La Tomatina: caos organitzat

  • 155.000 quilograms de tomaques, punts violetes i una app per a la Tomatina de Bunyol

VilaWeb
Pau Benavent
28.08.2018 - 22:00
Actualització: 28.08.2018 - 23:15

El carrer del Cid de Bunyol, a la comarca de la Foia de Bunyol, es tenyeix de roig cada darrer dimecres d’agost durant la Tomatina, la festa popular més internacional del País Valencià.

22.000 persones es troben per llançar-se tomaques durant una hora. Fan una batalla espectacular, divertida i inofensiva que no té vencedors ni vençuts i que es destaca pel caràcter integrador, amb participants de tot el món. El ritual trenca la rutina de la ciutat durant uns moments, en un caos controlat per unes 1.500 persones entre organitzadors, voluntaris i més de 500 efectius de seguretat que treballen amb un pla de control, protecció i emergència gairebé únic.

Avui hi haurà 30.000 persones a Bunyol. Aquests darrers anys, la participació havia decaigut, però s’ha recuperat amb uns 5000 bunyolers. Un 70% de de la població retira entrades, porta els camions o veu la festa a les balconades. La Tomatina costa uns 110.000 euros i en recapta uns 200.000 directament amb les entrades. En total, deixa més de 60.000 euros de beneficis directes.

La batalla
Els veïns i comerciants del recorregut cobreixen les cases i els locals amb plàstics per protegir-los de les tomacades. Abans de la batalla, a les deu del matí, es llança un primer coet per començar la cucanya, que consisteix a agafar un pernil situat dalt un pal ensabonat. I, a les onze, comença l’acte central, amb un altre coet que en marca l’inici.

Els participants es protegeixen, sovint, amb ulleres de nadar o de bussejar i esperen l’arribada de les primeres fruites, enfervorits i entonant càntics. Unes quantes persones obrin pas als sis camions que, amb un interval de cinc minuts, transporten les tomaques i un grup de gent que, lligats a dalt del vehicle, les llancen entre la multitud. Enguany en llançaran 155.000 quilograms, 5.000 més que l’any passat.

Al seu torn, l’organització i els efectius de seguretat proven de distribuir la massa ordenadament amb l’ajuda d’helicòpters i càmeres perquè no s’acumule en cap zona en concret i perquè tothom puga entrar al recinte. Alhora, recomanen de mantenir una distància prudencial amb els camions, no portar ampolles ni objectes durs, no trencar ni esgarrar samarretes, portar una fotocòpia compulsada del DNI i, sobretot, esclafar les tomaques abans de llançar-les. A més, prohibeixen l’entrada al recinte amb motxilla, bossa, càmera o qualsevol objecte que puga fer mal.

Durant la festa, veïns i voluntaris llancen aigua amb mànegues i poals per alleugerir la calor i alliberar l’excés de tomaca que resta a la pell i a la roba de la gent. Amb tot això es forma un riu roig que inunda tot el recorregut mentre dura la batalla urbana.

A les dotze es llança el coet de cloenda i comença la neteja del recinte amb la participació voluntària de la gent. Minuts més tard, tothom surt per rentar-se amb l’ajuda dels veïns, que els arruixen amb mànegues d’aigua, o bé a les dutxes que disposa l’ajuntament. La festa continua al carrer amb activitats diverses durant tota la vesprada.

No és no
L’ajuntament ha renovat la campanya contra la violència masclista i l’assetjament sexual arran de l’allau de participants. Els organitzadors aniran vestits amb una camisa violeta en homenatge a les dones assassinades a mans de les parelles o ex-parelles i, per primera volta, instal·laran punts violeta per a denunciar possibles agressions.

Més que una batalla
La Tomatina és l’acte més popular de la fira i festes dedicades al patró de la ciutat, Sant Lluís Bertran, i a la Mare de Déu dels Desemparats. Van començar el 24 d’agost i s’acaben el dilluns 3 de setembre. S’hi succeeixen activitats de tota mena: hi ha concursos de paelles, de samarretes, de xarangues, exposicions d’artistes locals, cercaviles amb bandes de música, jocs populars, trasllats del sant, concerts de rock, ofrena de flors i de fruites, cavalcada de mantons amb carrosses, comparses i els carrers enramats, festa de fang, discomòbils, misses, processó amb cant de goigs, la festa de ‘la Empalmá, castell de focs, mascletà, Tomatina Infantil, una mostra de tocs tradicionals de campanes i l’actuació del grup Revolver.

