La “taxa Junqueras” i les conseqüències per a la llengua catalana

"L'independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua"

Vicent Partal
19.08.2021 - 20:01
Actualització: 19.08.2021 - 22:01
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 15 d’abril de 2013 vaig presentar amb Oriol Junqueras el meu llibre A un pam de la independència a l’auditori de RBA a Barcelona. Va ser una conversa molt agradable i il·lusionada en la qual el dirigent d’ERC i jo estàvem d’acord en gairebé tot. Tant, que en un moment determinat –en aquest vídeo teniu la conversa completa, i això que diré ara comença al minut 18.26– vam optar per destacar les discrepàncies que teníem, gairebé pensant que avorriríem el personal si no.

Alguna d’aquestes discrepàncies, vista ara, és fins i tot curiosa: jo defense un sistema escolar únic públic per a la república i ell vol continuar amb el model públic-privat-concertat actual, tot i que avisa que és una posició personal. Però la discrepància més sonada va venir arran de l’oficialitat del català.

Junqueras havia escrit, uns mesos abans, un article a El Periódico (“El castellà i la República Catalana“) en què anunciava: “El castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte.” Donant-ho per fet, sense cap discussió pública més. Era una jugada més política que no pas de planificació lingüística, però poc després Artur Mas es va mostrar d’acord amb Junqueras i, amb això, el debat va restar sorprenentment tancat i fixat. Durant els anys en què més o menys vam començar a discutir com volíem que fóra la república catalana, cada vegada em resultava més xocant la manera en què sistemàticament es mantenia la llengua al marge del debat, i també la cultura, qualsevol fet cultural. Podíem discutir sobre si havíem de tenir exèrcit o no. Podíem debatre sobre l’energia nuclear. Es feien projeccions sobre grans infrastructures o sobre afiliacions internacionals, però mai, mai, no parlàvem de la llengua catalana, ni tan sols de la cultura –que ja sé que no és el mateix, però és igual.

La cosa és tan evident que el famós Llibre Blanc de la Transició Nacional –un treball extraordinari, per una altra banda, que ja tenim fet i valdrà igual quan toque– estudia la transició energètica, la transició dels òrgans judicials o els elements definitoris del nou sistema de seguretat, per dir solament tres coses, però no conté ni una sola paraula sobre la transició lingüística o cultural. I, immers en aquest ambient, l’independentisme fa un enorme gir copernicà i passa a gairebé ignorar la llengua pròpia, a normalitzar cada vegada més l’ús de l’espanyol en tots els àmbits de la vida, i fins i tot a pretendre que la llengua catalana podria ser una nosa per al procés. Ni tan sols durant el judici al Suprem els dirigents independentistes no van ser capaços de fer servir el català, enviant a la població el missatge que el català és una nosa.

Però torne a la presentació del llibre. Quan va acabar, un dels assistents em va insistir que aquesta normalització del castellà a la força i sense discussió, aquesta rebaixa del valor del català, equivalia a imposar una taxa sobre la independència, que ell va batejar com a “taxa Junqueras”. Va pronosticar que seria un colp important contra el català, i tenia raó. Perquè, gairebé deu anys després, és ací on som, efectivament.

Per això, aquestes darreres hores hi ha hagut un cert enrenou popular –però, significativament, molt poc enrenou polític– per la publicació d’una estatística segons la qual el percentatge de joves que tenen el català com a llengua habitual a Barcelona és tan sols del 28% –xifra que implicaria una caiguda de set punts respecte de les dades de fa sis anys. Ja se sap que sempre cal anar alerta amb aquestes dades perquè se n’han presentades de més baixes i tot unes altres vegades; però crec que ningú no té dubtes sobre el fet que el pes i l’ús de la llengua ha caigut molt no només a Barcelona sinó arreu dels Països Catalans aquests darrers anys. I no deixa de ser ben curiós que haja passat coincidint amb el procés d’independència del Principat.

Hi ha menys gent avui que sàpiga parlar català que no pas ahir? No ho crec o, més ben dit, no crec que aquesta xifra siga significativa. La clau del fenomen és molt evident: els catalanoparlants deixen de parlar català en públic. Segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, però sens dubte que l’independentisme haja retirat a la llengua catalana el sentit d’identificador comunitari que sempre havia tingut n’és una de les causes principals. El discurs que s’ha fet com més va més explícit aquests darrers anys, i ara amb insults i tot contra els que discrepem, és que la llengua catalana és un fet social menor per a la consciència comunitària, secundari respecte de qualsevol altra qüestió social i, fins i tot, perillós, o incòmode, per a la cohesió social.

L’independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua. Contra els que afirmem que nosaltres, si som alguna cosa, som aquelles sis planes litorals i quatre illes on la gent, quan hi passa, hi roman si hi vol romandre i pot arrelar-hi sentint-se part de la comunitat d’una manera tan senzilla com és passar a dir “bon dia” cada matí en eixir al carrer.

Aquesta capacitat simplíssima de fer-se català vingues d’on vingues i sigues qui sigues, és allò que ens ha fet el país que som. I que ens ha fet atractius i interessants, sempre. Però ara hem arribat a aquell punt en què comença a veure’s clar que el menysteniment d’aquesta gran lliçó històrica del catalanisme, l’abandonament de la defensa de la llengua catalana de l’independentisme, pot tenir conseqüències catastròfiques. Parafrasejant Churchill, alguns van voler obligar-nos a triar entre llengua i independència i potser només aconseguiran que no tinguem ni una cosa ni l’altra. De manera que cal reaccionar. Encara som a temps de plantar-nos en tot.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.08.2021  ·  22:17

En aquesta compra del discurs de Ciudadanos, només cal recordar que aquell és un partit tocat de mort. Perquè fins ara, la independència de Catalunya s’ha endut per davant molts partits polítics dels d’abans. De fet, gairebé tots. I aquells que queden, ja veurem quan resisteixen. Perquè la dinàmica és inexorable. Potser Junqueras encara no ho sap, però el vent continua bufant.

Imma Ramisa
Imma Ramisa
19.08.2021  ·  22:20

TV3 sí que s’ha passat descaradament al castellà. I la televisió té molta influència.

RAMON ESTANY
RAMON ESTANY
19.08.2021  ·  22:20

La llengua és la pàtria! Calen més patriotes i menys il·luminats de la integració. Els espanyols residents a Catalunya (ni que hi hagin nascut) mai es voldran integrar (ens consideren només una part d’Espanya, com dolents colonitzadors). Un Britànic nascut a la Índia, no es convertia en un hindú.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
19.08.2021  ·  22:20

Brillant l’article d’avui. Hi estic cent per cent d’acord. Veig amb gran dolor l’actitud de Junqueras i d’ERC. I darrere d’ell tots els altres. Hem de capgirar aquesta situació perquè sense allò que ens diferencia no tindrem res. Serem una regió d’Espanya. L’espanyol és una llengua molt dominant -mireu què passa als EUA-.
Cal fer alguna cosa amb les xarxes socials i els jocs a internet. El jovent de seguida es passa al castellà sense preguntar si hi ha la possibilitat d’entendre’s en català.

Joan Pagès
Joan Pagès
19.08.2021  ·  22:25

Totalment d’acord. Quan ens hàgim convertit en castellans, per què voldrem la independència? D’altra banda, la pressió sobre les capes més joves de la població perquè canviïn de llengua és brutal. Fins al punt que els qui la parlen bé, hi renuncien per no ser titllats de “catalans tancats” i adopten el castellà o això que en diem “catanyol”

joan rovira
joan rovira
19.08.2021  ·  22:36

La “dissonància cognitiva”, en psicologia, és la percepció de dues cognicions simultànies. Que traslladat a la política és la percepció simultània de ser colonitzat exteriorment i colonitzador interiorment.

La “dissonància cognitiva” va del “peix al cove” convergent, a la “taula” junquerista o, als “terminis” cupaires, pel que fa als partits polítics. I, als comportaments individuals com “ho tornarem a fer” o, “ara no és el moment”.

La “dissonància cognitiva” en psicologia està subjecta a la “mentalitat retributiva”, exactament com succeeix en política, en tant que necessiten recompenses i, curiosament, seguretat, per damunt de la seva llibertat.

La “dissonància cognitiva” és una de les eines més eficients per controlar, mitjançant personatges conscients o inconscients, els partits suposadament independentistes catalans al llarg de la història i, malauradament, fins avui.

A la “dissonància cognitiva” cal afegir la “planificació predeterminada” que ens mostra de manera fefaent l’editorial d’avui sobre la confluència junquerista i convergent d’anorreament de la llengua catalana en una futura república catalana.

Sense llengua i sense història pròpia, queda molt clar que únicament els partits polítics catalans actuals, com molt bé assenyala l’editorial, fan el mateix que Ciutadans. Justificar la seva mentalitat retributiva. Damunt de mentiders, cínics. Imperdonable.

PS. https://ca.wikipedia.org/wiki/Disson%C3%A0ncia_cognitiva

Adrià Arboix
Adrià Arboix
19.08.2021  ·  22:37

Ras i curt: No hi ha país possible sense llengua.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
19.08.2021  ·  22:38

Visc fora del pais fà molts anys i ara en feia dos que no venía, per la pandèmia. M’ha sobtat el poc català que es parla al carrer, bars, restaurants etc, però en la majoría dels casos, he parlat amb català i m’han respos en castellà però m’han entés.
També he estat a la Garrotxa i aquí és molt diferent, la majoria parla català.
Em sembla que el problema és a Barcelona, que no només s’ha venut la llengua, sino també l’ànima. Poca cosa queda d’aquella ciutat ilusionada que vaig deixar. Barcelona s’ha tornat equidistant en tots els sentits, com els politics que la governen. És molt trist.

Anna Linares
Anna Linares
19.08.2021  ·  22:41

He sigut de vacances a Menorca i em va sorprendre positivament, que pels carrers només sentia parlar Catatà, cosa que a Terrassa on visc es tot el contrari, la feina que tens si seus a una terrassa o vas pel carrer de poder sentir un mot en català, tot castellà i amb accent andalús com di estigues a Cordoba, es molt trist xq aquest jovent ha estat escolaritzat en català, cosa que els mes grans si hem volgut saber escriure la nostra llengua hem tingut d’anar a escoles de grans!

Enric Emo
Enric Emo
19.08.2021  ·  22:42

Ja sabem que els dirigents del 17O eren uns ignorants de la realitat d’Espanya, de la potència del opble de Catalunya que va derrotar la força bruta de l’estat i uns covards. S’han de retirar tots. No es estrany que també ansessin i continuin errats respecte de la llengua.

Carles Serra
Carles Serra
19.08.2021  ·  22:46

Gràcies Vicent per l’editorial, valenta i concretant amb noms i cognoms; ja saps que sempre hi ha el famós seny català que no cal concretar ni senyalar, envers de definir-ho, seny triler O seny traïdor.
El català estigui amb aquesta situació d’aniquilacio , té molt a veurà amb els responsables de cultura que hem tingut, perquè ells han sigut els primers a despreciar-la com bé senyalés d’en mossèn Junqueres; ja em diràs Vicent quant va ser responsable de cultura Ernest Maragall; com va dir Grosfoguel, el Junquerisme és/ha sigut demolidor tant per la cultura com per aconseguir la llibertat d’aquesta espaÑa franquista que el Junquerisme apalacan; heu sentit dir alguna cosa amb respecte la situació de la llengua d’una entitat que diu defensar-la com ÒMNIUM? llengua, cultura, País, que aquedat d’aquest lema? només el Junquerisme; en aquest cas la periodista Llansana amb carnet d’ER i el seu amic Mauri, en portat cap aquesta deriva l’entitat.
Com bé denúncies no han creat conciencia del valor de mantenir viva la nostra llengua a les noves generacions, el català, ara ens trobem amb una situació que hi han moltes possibilitats que la pròxima generació ja no li doni ús; tenim proust exemples amb la Catalunya nord i ja que dir d’Andorra, els andorrans són els primers que no li donen valor encara que sigui oficial; el català Vicent té molt mala peça en el teler, són molt els fronts oberts que fa 300 anys que el volen ANIQUILAR i ara ho estem veient/aconseguint.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
19.08.2021  ·  22:49

És la mateixa Taxa Felipe V de Castilla.
Any 1714 fins els nostres dies.

“Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas , de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.”

[José Rodrigo Villalpando, Instrucció Secreta del fiscal del Consejo de Castilla, 29 de gener de 1716]

Els polítics catalans actuals TAMPOC VOLEN QUE SE NOTE EL CUIDADO.

I ara vull dir per no REBENTAR que les inscripcions per les activitats de la Festa major de Gràcia, al menys les que la meva família ha fet !!! Les hem hagut de fer en Castellà !!!

Llorenç Carreras
Llorenç Carreras
19.08.2021  ·  22:51

És trist estar d’acord amb aquest editorial. A més, he constatat, i no és que sigui miraprim i vagi corregint el personal, que la qualitat de la llengua, en general, va a la baixa. Gent “culta” que sense venir al cas introdueix castellanismes a tort i a dret durant una conversa qualsevol,
com un fet graciós, conscient. No ho entenc. Jo vaig prendre consciència de la catalanitat a l’Institut. I ben podria ser que és on ara es perd.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
19.08.2021  ·  22:56

Què fa el Govern de Catalunya per fomentar l’ús del català?
Què fa el Govern de Catalunya per protegir els drets lingüístics dels catalans?

Ricard Portabella
Ricard Portabella
19.08.2021  ·  22:57

Hi estic d’acord, però compte amb els exemples i les frases fetes. Hi ha molta gent que usa el bon dia, però això no implica que usin el català.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
19.08.2021  ·  22:58

Quan en Junqueras va dir allò de la oficialitat del castellá a la Republica Catalana,ens estaba anticipant veladament el que diu avui.

Jordi Parera
Jordi Parera
19.08.2021  ·  23:03

Va ser una aposta electoral jonqueres sempre ha volgut ser president de la Generalitat, creia que podria absorbir els votants de comuns i PSC si rebaixava fins a l’absurd les aspiracions de una república catalana, això és un prejudici de que els castellanoparlants deixaran de votar independència si es manté el català com a única llengua oficial, ja sabem que de monolingües només n’hi ha de castellanoparlants, te algun sentit la independència repetint els errors del estat on som?

Josep Enric Peres
Josep Enric Peres
19.08.2021  ·  23:10

Fa quaranta anys va començar una campanya de desnormativització en què participen el món acadèmic, el burocràtic i el gasetiller. Durant la ficció independentista dels darrers deu anys cap força política no ha posat en qüestió les polítiques lingüístiques del consens postfranquista.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
19.08.2021  ·  23:16

Mai he pogut entendre aquesta posició d’en Junqueras, igualant les 2 llengües al futur Estat Català. Cal no perdre mai de vista que una es feble i l’altre fou imposada.
Jo trio sempre la meva, el català.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
19.08.2021  ·  23:25

Catalunya i el sentiment nacional català prové bàsicament de l’ús de la llengua. Altres nacions, com Espanya o Alemanya, provenen d’una antecedents històrics “gloriosos” (imperialisme).
Cal tenir-ho present perquè llengua i nació, en el nostre cas, són indisociables. No cal anar contra cap llegua, però si cal protegir a tothora el català i fer-lo servir per a tot i sempre, això és bàsic per esdevenir nació.

teresa labourdette
teresa labourdette
19.08.2021  ·  23:28

I tant Vicent que ens hem de plantar. El català és la nostra identitat. Fa una pila d’anys que vaig arribar a Catalunya i ara aquesta llengua és la meva. La parlo amb tothom i no tinc mai cap problema.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
19.08.2021  ·  23:28

Com diu la Carme Junyent: el català depen de tú.
Es difícil, sobre tot a Barcelona, no canviar de llengua tota la conversa quan el teu interlocutor no es cansa de respondre en castellà. Però és qüestió de pràctica. Al final queda un mecanisme com el caminar.
Partint de la base que el 85% o més de la població enten el català i la resta, basicament nouvinguts o estrangers de pas, s’hi esforcen, podem viure en català les 24 hores.
Ens hem de fer la trampa mental que no sabem parlar bé el castellà. Seguint el seu joc, pero a l’inrevés.
I sobre tot, cal enterrar definitivament el sentiment de maleducats que ens han inculcat de petits, per no respondre en la llengua de l’interlocutor. O de superioritat o capacitat de saber llengues.

Si en comptes de queixar-nos, ens fem militants actius per la llengua i influim tothom del nostre entorn, incloent, i sobre tot, els joves, tot anirà canviant.
I això tambe vol dir, reivindicar els pocs drets legals que tenim en la llengua. Com per exemple, exigir qur ens atenguin en català per telèfon. I si cal denunciar-ho. Fer complir la llei. O exigir que les reunions de la comunitat de veins es facin en català, encara que hi hagi gent castellana. Que n’aprenguin. I que ens enviin tota la documentacio en català. I tantes altres coses. Podem fer molt pel català.
Això és el que jo crec.
La solució comença per nosaltres mateixos.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
19.08.2021  ·  23:58

No visc a Barcelona i fa força que no m’hi passo, però per aquí on visc fa anys els grups de gent parlaven pel carrer en català o en castellà.
Ara hi ha força grups que parlen català i castellà sense problemes aparents, un parell d’anys potser.
No se si és bo o dolent per que no se que parlaven ahir els castellanoparlants d’aquests grups.
Però aquella cosa de canvio al castellà per ‘educació?’, sembla que es perd.

Marc Renau
Marc Renau
20.08.2021  ·  00:08

Jo hi veig diverses causes, i una d’elles és, efectivament, creure ingènuament que els catalans guanyem empatia i comprensió si renunciem al català. La catàstrofe que vivim però també té més causes, i una d’elles és fàcil d’identificar: Ciudadanos. Ciudadanos ha aconseguit canviar la mentalitat dels catalanoparlants fent-nos lingüísticament submisos.

Per exemple, recordo la primera vegada que una tertuliana a Catalunya Ràdio va parlar en castellà (època del president Maragall) i tot seguit Catalunya Ràdio va rebre queixes d’oients catalanoparlants. Avui dia això (que els oients es queixin perquè un col·laborador hi parli en castellà) és impensable perquè la reacció ciudadanera de qualificar-te com a nazi, intolerant i xenòfob ens paralitza.

L’altre factor essencial es l’estat espanyol. L’estat ens obliga per llei als catalanoparlants a ser bilingües i en canvi (ai caram) no obliga als castellanoparlants a ser-ho. Això comporta que la llengua catalana sigui, a la pràctica, una llengua innecessària, prescindible. I de cara als immigrants, una nosa. Allà on el català retrocedeix és allà on hi ha més immigració perquè a la pràctica la “integració” dels immigrants a Catalunya passa per parlar castellà i no català. L’estat espanyol sap molt bé el que fa: per això el Defensor del Pueblo va recòrrer al Tribunal Constitucional a l’any 2010 la Llei d’acollida d’immigrants que fixava el català com la primera llengua d’atenció als estrangers. Desconec en quin punt va acabar el recurs, però em temo que estarem tots d’acord que a data d’avui aquesta llei catalana és absolutament inútil.

A més, el factor essencial de la pervivència d’una llengua, la transmissió familiar, també s’està trencant (és un error garrafal creure que l’escola és qui ha de garantir el futur del català!). Per una banda cada vegada és menys estrany veure gent gran parlant als seus fills o néts en català i que aquests els responen en castellà, i per altra banda la natalitat dels catalanoparlants és insuficient per reemplaçar els catalanoparlants que ens deixen.

A sobre només ens manca la politització espanyolista de la llengua catalana: no fa gaire vaig escoltar a una “opinadora” al pseudoprograma Planta Baixa de TV3 afirmant que l’independentisme era culpable d’haver fet de la llengua catalana una llengua antipàtica. A aquesta “opinadora” del pseudoprograma Planta Baixa li haurien d’haver recordat que Ciudadanos es va fundar el 2006 i que la consulta popular d’Arenys de Munt és del 2009, i la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim” com a resposta a la sentència de l’estatut és del 2010. Penjar la llufa a l’independentisme del retrocés lingüístic i no fer-ho a la bel·ligerància del nacionalisme espanyol és el súmmum de la tergiversació de l’anàlisi de la situació que vivim.

Les diverses solucions només passen per un aspecte essencial: fer la de llengua catalana una llengua necessària per viure a Catalunya. Prenem-ne nota, si us plau.

Joan Pere Le
Joan Pere Le
20.08.2021  ·  00:09

Gràcies Vicent per explicitar allò que fa temps que pensem alguns…

Josefina Vidal
Josefina Vidal
20.08.2021  ·  00:17

“I m’era evident que. si la llengua fallava, fallava tot”
Pompeu Fabra
L’advertència, si no m’erro, és de fa una pila d’anys. Sembla com si no tinguéssim remei. Sort que encara hi ha persones clarividents.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
20.08.2021  ·  00:18

Excel·lent article que posa en evidència el que força gent venim constatant amb la pràctica diària: cada cop és més difícil poder viure en català a Barcelona. En som nosaltres responsables quan canviem ràpidament de llengua en moltes situacions, certament, però també en són i molt els representants polítics i gestors culturals que han passat d’un cofoisme fora mida a un silenci eixordador pel que fa a la gravetat de la situació. Carme Junyent i uns quants més tenen tota la raó, malauradament.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
20.08.2021  ·  00:20

“Pels fets els coneixereu”.

Però, ¿que encara no ens en hem adonat, que ERC és la sucursal del PSOE al Principat de Catalunya?

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
20.08.2021  ·  00:20

“He who would trade liberty for some temporary security, deserves neither liberty nor security” B. Franklin.

” Aquell que comercia bescanviant sa llibertat per protecció temporal, no mereix ni llibertat ni protecció”.

