25.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 25.04.2017 - 23:14
L’ANC arriba a l’assemblea general d’aquest cap de setmana a Granollers amb una proposta de full de ruta que manté la determinació de proclamar la independència en cas que l’estat espanyol impedeixi el referèndum. I aquesta proclamació, en una eventual intervenció de la Generalitat o inhabilitació dels principals càrrecs públics, la faria efectiva o bé el parlament o bé l’Assemblea d’Electes de Catalunya. El text d’aquesta ponència política es votarà dissabte sense que hi hagi per primera vegada cap esmena viva. De les 107 esmenes que es van presentar al full de ruta, seixanta s’han acceptat directament; trenta s’han acordat per transacció i disset finalment s’han retirat.
L’ANC preveu al full de ruta que la inhabilitació del president, del govern o del Parlament de Catalunya impliqui l’activació de l’Assemblea d’Electes de Catalunya (Aecat). ‘Arribat el cas que el govern o el parlament no puguin exercir lliurement les seves funcions, l’Aecat assumirà la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d’independència.’
És a dir, l’ANC proposa que sigui l’Assemblea d’Electes que dirigeixi el procés institucional en el supòsit d’intervenció de l’autonomia, i que assumeixi aquestes funcions: ‘Realització d’un referèndum, capacitat per a proclamar la independència, confecció, aprovació i sanció de les normes jurídiques de la nova legalitat i convocatòria immediata d’eleccions constituents.’ Al full de ruta inicial, no es preveia pas que l’Assemblea d’Electes convoqués el referèndum en la hipòtesi que preveu ‘una ingerència’ del govern espanyol abans no s’aprovi la llei de transitorietat jurídica i de la convocatòria del referèndum.
La tercera situació hipotètica que preveu l’ANC –la primera és la realització del referèndum tal com preveu el govern català– és la ingerència posterior a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, per exemple, amb mesures coercitives que impedissin de fer el referèndum.
En resum, doncs, tal com ja preveia inicialment la proposta del secretariat, ‘la proclamació efectiva de la independència’ hauria d’arribar, o bé per un sí majoritari a la independència de Catalunya en el referèndum o bé ‘de manera directa des del poder legítim de Catalunya’, representat pel parlament o l’Assemblea d’Electes, en cas de ‘l’impediment coercitiu de fer el referèndum i/o la supressió d’alguna de les institucions de govern catalanes, en exercici del dret a l’autodeterminació’.
La referència als Països Catalans
Una de les novetats que presentava la proposta inicial de full de ruta que va fer pública el secretariat de l’ANC era la voluntat de treballar ‘perquè la constitució catalana reconegui el dret de ciutadania de totes les persones dels altres Països Catalans que la sol·licitin.’
Finalment, en el document final que es votarà en l’assemblea general de dissabte a Granollers aquesta referència ha desaparegut. També es rebaixa el to reivindicatiu inicial sobre el suport a les aspiracions de sobirania de la resta del país i desapareix la referència a enfortir el lligam amb l’estat andorrà.
En tot cas, la referència específica als Països Catalans és una novetat respecte al full de ruta de l’ANC de l’any passat.
