L’advocat Gonzalo Boye, lletrat del president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha mostrat convençut que la causa per desobediència al TSJC per no retirar els llaços grocs d’edificis públics ‘no arribarà més enllà dels tràmits inicials o no hauria de fer-ho’, ja que, segons ell, no hi va haver desobediència. No obstant això, creu que ‘existeix la intencionalitat clara de criminalitzar el comportament del president Torra i intentar la seva inhabilitació’. Boye, que també és advocat de Carles Puigdemont, ha assegurat que l’ordre de la Junta electoral espanyola era ‘il·legal i fins i tot prevaricadora’, ‘no era clara, sinó general’ i ‘obligava el president Torra a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix’.

En declaracions a l’ACN, Boye ha dit que ‘dins de la lògica del que s’està intentant, era previsible que s’admetés a tràmit’ la querella de la Fiscalia Superior. ‘El que correspon ara és que podrem iniciar la defensa i estructurar-la’, amb una ‘línia de defensa bastant sòlida’ basant-se principalment en la consideració que l’ordre de la Junta electoral espanyola no era legal. Per això, ha recordat, van presentar una querella davant del Tribunal Suprem espanyol per prevaricació. Segons ell, els dos procediments són independents, però l’alt tribunal català ‘no pot oblidar que en realitat el president Torra va demanar en reiterades ocasions i va posar de manifest a la Junta electoral espanyola que l’ordre no era clara, era general, i, a més, l’obligava a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix’. ‘El TSJC crec que ho tindrà clar en el seu moment, però fins ara només té la querella de la fiscalia, que tècnicament és molt pobra’.

El magistrat del TSJC Carlos Ramos Rubio, ponent de la resolució per la qual s’ha admès a tràmit la querella, fa un dibuix legal dels motius pels quals s’ha d’admetre o no, i arriba a la conclusió que ‘tenint en compte’ que la demanda ‘es dirigeix contra persona aforada davant d’aquest Tribunal Superior de Justícia’, que ‘compleix els requisits’ descrits a la Llei d’Enjudiciament Criminal, que la relació circumstanciada de fets que incorpora ‘presenta a priori una presència delictiva’ i que aporta ‘un principi de prova’ d’aquells fets, es decideix acceptar-la a tràmit.

En la seva querella, el fiscal superior, Francisco Bañeres deia que Torra va desatendre el mandat de la Junta electoral espanyola ‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘encara que fos de manera encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat’. També remarca que el requeriment de la Junta va ser ‘clar i exprés’ i va ser ‘reiteradament desatès’. La fiscalia recorda que el primer pronunciament de la Junta electoral espanyola sobre els llaços grocs va ser l’11 de març, però va fer-ne un segon una setmana després donant 24 hores a Torra per retirar les estelades i els llaços grocs dels edificis públics, i recordant, així mateix, que podia incórrer en responsabilitats ‘administratives i penals’.

Segons la querella, Torra va procedir llavors a ‘desatendre el mandat’ de la junta de forma ‘conscient i deliberada’, perquè va mantenir la simbologia encara que fos de manera ‘encoberta’. El 21 de març, la Junta electoral espanyola ja insta el conseller d’Interior a actuar en constatar ‘l’existència d’una voluntat de desobeir’ per part de Torra. El canvi d’uns símbols per uns altres, va dir la junta, ‘no es pot entendre com un intent de compliment formal i no té cap altra finalitat que burlar els requeriments emesos per aquesta junta’.

Aquesta ‘reiterada negativa a complir’ l’establert per la Junta electoral espanyola, continua la querella, ‘no pot quedar emmascarada ni per una suposada voluntat d’acudir a altres òrgans informants’ que no tenen competència en aquesta matèria, ni tampoc per una ‘substitució dels símbols per uns altres que pretenien significar exactament el mateix’. Seguia sent ‘simbologia partidista’, a parer de fiscalia, que a més incloïa ‘multitud de cartells amb expressions escrites’. Les resolucions de la Junta electoral espanyola, apunta el fiscal, es refereixen ‘amb claredat’ a tota mena de simbologia ideològica, encara que es focalitzin en estelades i llaços grocs.

Fiscalia demana que es prengui declaració a Torra; que es demani a la policia espanyola les actes de comprovació que van fer a petició de la delegació del govern espanyol; que es reclami al Departament de Presidència el document jurídic que van encarregar sobre aquesta qüestió, i que el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra informi sobre el compliment de l’última resolució de la Junta electoral espanyola.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb