L’acord de govern encara penja d’un fil

  • Tot i que la negociació pot tancar-se aviat, encara hi ha molts entrebancs derivats de la institucionalització de la República a Brussel·les

VilaWeb
Redacció
22.02.2018 - 03:39
Actualització: 22.02.2018 - 10:29

L’acord de govern que negocien Junts per Catalunya i ERC penja d’un fil, malgrat que aquestes darreres hores els equips negociadors han avançat molt i han superat la major part d’entrebancs relacionats amb la configuració dels departaments. Tal com explicava ahir VilaWeb, s’ha avançat molt en la configuració del govern autonòmic, però els entrebancs més delicats s’han deixat per al final i són de mal resoldre. El repartiment de competències en conselleries clau, com ara la de Presidència, fan molt difícil d’arribar a una solució ràpida i, per una altra banda, el calendari comença a acuitar. Tant Ciutadans com el PSC exigeixen que la setmana vinent es faci un ple que serveixi per a engegar el rellotge per a la convocatòria d’eleccions.

Tanmateix, el problema més gros continua essent trobar una fórmula per a acceptar l’exigència d’ERC de no investir president de la Generalitat Carles Puigdemont, per evitar conseqüències penals a alguns dels seus diputats. Junts per Catalunya i la CUP volen garantir que aquesta exigència d’ERC no signifiqui, a la pràctica, la proclamació d’un govern autonòmic que acataria la constitució espanyola i s’allunyaria de la legalitat republicana.

Ahir al vespre, després de llargues hores de negociació i quan semblava que s’havia avançat molt, unes quantes filtracions fetes des de l’entorn d’ERC anunciaven propostes que no s’havien posat sobre la taula de negociació i que pretenien presentar el possible acord com un pas al costat del president Puigdemont. Aquestes filtracions van causar un gran malestar a Junts per Catalunya.

Tal com Pere Martí explicava ahir a ‘L’última‘, la proposta acordada entre els negociadors consistia a bastir una doble estructura de govern, una a Brussel·les i una altra d’autonòmica a Barcelona, en què Carles Puigdemont fos reconegut formalment pel parlament com a president vigent i, a partir d’això, fos investit fora del marc autonòmic espanyol però amb atribucions polítiques concretes i intransferibles. La fórmula per a ser reconegut president no tindria conseqüències penals per a la mesa de la cambra, tal com demana Esquerra. Després la investidura formal de Puigdemont es faria a Bèlgica en un acte solemne en què participarien els diputats independentistes que poguessin viatjar-hi.

Després d’aquesta investidura a Brussel·les, Junts per Catalunya i ERC convocarien la del parlament, que elegiria un president autonòmic, en la persona que designés el president Puigdemont, reconegut com a president del país. La intenció de Puigdemont és nomenar successivament candidats a president persones encausades, per fer visible la repressió que exerceix l’estat espanyol.

Tanmateix, si Esquerra presenta aquesta fórmula com un pas al costat del president Puigdemont o Junts per Catalunya entén que no hi ha prou garanties per la institucionalització del govern republicà a Brussel·les, aleshores la possibilitat d’unes noves eleccions tornarà a agafar força. Oimés tenint en compte que ja no hi haurà gaire temps per a reprendre –sobretot si és partint de zero– unes converses que han estat aturades i abandonades unes quantes voltes aquestes darreres setmanes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any