L’amanida d’ERTO ja és servida, però amb retard

  • El consell de ministres d'avui tracta de solucionar durant quatre mesos més els problemes de moltes empreses i treballadors amb pròrrogues i nous expedients, en un entorn de gran preocupació

Jordi Goula
29.09.2020 - 19:50
VilaWeb

A tot l’estat espanyol hi ha entorn de 700.000 treballadors afectats per ERTO. La feina d’aquesta gent perilla. Al darrer moment hi ha hagut acord –amb cessions del govern de Sánchez– per a mantenir obert el paraigua de l’estat quatre mesos més. N’hi haurà prou? Crec que no, però ja ho veurem. El cas és que el consell de ministres d’avui ha prorrogat un reguitzell d’ERTO, que superen els que va aprovar al començament de la crisi de la covid-19 per protegir el manteniment de les empreses i la renda de les famílies mentre durés la pandèmia.

El govern espanyol ha aprovat un reguitzell de mesures acordades amb els sindicats i els empresaris, amb l’objectiu que el panorama per als quatre mesos vinents no sigui tan incert. El fet que la pròrroga s’acabi el 31 de gener i no el 31 de desembre té una lògica econòmica evident: intentar de protegir la temporada de Nadal, un dels moments més importants de l’any per a molts sectors de l’economia.

Ara, costa d’entendre que hagin esperat fins tan tard a aprovar-ho, si era una cosa cantada. És cert que tots miraven de treure’n més beneficis, però en definitiva allò que hi havia en joc era un bé global i, per tant, el govern havia d’haver estat més flexible des de bon començament, perquè ha acabat cedint, com no podia ser altrament. Esperem que abans del 31 de gener, quan sectors clau com els que voregen el turisme continuïn amb el mateix problema, no els facin esperar tant a l’hora de fer una pròrroga. Costa d’imaginar-se l’angoixa dels subjectes passius que han hagut de patir gratuïtament per l’estira-i-arronsa de la negociació d’última hora.

Al final, sembla que tots n’estan força contents, si més no per les declaracions públiques que s’han afanyat a fer. Els empresaris hi han assolit allò que volien, tret del manteniment de la prohibició d’acomiadar la gent dels ERTO durant els sis mesos posteriors a l’acabament. Els sindicats han aconseguit d’allargar el temps, millorar els cobraments prevists dels treballadors i estendre’ls a tots els sectors. I el govern espanyol s’erigeix en garant del compliment d’allò que li han demanat, per mirar que no tanquin més empreses i evitar que hi hagi una pujada espectacular de desocupats.

L’excepció és l’hoteleria, que exigeix un rescat del sector i demana al govern que fomenti el consum per a afrontar els mesos vinents. Realment és el sector que ho té més malparat, segons com continuïn els rebrots de la pandèmia. I els autònoms també entren a la colla de ‘contents’. Les organitzacions ATA i UPTA calculen que més de 700.000 treballadors pel seu compte es beneficiaran de la nova pròrroga d’ajuts al col·lectiu acordada amb el govern.

Entre les novetats, hi ha els nous ERTO per a salvaguardar els treballadors fixos discontinus i els ERTO de limitació d’activitat, que afectaran tots els territoris en què hi hagi alguna restricció d’activitat o moviments sense que sigui obligatori el tancament total dels negocis. De totes maneres, malgrat el pas que s’ha fet avui, es mantindran les dificultats de milers i milers de famílies, que fins que no es consolidi això que anomenen ‘la nova normalitat’ no començaran a veure la llum. Com a fet marginal, cal afegir que, durant quatre mesos més, continuarem sense saber la situació real al mercat laboral català i de l’estat espanyol i quanta desocupació real continua encoberta pels ERTO.

En definitiva, tenim el paraigua assegurat per a quatre mesos més, un paraigua que protegeix treballadors que eren a sota i alguns de segments d’activitat que fins ara no hi eren. Tenim també una mica més de complexitat administrativa amb els nous tipus d’ERTO que s’engeguen i només cal demanar que la burocràcia administrativa funcioni una mica millor que fins ara i la gent que ha de cobrar, senzillament, cobri, amb un marge d’error mínim. Però això potser ja és demanar massa…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any