Vilallonga; i el comissari, Jaume Coll.

Tres etapes vitals i literàries, tres eixos de treball

Jaume Coll, en conferència de premsa presidida per la consellera Mariàngela Vilallonga, ha explicat els eixos d’una commemoració que té les grans idees, però que es troba en construcció i que la conselleria espera que acabi irradiant per tot el país. De fet, una part de l’Any Carner passarà a l’exterior. Perquè el poeta va ser cònsol durant quinze anys a diferents indrets del món i el 1939 es va exiliar, primer a Mèxic i després a Bèlgica, on es va morir. De manera que el 4 de juny d’enguany, dia que farà cinquanta anys de la mort de Carner, se li retrà homenatge a Brussel·les, on va viure els últims vint-i-cinc anys de la seva vida. Una ciutat important per a Carner que avui també és el símbol i la realitat de l’exili i la repressió que pateix el país, tal com ha recordat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà.

El comissari ha imaginat l’Any Carner a partir de tres eixos, que coincideixen amb tres etapes de la vida i l’obra del poeta. De fet, Josep Carner va excel·lir amb la seva obra poètica, però també va escriure articles a la premsa, va ser un gran prosista, va ser un activista cultural i va exercir de cònsol, entre més.

La primera etapa es concentra a Barcelona: del 1884, any del seu naixement, fins al 1920, quan aprova les oposicions consulars. Tal com diu Jaume Coll: ‘Són trenta-sis anys en els quals Carner es converteix en una peça clau de la cultura catalana: fa el relleu a Joan Maragall, les seves opinions tenen un pes i les escriu cada dia al diari la Veu de Catalunya, de Prat de la Riba, i és un activista cultural (funda la Revista de Catalunya, dirigeix la revista Empori i el setmanari Catalunya, de la Lliga Regionalista, dirigeix l’Editorial Catalana…). És una figura de gran prestigi’. I pel que fa a l’obra, d’aquesta etapa Coll destaca La paraula en el vent.

La segona etapa és la de l’exili voluntari, de 1921 al 1938. Carner havia perdut el suport de Prat de la Riba amb la seva defunció i tenia una família, dona i dos fills. El bast treball literari que feia no donava prou diners i va decidir-se a fer les oposicions al cos consular. Les va aprovar i la primera destinació fou Gènova. Durant els anys següents, va passar per San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Madrid, Beirut, Brussel·les i París. El final de la guerra del 36-39 va ser el final de la seva vida diplomàtica i el començament de l’exili. Explica Jaume Coll que l’obra de Carner va quedar impregnada d’aquells paisatges. Alhora, a Beirut, a més d’escriure un dietari que es publicarà enguany, Del Pròxim Orient, hi va descobrir el desert. Allò va ser fonamental per a confegir la seva gran obra, que és Nabí. El 1938 va enviar-ne la primera versió, aleshores titulada Jonàs, a Armand Obiols per publicar-la. La pèrdua de la guerra ho va estroncar tot.

La tercera etapa és l’exili forçat, que comença el 1939, quan marxa cap a Mèxic primer i després a Brussel·les, on es mor el 1970. De Mèxic, que s’hi va estar fins al 1945, Coll destaca la traducció al castellà que Carner va fer d’una vintena dels seus poemes i que no tornaria a fer. I de Brussel·les, la dedicació a la Universitat Lliure de Brussel·les i l’edició de Poesia (1957).

A més d’estructurar aquestes tres etapes per organitzar l’Any Carner, Jaume Coll també va pensar en els interessos de Josep Carner i, en aquest sentit, el comissari ha cercat complicitats en el món de la música, el teatre, les publicacions i l’acadèmia, mitjançant l’Institut d’Estudis Catalans i diferents universitats, per organitzar un congrés internacional sobre el poeta.

Jaume Coll ha anunciat una escenificació teatral de Nabí, que no està tancada, amb la idea que volti per diferents espais escènics del país. I en l’àmbit de la música, a més d’El giravolt de maig, el 4 de maig es farà un ‘Homenatge a Carner’ al Petit Palau amb la soprano Núria Rial i el pianista Francisco Poyato. I el 4 de juny al mateix espai, la soprano Elena Copons incorporarà en un recital l’estrena de Cançons sobre poemes de Carner, compostos per Joan Magrané.

Pel que fa a les exposicions, la Biblioteca de Catalunya farà una exposició bibliogràfica que aplegarà els 170 títols d’obres originals, traduccions i obres que contenen pròlegs de Carner, que no s’han aplegat mai abans. I l’Institut d’Estudis Catalans (del qual Carner va formar part com a secretari de la Secció Filològica quan es va formar) organitzarà una exposició del material que conserva del poeta i sobre ell.

L’Institut d’Estudis Catalans impulsarà la creació de la Càtedra Josep Carner a la UB, que dirigirà Jaume Coll, i que tindrà també finançament privat, i acollirà un congrés internacional. Aquest acte acadèmic vol reunir les dotze universitats dels Països Catalans que tinguin departament d’Humanitats.

 

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb