justícia

TEMA DEL DIA
Feixistes.
Una característica de tots els moviments d’extrema dreta d’Europa és que neguen ser-ho. Tots amaguen la simbologia feixista i es disfressen de populistes conservadors o liberals. A Alemanya amaguen la simbologia nazi, a França amaguen la creu cèltica, a Itàlia la simbologia mussoliniana, i a Espanya la simbologia franquista, tot i que els ha costat més. Als mítings de Vox encara hi ha banderes amb l’àliga franquista però el partit de Santiago Abascal ha modernitzat la seva imatge, sense abandonar el to retro del cavall de conqueridor. Ara, la ideologia feixista la comparteixen tots.

En l’esperpèntic judici que s’ha fet al TSJC contra el president Quim Torra per haver defensat la llibertat d’expressió, l’acusat ha refusat de respondre a les preguntes de Vox, que fa d’acusació popular, perquè és un partit franquista i ha recordat que en aquest país hem patit quaranta anys de dictadura feixista. Les afirmacions del president han fet que el jutge Jesús Maria Barrientos el tallés immediatament advertint que no podia tolerar frases ofensives o ‘desqualificacions com aquestes’. En canvi, quan l’advocat de Vox s’ha dedicat a fer escarn de les institucions catalanes, parlant de ‘Generalidad’ o ‘Síndico de Agravios’, Barrientos no ho ha considerat ofensiu.

La condescendència de Barrientos amb Vox és coherent amb la indignació que va mostrar quan el president del parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics en una conferència al Col·legi d’Advocats de Barcelona el febrer del 2018, en plena aplicació de l’article 155. En aquell moment, el jutge va abandonar la sala, acompanyat del fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, que és qui porta l’acusació contra el president Torra. No tan sols van faltar a la correcció institucional, atès que Barrientos és el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que van mostrar la seva posició política contra el reconeixement del caràcter polític dels presos.

Un jutge que s’indigna perquè es titlli Vox de franquista, permet que es degradi el nom de les institucions i abandona un acte perquè es parla de presos polítics no és neutral. No es troba capacitat per jutjar un cas com el del president Torra perquè ja ha pres part. No entendrà mai que posar una pancarta amb un llaç groc és un acte de llibertat d’expressió, en defensa d’uns presos tancats per causes polítiques. La defensa del president va provar de recusar Barrientos i l’altra jutgessa que hi havia avui a la sala, Mercedes Armas, que va donar cobertura judicial a la repressió de l’1-O. Naturalment, la recusació no va reeixir.

La decisió que prendrà el jutge Barrientos sobre el fet que el president Torra exhibís una pancarta al Palau de la Generalitat en defensa dels presos polítics és perfectament previsible. Ni tan sols l’ha tractat de president, sinó de senyor, demostrant el seu menyspreu institucional. Encara hi pot haver algú que consideri que Espanya és una democràcia plena, però això que s’ha vist avui a la sala del TSJC és molt lluny d’aquest concepte. Ha estat una nova demostració de parcialitat que en molts moments ha recordat el judici del Tribunal Suprem contra els dirigents polítics i socials de l’independentisme. La mateixa parcialitat, la mateixa impunitat i la mateixa condescendència amb l’extrema dreta. Quan se cerquen les causes de l’augment de l’extrema dreta a Espanya, cal mirar la justícia, perquè continua encobrint-la sense que els demòcrates espanyols, els que queden, s’escandalitzin pas gaire.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig assumeix la idea de Pedro Sánchez sobre el diàleg amb Catalunya.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit que cal un gran diàleg en el si de la societat catalana entre totes ‘les realitats que són molt diverses’ i amb ‘tots els actors en l’àmbit estatal’. D’aquesta manera, el president ha avalat les paraules de Sánchez demanant un diàleg entre forces polítiques catalanes. En declaracions als passadissos de les Corts abans d’anar cap a Barcelona, Puig ha assenyalat que ERC i el PSC són dos partits fonamentals per a veure com es dibuixa el nou govern espanyol. ‘No es tracta de cedir res’, ha dit. I ha assegurat que a ERC no li exigeixen que doni suport al govern espanyol, sinó que li demanen de facilitar-ne un de nou. Una petició que també ha traslladat a Ciutadans. Per Puig, no hi ha alternativa a la proposta de govern que han fet Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. I considera que la millor eixida per a la societat espanyola és que les institucions comencin a funcionar. ‘Així tindrem govern i oposició’, ha dit. A parer seu, hi ha una oportunitat per a l’entesa entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol, dins l’estatut i la constitució espanyola, però amb una ‘mirada oberta i des del diàleg’. Així mateix, creu que cal cercar espais de trobada, perquè considera que l’alternativa de la confrontació i la ruptura és ‘absolutament nefasta’ per al funcionament del país.

