El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Alguns països africans han començat a parlar de fabricar vacunes pròpies. Són especialment necessàries en aquestes societats, però els estats han d’importar-les pràcticament totes d’Europa i Amèrica. El contrast es pot expressar amb dues xifres: mentre que el 17% de la població mundial viu a l’Àfrica, la producció de vacunes en el continent és la més baixa de totes i no arriba ni tan sols a l’1%.

La Comunitat de l’Àfrica Oriental (CAO), que aplega Burundi, Kenya, Ruanda, el Sudan del Sud, Tanzània i Uganda, ha creat conjuntament amb Sud-Àfrica un grup de treball per a impulsar la fabricació de vacunes locals. Amb això pretenen d’abaratir el cost tant les locals com les importades, que ara no tenen gens de competència.

L’any 2014, l’últim del qual es tenen les dades completes de tots els estats del continent, l’Àfrica va invertir vuit-cents milions d’euros en la compra de vacunes infantils. El càlcul dels governs és que aquest preu podia abaixar-se d’un trenta per cent si es produïssin vacunes locals. A més, generarien una indústria pròpia.

Ultra això, els governs africans troben que cal controlar els estocs de vacunes, perquè de vegades és molt difícil d’aconseguir-ne a temps si els productors són estrangers. Per exemple, en la crisi de la febre groga d’enguany, els únics productors de la vacuna eren basats als Estats Units i al Brasil i no van reaccionar-hi prou de pressa per fer arribar les mostres al terreny.

En tot cas, el gran problema de la proposta és la manera com hi reaccionaran les grans farmacèutiques. De fet, en molts casos, més que la fabricació per se, la causa del conflicte són les patents. Algunes empreses, com l’alemanya Merck, manifesten la seva disposició a instal·lar fàbriques a l’Àfrica, però en canvi exigeixen contractes molt detallats amb els governs, que estarien obligats a adquirir-los vacunes encara que llavors no les necessitessin. 

Contra aquesta pressió, alguns governs africans, sobretot els de la CAO, però també Nigèria o Ghana, han suggerit la possibilitat d’invertir en la creació de vacunes alternatives, repatriant metges i investigadors que actualment són en universitats de fora el continent. Però els més pessimistes es demanen si la situació actual, en la qual la gran majoria dels estats africans importen les vacunes mitjançant l’Aliança Internacional per la Vacunació, no deurà ser al final la més beneficiosa, perquè garanteix preus reduïts respecte del mercat internacional.

Però per als més visionaris no és solament una qüestió de preus, sinó d’impulsar tot un sector industrial nou i guanyar alhora sobirania i capacitat de decisió.

La Comunitat de l’Àfrica Oriental
Base de dades de l’Organització Mundial de la Salut amb les incidències principals sobre vacunes i salut global.
—Web de l’Organització Mundial de la Salut sobre l’Àfrica.
—La Universitat de Ciutat del Cap manté un web especial amb informació i notícies sobre vacunació a l’Àfrica.
PowerPoint del doctor William Ampofo fet servir en el debat a la Comunitat de l’Àfrica Oriental.

VilaWeb publica cada dissabte, diumenge i dilluns la secció ‘Entendre el món’ sobre política internacional

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.