L’ANC i l’UNPO reclamen a l’ONU que insti Espanya a reparar el dany causat pel Catalangate

L’ANC i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han presentat una comunicació al relator especial sobre la promoció i la protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, al relator especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, i al relator especial sobre qüestions de minories, argumentant que l’estat espanyol no ha abordat adequadament l’escàndol d’espionatge Catalangate. El 2022, arran d’una denúncia presentada per l’Assemblea i l’UNPO, els tres relators especials van expressar la seva preocupació mitjançant una comunicació, però l’ANC i l’UNPO consideren que Espanya no ha fet prou per reparar el dany causat als polítics i activistes espiats.

Tot i que Espanya va respondre a aquesta comunicació afirmant que la vigilància s’havia dut a terme d’acord amb la legislació interna i que el marc constitucional espanyol proporcionava garanties suficients, les víctimes no han obtingut cap reparació, no s’han depurat responsabilitats i les acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre’s. Segons l’ANC, aquesta situació suscita preocupació pel que fa als drets protegits pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i per la Convenció Europea de Drets Humans, així com per la legislació espanyola.

L’estat espanyol tampoc no ha aplicat les recomanacions formulades pel Comitè d’Investigació sobre Pegasus del Parlament Europeu (Comitè PEGA) ni va abordar de manera significativa l’escàndol d’espionatge durant l’Examen Periòdic Universal de 2025, asseguren l’ANC i l’UNPO.

L’Assemblea i l’UNPO també argumenten que la decisió de la justícia espanyola de fragmentar els procediments, en lloc d’unificar-los en una investigació coherent, ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs en la tramitació de les Ordres Europees d’Investigació.

La nova comunicació també posa de manifest fets coneguts després de l’enviament de la comunicació original als relators especials, que aporten noves proves en suport de les preocupacions expressades el 2022.

Per exemple, les autoritats espanyoles van justificar la vigilància dels expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez únicament per la seva activitat política i de la societat civil. A més, en el cas de Sànchez, les infeccions documentades són anteriors a l’autorització judicial coneguda. En el cas de l’ex-membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, Sònia Urpí, el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) va negar haver dut a terme cap vigilància, malgrat que la infecció del seu telèfon ha estat confirmada per quatre fonts diferents: els Mossos d’Esquadra, Amnistia Internacional, Citizens Lab i Eventia.

Davant d’aquests fets, l’Assemblea i l’UNPO demanen als relators especials de l’ONU que emetin una declaració pública conjunta i una nova carta d’al·legacions dirigida a l’estat espanyol per sol·licitar informació addicional, així com que duguin a terme una visita oficial al país. També insten Espanya a fer públiques les autoritzacions judicials del CNI sense retallar, reformar el marc legal que regula el CNI i garantir a les víctimes l’accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.