L’Alguer també es troba amb un excés de turistes, després de batre al juliol el rècord històric de visites

L’Alguer ha batut al  juliol el rècord de la seva història turística. La ciutat catalana de Sardenya ha arribat al 88,45% d’ocupació hotelera i encapçala el creixement de tot el nord de l’illa. Això ha fet créixer també el malestar per la pressió sobre el centre històric.

L’Alguer ha tancat el millor mes de juliol de què hi ha registre. Segons les dades difoses per Federalberghi Confcommercio Nord Ovest Sardegna, l’ocupació de les prop de trenta mil cambres analitzades a la ciutat va arribar al 88,45%, més de cinc punts per damunt de la xifra de l’any passat. I no és només que s’hi omplin més habitacions: també s’hi omplin més, perquè han baixat les dobles ocupades per una sola persona i les triples ocupades per dues. Els estrangers hi van representar el 77,55% dels hostes. Bona part d’aquests volums s’expliquen per la feina dels aeroports de l’Alguer i d’Olbia, els dos accessos aeris del nord de l’illa. S

Els números de Federalberghi arriben, però, enmig d’un debat que a la ciutat va guanyant volum. L’historiador alguerès Marcel A. Farinelli advertia fa poques setmanes que l’Alguer no disposa ni de pla urbanístic ni de pla d’usos del litoral, dos instruments elementals per a programar què es fa amb el territori, i que la massificació hi avança sense que el debat polític local l’hagi assumida com una qüestió central: degradació de la costa, gentrificació del centre històric i una pressió humana creixent sobre una ciutat de poc més de quaranta mil habitants.

No és, encara, el que es viu a Palma o a Barcelona. Però la direcció, sostenia Farinelli, és aquesta. I a l’Alguer el que hi ha en joc no és només l’equilibri urbà d’una ciutat costanera qualsevol: és el barri vell, precisament allà on el català es parla, convertit ara en el producte que fa que l’ocupació hotelera assoleixi rècords cada estiu.