Els entrebancs de l’acostament dels presos polítics a Catalunya

  • Jordi Cuixart ja ha demanat el trasllat i la resta de presos polítics poden demanar-lo ben aviat

VilaWeb
Roger Graells Font
24.04.2018 - 22:00
Actualització: 25.04.2018 - 07:12

La defensa dels presos polítics ha fet un tomb aquestes últimes setmanes. La setmana passada, en les declaracions indagatòries davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, els consellers, Forcadell, Sànchez i Cuixart van refermar la seva ideologia independentista i van criticar durament la instrucció del jutge i les acusacions del mateix jutge i de la fiscalia. Ara és previst que comencin a presentar sol·licituds per a traslladar-se a presons catalanes.

El primer de fer-ho ha estat Jordi Cuixart. En una petició a Institucions Penitenciàries, va al·legar que es vulnerava el dret de la vida familiar i de la intimitat, el dret del nen –recollit a la Convenció de Drets del Nen de l’ONU– i el dret de defensa. El director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera, ha elaborat un dictamen que la defensa de Cuixart ha adjuntat a la petició. S’hi descriuen les vulneracions de drets de què és víctima Cuixart i es fa referència a la legislació espanyola, europea i internacional per a argumentar la necessitat de l’acostament. ‘Les decisions administratives i judicials s’han d’avenir al dret del nen que reconeix l’ONU’, ha dit. També s’hi ha afegit un informe dels danys que la situació causa en el fill de Cuixart.

Rivera ha explicat a VilaWeb que el dictamen és a disposició de la resta de famílies dels presos polítics i de les defenses. Però cal tenir en compte que cada pres té una situació personal diferent i que, en conseqüència, les defenses hauran d’adaptar les sol·licituds a la de cada pres polític. El final de la instrucció i les comunicacions dels processaments són dos dels arguments que han fet canviar la situació.

Aquesta petició no respon pas a cap estratègia coordinada entre totes les defenses dels presos polítics, segons que ha pogut saber VilaWeb. Però això no exclou que els advocats demanin el trasllat de la resta de presos polítics les setmanes vinents. De fet, fonts de la defensa de Jordi Sànchez sí que han explicat que més endavant en demanaran el trasllat a Catalunya.

L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha criticat les limitacions que tenen les defenses. En declaracions a VilaWeb, ha explicat que quan Puigdemont va ser empresonat a Neumünster, tant ell com l’advocat Gonzalo Boye podien reunir-se cara a cara amb el president, sense límit de temps i amb tota mena de papers i ordinadors. En canvi, a les presons espanyoles sovint els advocats veuen els presos a través de vidres, no poden interactuar-hi directament i els impedeixen de treballar amb un ordinador. ‘En una causa amb centenars de fulls, això dificulta molt la feina dels advocats’, ha lamentat.

De vulneració dels drets de l’infant pot haver-n’hi també en els casos de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Josep Rull, que tenen fills petits. En els casos de Carme Forcadell i Dolors Bassa, tenen dos néts petits. Junqueras ja va demanar el trasllat al gener per poder assistir als plens del parlament, però Llarena l’hi va denegar. Ni la instrucció no era tancada ni hi havia hagut el processament.

Llarena pot opinar, el Ministeri d’Interior espanyol decideix
La decisió recau en la direcció general d’Institucions Penitenciàries, no pas en Llarena. Per tant, en mans del Ministeri d’Interior espanyol, dirigit pel ministre Juan Ignacio Zoido. El director general d’Institucions Penitenciàries és Ángel Yuste, un alt càrrec de confiança del PP. El procediment estableix que Yuste ha de donar compte a Llarena de la petició i el jutge pot emetre una opinió, però la decisió final recau en aquest organisme o bé directament en el ministeri.

Tanmateix, el ministeri sol seguir la línia que marca el jutge en cada cas. Per tant, si Llarena no veu amb bons ulls els trasllats, el Ministeri de l’Interior espanyol pot argumentar que pren la decisió d’acord amb el criteri del jutge instructor. Una resolució en sentit diferent de l’opinió del jutge pot obrir una nova via d’aigua entre el Suprem i el govern espanyol després del xoc de la setmana passada per les declaracions del ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, en què negava que hi hagués hagut malversació en el referèndum.

Què pot passar si Institucions Penitenciàries denega el trasllat dels presos a Catalunya? Rivera ha explicat que pot començar un procés contenciós-administratiu i també obrir la via internacional al Consell d’Europa i a les Nacions Unides per vulneracions de drets fonamentals dels presos polítics. Una via, per tant, lenta i que pot allargar encara més la llunyania dels presos i el patiment de les famílies.

Una qüestió que amplia el consens
El trasllat dels presos polítics a Catalunya és una de les qüestions que suscita més consens entre els grups polítics i la societat civil. A més dels partits independentistes, de les entitats i dels sindicats, els comuns donen suport a l’acostament dels presos i al seu alliberament. En el cas del PSC, és un assumpte sensible que suscita opinions diverses i que pot acabar decantant els socialistes cap a l’autodenominat front democràtic.

A Barcelona, Jaume Collboni i el PSC no van donar suport a la moció que demanava l’acostament dels presos a Catalunya. En canvi, poques setmanes després, Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat) van votar a favor de les mocions dels partits independentistes. La rectificació de les dues batllesses respecte de la decisió del PSC de Barcelona ha fet visible la divisió socialista en aquesta qüestió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any