La UPC dissenya microxips per a mesurar la direcció i el vent de Mart en una missió de la NASA

  • El sensor s'enviarà l'estiu vinent al planeta roig per començar a recollir dades a partir del febrer que acreditin restes de vida al planeta roig

VilaWeb
ACN
04.07.2019 - 13:00
Actualització: 04.07.2019 - 21:03

Un equip del grup de recerca en micro i Nanotecnologies (MNT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha dissenyat els sensors de vent que mesuraran algunes de les característiques ambientals i atmosfèriques del planeta mart en la missió de la NASA ‘Mars 2020’.

L’equip, que ha ja ha participat en els projectes previs a aquest, ha perfeccionat els microxips de manera que puguin mesurar, a través de dos cilindres, amb més precisió la velocitat del vent. Així es recupera la velocitat del vent al planeta roig i a més, amb un altre sensor, es pot mesurar també la temperatura. És la tercera vegada que el treball d’aquests investigadors de la UPC arriba a una missió de la NASA que té per objectiu, comprovar si hi ha restes de vida a Mart.

Segons ha explicat un dels membres del grup, Manel Domínguez, el sensor de vent dissenyat a la UPC, el MEDA, consta de dos braços cilíndrics que sortiran del màstil del rover Mars2020, l’explorador de la NASA. Així, es podrà obtenir la velocitat tangencial del vent, ja que es mesurarà en diferents punts del cilindre, que consta de quatre xips de silici i un xip addicional per detectar la temperatura de l’aire. Les velocitats tangencials del vent s’obtenen mitjançant la monitorització dels petits canvis en la transferència de calor de cada dau.

Un dels problemes amb què es troben els enginyers és que l’atmosfera de mart és ”molt tènue” i necessiten una pressió molt més baixa. Per això, han hagut de simular l’atmosfera de Mart en una càmera ii fer les proves per comprovar que el sistema funciona.

El grup ja ha lliurat la feina a la NASA i es calcula que l’estiu vinent, s’enviarà a Mart. Els sensors arribaran al planeta vermell el febrer de l’any següent i està programat perquè pugui recollir dades durant un any marcià, és a dir, 650 dies aproximadament. De totes maneres, els enginyers consideren que pot durar més.

Fa més de deu anys, el 2008, que aquest grup va escriure el seu primer article sobre aquests sensors de vent, l’aleshores REMS, però un equip d’unes deu persones de la UPC hi treballen des del 1994. Per Domínguez, l’actual és un bon moment perquè s’ha acabat la feina amb bones condicions i confien que tot anirà sobre el previst.

Amb el final d’aquesta missió, la UPC ha donat per acabada la feina relacionada amb el ‘Mars 2020’. El grup però, ja està treballant en altres missions com per exemple, un sistema per poder deixar anar determinats elements a la superfície del planeta Mart en els balast que es tiren per estabilitzar les naus que s’envien cap allà per mesurar dades.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any