L’admirada carrera de la jutgessa Ruth Bader Ginsburg i la batalla política per la seva vacant

  • La popular magistrada progressista de la Cort Suprema dels Estats Units s'ha mort a vuitanta-set anys · Si Trump en nomena un substitut conservador abans de les eleccions, podria segellar durant lustres el tarannà ideològic del tribunal més important del país

VilaWeb
Redacció
19.09.2020 - 12:48
Actualització: 19.09.2020 - 21:25

Aquesta matinada, una notícia que marca un punt d’inflexió seriós als Estats Units s’ha escampat com un corriol de pólvora per les xarxes: s’ha mort la jutgessa del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg a vuitanta-set anys, a causa d’un càncer de pàncrees. En cosa de minuts, la tendència principal a Twitter es convertia en ‘No. No. No.’ i tot s’omplia de condols i especulacions. Per dues raons.

La primera, que Ginsburg era un dels càrrecs públics més populars als Estats Units. L’any 1993, Bill Clinton va nomenar-la jutgessa al tribunal més alt del país, esdevenint així la segona dona en assolir el càrrec, i d’aleshores ençà ha estat un referent per al feminisme i el progressisme. Durant vint-i-set anys, el seu vot ha estat decisiu en lluites molt rellevants: el dret a l’avortament, els drets dels immigrants i el dret per al matrimoni homosexual.

‘La nostra nació ha perdut una jurista d’una alçada històrica’, va declarar el president del tribunal, John Roberts, en comunicar el traspàs. ‘Avui en plorem la mort, però amb la confiança que les generacions futures la recordaran tal com la vam conèixer, com una lluitadora incansable per la justícia.’ La popularitat del personatge era tal que ni tan sols el president Donald Trump no ha pogut ser parc, i s’hi ha referit com ‘una gegant de la llei’ i ‘una ment brillant’ que ‘inspirarà’ les noves generacions.

Però Trump és, justament, a l’ull de l’huracà de la vacant que deixa la mort de Ginsburg. La Cort Suprema dels Estats Units està formada per nou jutges que només deixen de formar-ne part si es retiren per voluntat pròpia o bé si es moren, i per això les nominacions són tan fonamentals. Si un president té l’oportunitat d’inclinar la majoria de jutges en sentit conservador o liberal amb diversos nomenaments durant el seu mandat, pot segellar durant dècades el tarannà del tribunal.

Ara hi ha cinc jutges considerats progressistes (dos nomenats per Bill Clinton i dos més per Barack Obama) i cinc de conservadors (un nomenat per George Bush pare, dos més per George Bush fill, i dos més per Donald Trump). Trump, en tant que president, té dret de nomenar un candidat per a substituir Ginsburg, però falta tan sols un mes i mig per a les eleccions, i en els precedents de casos semblants fins ara s’ha esperat que les eleccions tinguessin un guanyador que fes la nominació. De fet, la mateixa Ginsburg va demanar, abans de morir-se, que el seu substitut fos nomenat pel president que sorgís de les eleccions del 3 de novembre.

De moment, Trump ha declarat dol nacional i no s’ha pronunciat sobre la qüestió de la vacant, però Mitch McConell, el cap de la majoria republicana al Senat, la cambra que ha de validar el procés, ja ha manifestat que avalaria un nou nomenament. Això, malgrat que el 2016 va vetar que l’aleshores president Barack Obama nomenés un substitut del magistrat Antonin Scalia fins i tot set mesos abans de les eleccions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any