La Inspecció de Treball veu frau en 28 beques a Presidència. La Inspecció de Treball ha determinat que les vint-i-vuit beques dels departaments de comunicació de Presidència de la Generalitat són un frau i, per tant, els becaris anteriors assumeixen les funcions de treballadors en l’administració pública. La Inspecció, doncs, ha donat d’alta aquestes persones a la Seguretat Social per a garantir que la seva cotització sigui equivalent a la de qualsevol treballador en les seves funcions. Comissions Obreres (CCOO-PV) ha informat sobre la resolució de la Inspecció de Treball. La responsable de Formació i Ocupació en el sindicat, Ana García, ha explicat que fins ara la Inspecció de Treball ha resolt que trenta-set becaris de diversos departaments de la Generalitat exercien les funcions d’un treballador més i, per tant, havien estat contractats amb beques falses. Segons CCOO, la situació dels becaris de Presidència és equiparable a les dels treballadors de l’Arxiu del Regne de València i els de la Diputació de València. Aquestes vint-i-vuit persones treballen en quatre departaments: publicitat i imatge institucional; planificació i anàlisi informativa; xarxes socials; i al departament audiovisual. En alguns casos, com al departament de publicitat, els falsos becaris dupliquen el nombre de treballadors. Al departament de publicitat ni tan sols hi ha una persona que supervisi les funcions dels becaris. A més, molts treballen caps de setmana, vesprades i festius.

Més per Mallorca accepta que l’ecotaxa pagui projectes aliens al medi. El portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha defensat el projecte de llei de pressupost general per a l’any 2020, que es debatrà demà al parlament. A més, ha justificat el finançament d’alguns projectes amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) enfront de les crítiques formulades per alguns partits, dient que no hi ha cap més alternativa. La Conselleria de Medi Ambient rebrà el 2020 només un 10% dels quasi 105 milions d’euros que el govern balear ha recaptat amb l’ecotaxa. Ensenyat ha explicat que el seu partit no votarà a favor de cap esmena contra el pressupost perquè s’hi augmenta la despesa social i l’avalen tècnics i professionals de la Conselleria d’Hisenda. Amb tot, la seva formació continuarà reivindicant un finançament millor de l’estat espanyol a les Balears, la construcció d’infrastructures ferroviàries i la lluita contra els efectes de l’anomenada llei Montoro.

Comencen a declarar a Perpinyà els divuit detinguts al Pertús durant el Tsunami. Avui han començat les compareixences de tres dels divuit detinguts durant el tall que el Tsunami democràtic va convocar el dilluns 11 de novembre a l’autopista, a l’altura de Pertús. Són divuit sud-catalans que van ser arrestats per la Gendarmeria i actualment resten en llibertat però investigats per ‘obstrucció de la via pública’. El col·legi d’advocats de Catalunya Nord ha proposat l’assistència jurídica gratuïta als detinguts. Un grup d’advocats catalanoparlants han estat particularment al cas del dossier, treballant conjuntament amb l’organització antirepressiva sud-catalana Alerta Solidària. Les tres primeres compareixences davant un jutge es faran entre avui i dimecres al tribunal de Perpinyà.

Els càrrecs públics andorrans hauran de presentar una declaració de patrimoni. Els càrrecs públics hauran de presentar una declaració jurada de béns i patrimoni una vegada aprovada la llei de transparència, segons que han fet saber els representants dels grups parlamentaris de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos aquest matí. La proposició de llei, que han elaborat conjuntament d’ençà del començament de legislatura, s’ha de presentar a final de mes al plenari del Consell General, tot i que els grups de la coalició volen que abans PS i Tercera Via la vegin per donar-hi l’opinió. Segons la consellera general demòcrata, Maria Martisella, el text és estructurat en quatre eixos: publicitat activa, dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania, informació reservada d’estat i declaració del patrimoni. Aquest últim punt obligarà els càrrecs públics electes a informar de les seves propietats i estat financer davant notari durant els tres mesos posteriors a ser nomenats i durant els tres mesos posteriors a ser destituïts, però serà una informació confidencial i privada, no consultable pel ciutadà. Només el Tribunal de Comptes hi podrà tenir accés, a més de l’estament judicial. En cas de variacions en el patrimoni punibles de delicte, el Tribunal de Comptes haurà de comunicar-ho a la Fiscalia.

LA XIFRA
28,5 milions de pessetes, que equivaldria a gairebé 1,8 milions d’euros, és l’herència que, segons que sembla, va deixar el dictador Francisco Franco a la seva dona, Carmen Polo, i a la seva filla.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de novembre de 2004 moria Miquel Porter i Moix. A més d’haver estat un dels Setzes Jutges i impulsor de la Nova Cançó també fou diputat del Parlament del 1982 al 1984, per ERC, en substitució de Francesc Vicens.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb