La via del PSOE amb el nou govern: que tot canviï perquè no canviï res

  • Sánchez s’encomana a la concòrdia i dóna aire a la taula de diàleg

Odei A.-Etxearte
25.05.2021 - 21:50
Actualització: 25.05.2021 - 22:57
VilaWeb

Pedro Sánchez ha tornat a preparar el terreny per a la concessió dels indults als presoners polítics catalans. Ara sí que pot anar de debò. L’arribada del president Pere Aragonès i la formació del nou executiu han acabat de modular la posició de Sánchez, que sembla decidit a tenir cura de les relacions amb la nova Generalitat. Tot convergeix. L’executiu del PSOE i Unides Podem se sap deutor i dependent del suport d’ERC al congrés i de la majoria de la investidura per a arribar al 2023, i sembla decidit a lligar-s’hi definitivament. Sánchez ho ha tornat a insinuar: a l’hora d’avaluar els indults, el consell de ministres es guiarà per la voluntat de diàleg i entesa, i no per la revenja o la venjança.

Aragonès allarga la mà al diàleg i Madrid manté la seva. La presència del ministre Miquel Iceta i la delegada del govern espanyol en la presa de possessió de dilluns ja era un primer missatge. Sánchez ha deixat anar el segon insinuant un sí als indults, i aviat el pas següent serà una primera reunió entre els dos presidents, abans que es reuneixi per primera vegada, amb la composició renovada, la taula de diàleg a què Esquerra ha encomanat l’estratègia de la primera meitat de la legislatura.

Aragonès també vol veure’s amb Sánchez abans de reunir la mesa. A banda, pretén reforçar la posició catalana amb una primera reunió de l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, que escenifiqui el consens de les institucions i la societat civil. L’embolcall de la via escocesa. Es repeteix el patró del Pacte Nacional pel Dret a Decidir d’abans del 9-N i del Pacte Nacional pel Referèndum abans de l’1-O. En els plans de Sánchez, no hi entra pas cap referèndum acordat, però sí un retrobament entre governs que li permeti d’afirmar que ha aconseguit de resoldre el conflicte polític. I sembla que ara sí, que podria concedir els indults, ni que sigui de manera parcial, perquè l’efecte pràctic sigui que els presos surtin de la presó i es difongui una imatge de retorn a la normalitat política, encara que no els perdonin les penes d’inhabilitació. Que tot canviï perquè no canviï res.

Tot fa pensar que el calendari no s’allargarà més enllà de l’estiu. El Tribunal Suprem podria emetre el seu informe a final de setmana i encara la Moncloa preveu d’esperar les primàries del PSOE a Andalusia, a mitjan juny, per a fer el pas definitiu. A partir d’aquí, el terratrèmol polític pot ser majúscul. Perquè, amb els presos al carrer, el PSOE donarà per desinflamat el conflicte polític, tot i que el cas dels exiliats quedi penjat i hi hagi milers de represaliats en més causes judicials. I després, difícilment podrà anar més enllà d’aquí, però aquest pas donarà aire a la taula de diàleg amb una primera conseqüència tangible de la voluntat de “concòrdia” de què ha parlat Sánchez. En canvi, una negativa del consell de ministres enterraria la negociació abans de començar. El PSOE mou fitxa i la dreta espanyola també. Amb amenaces: avisen que recorreran contra la decisió a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, que podria revocar-los. El PP també ha advertit el govern espanyol que no pactaria la renovació del Consell General del Poder Judicial. Ve’t aquí una altra escalada entre el PP, Vox i Cs per a exhibir mà de ferro contra l’independentisme. El “sentit d’estat” que va tenir el PSOE amb Mariano Rajoy arran del 155 difícilment el tindrà ara el PP amb aquesta mena de perdó polític que vol concedir Sánchez.

El PSOE ha mercadejat amb la possibilitat dels indults d’acord amb els seus interessos, cosa que ha causat malestar en els presoners polítics i les famílies. Ara es mourà per un doble interès: el de falcar majories al congrés espanyol i el de trencar els blocs al Parlament de Catalunya. Una decisió com aquesta facilitaria la descongelació definitiva de les relacions amb el PSC, que ja es va oferir a col·laborar amb el nou govern en la lluita contra la pandèmia i la gestió dels fons Next Generation. No n’hi ha prou que el PSC pugui guanyar unes eleccions si després resta aïllat i no pot arribar a pactes amb ningú. La nova etapa també pot començar així.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any