La música
La Tomatina compta amb una banda sonora pròpia: els càntics diversos de la multitud i les cançons dedicades a l’esdeveniment, com ara ‘La Tomatina’ del cantant valencià Tio Fredo; ‘La Tomatina de Buñol’ de Jose Manuel Muñoz, Celia Dávila i Alejandro Martín; i la cançó oficial de l’esdeveniment, ‘Todo del mismo color’ del grup Malsujeto, que es va popularitzar l’any 2008.

Això a banda, les fires i festes de Bunyol ofereixen l’oportunitat de veure i sentir les societats musicals locals, dues de les bandes més prestigioses del País Valencià: el Centro Instructivo musical ‘La Artística’ i la Sociedad Musical ‘La Armónica’, conegudes popularment com ‘los Feos’ i ‘los Litros’, respectivament.

El dissabte 1 de setembre és la festa de ‘el Litro’ amb una ofrena de flors, cercaviles i una gran cavalcada de filades mores, comparses i carrosses. I l’endemà s’hi farà ‘El dia de las músicas’: un concurs de cercaviles amb les dues bandes locals i més agrupacions d’arreu: Unión Musical El Arte de Sinarques, Sociedad Instructivo-musical ‘La Primitiva’ d’Alboraig, Centro Instructivo Musical ‘Santa Cecilia’ de Iàtova, Unión Musical Millarense de Millars, Unión Musical Santa Cecilia de Landete i Sociedad Unión Musical de Iàtova.

Per acabar, totes participaran en una batalla de flors amb carrosses.

L’aplicació de la Tomatina
La festa compta amb l’aplicació per a mòbils Tomatina&Go, un joc de realitat augmentada per a descobrir el potencial cultural i artístic de la ciutat per mitjà d’un sistema de geolocalització. Els usuaris han de superar proves diverses que els porten als llocs més emblemàtics de Bunyol i, alhora, reben premis, com ara samarretes oficials o visites guiades. A més, l’aplicació informa dels serveis municipals i de l’agenda cultural.

Origen espontani i transgressor
La Tomatina va començar l’any 1944 de manera espontània i amb esperit transgressor, però hi ha hipòtesis discrepants sobre el motiu concret que la va originar. Es fa difícil discernir entre la realitat, el mite i la llegenda. La més estesa diu que un grup d’amics van esmorzar junts i van acabar a tomacades. Una altra explica que va ser un desafiament a les autoritats que passaven davant l’església i que va acabar amb una batalla de fruita i verdura agafades d’una parada de la vora. I una altra diu que llançaven les tomaques a un músic que tocava malament.

La tradició es va repetir amb més o menys fortuna. A partir de l’any 1950 es van succeir les autoritzacions, prohibicions i sancions contra a la voluntat persistent dels veïns de repetir-la. L’any 1957, quan l’ajuntament prohibí de fer-la, els bunyolers van simular l’enterrament d’una tomaca amb una banda que tocava marxes fúnebres i una comitiva còmica de caire reivindicatiu. L’any 1959, el consistori va autoritzar la festa amb condicions: duraria una hora i es faria a la plaça del poble. Fou el primer control institucional de la festa fins que l’ajuntament se’n va fer càrrec, definitivament, l’any 1980. A poc a poc, la va dotar de caràcter turístic i va començar a popularitzar-se, hi va ajudar un reportatge de Televisió Espanyola, l’any 1983, que va dur una multitud de participants l’any següent. Després de tot això, va ser declarada Festa d’Interès Turístic Internacional, l’any 2002.

Cultura popular i massificació
L’acte de llançar-se coses entre la gent és un fet que es repeteix a diverses festes tradicionals amb significats diversos: la banyà de Xixona (Alacantí), els Enfarinats d’Ibi (Alcoià) i la desapareguda Festa de la Raïmà de la Pobla del Duc (Vall d’Albaida), entre moltes altres.

La Tomatina de Bunyol és un exemple més de les festes que inclouen actes amb un procés de massificació creixent, com la Patum de Berga (comarca), les Falles de València, la Mercè de Barcelona, l’Aplec del Caragol de Lleida i les Santes de Mataró (Maresme), per exemple. Un fet que manté obert el debat sobre de la gestió de la participació ciutadana i de les festes populars que passen a ser producte turístic i de consum.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any