Els valencians, com ben bé saps Vicent, no usem normalment “bescanviar”, i n’usem “baratar” que encara és més fidedigne i punyent al cas que ens interessa avui.

Com sempre estic a favor d’assolir els objectius, per més fotuts que siguen, i gairebé mai no retre’m a l’enemic, perquè la realitat és modificable a favor de la vida donaré 2 exemple.

1. A 1974, vaig descobrir a Perpinyà que allà hi havia “valencians” perquè malgrat no saber-ne molt tenia la ment i l’oïda prou obertes per a identificar aquell “valencià estrany”.

2. Estic construïnt a Alacant ciutat, a l’Albufereta tan a prop de les platges plenes de forasters, allà on David Graupere ens recorda dia sí, i l’altre també, que tot és perdut.

Doncs bé, en un recés de la direcció d’obra s’acostem a un bar i retransmitien un partit de l’Elx, i en tres taules d’unes 10, hi havia gent enraonant en valencià les jugades. La colla que treballa és composta d’il·licitans, castellans i russos, i en tot moment m’he adreçat a ells en valencià i no han fet cap escarafall entenen-me perfectament els foraster i amollant-me algunes frases també ells.

Ho aconseguirem segur ! la meua frase dels anys 1980′ quan immersos en la “batalla de València” que ens va proporcionar els serveis d’intel·ligència semblava que estava perdut. En aquesta nació catalana hi ha un foc colgat que tard o d’hora eixirà a la superfície.

Si recordeu l’U d’octubre tothom s’expressava en català. N’era el fil umbilical invisible que ens relligava a tothom a la vida contemporània. A Jaume I, a l’Ausiàs Marc, Ramon Llull, a Bernat Metge, Arnau de Vilanova, etc. als remences, a Jaume d’Urgell, a La Germania de València i la de Mallorca, als progroms als calls de València i Girona, als Angelets de la Terra, a Pau Claris, als maulets, a Xàtiva, Quart de Poblet, Vila-real, Manresa, Caldes de M., Vilassar socarrades, a la defensa de Barcelona, etc. Als bombardaments de Barcelona i Sagunt pel G. Espartero.

I a tanta i tanta gent que ha acabat assentant-se en aquesta terra que l’ha feta pròpia mitjançant l’amor a la vida que ha materialitzat via l’adopció de l’idioma. Com ens recordava la gran Patrícia Gabancho.

El bombardament del mercat central d’Alacant, moooolt més sanguinari que el de Gernika, amb 300 morts a les 12 del migdia.

Als assaigs de bombardament en picat de Banassal, Vilafranca del Maestrat i Càlig per part dels stuka alemanys matant banalment la població civil.

Si després de segles d’ocupació militar no ens han fet desaparèixer, com és que tenim tan poca espenta les generacions actuals per a que ens derroten ara?

Ara que hi ha un xinés que fa un programa a À.punt, i en parla de categoria?

Ara que hi ha al meu Consum habitual del carrer de l’hospital de València, una negreta que enraona millor valencià que jo?

Ara ens havien de derrotar?

Josep Blesa (València)

Alfons Nadal
Alfons Nadal
20.08.2021  ·  00:22

La pressió sobre l’autonomia (escola, CCMA,…) és enorme i el polític de la institució encobreix el moll dels ossos: només un idioma preval davant de tots. Aquest llenguatge no verbal és assimilat (potser més en les noves generacions). L’enorme dèficit fiscal acumulat, el cansament social on el teixit comunitari és dèbil, entre altres factors, debiliten la democràcia.

Oriol Roig
Oriol Roig
20.08.2021  ·  00:26

Què voleu que us digui… Primer amoïnem-nos de tenir una República i després de quin color la pintem i en quina llengua hi parlem. Si cal dir que el castellà hi serà oficial, es diu. El català és oficial al Països Catalans i tots sabem com va, no?

Jaume Riu
Jaume Riu
20.08.2021  ·  00:26

VIURE EN CATALÀ
Viure en grec, viure en rus o viure en català, són igualment drets de viure en una cultura.
Quan hi ha algú que des de la trona afirma, com ho fa Oriol Junqueras, que per viure en català s’hauria de preveure una taxa d’ús del castellà, precisament del castellà, trobo que és una proposta contracultural, impròpia d’un professor amb estudis.
No li fem doncs el joc, no li fem publicitat, i ni cas, sisplau.

josep SELVA
josep SELVA
20.08.2021  ·  00:46

La meva patria es la meva llengua, el català, i aquí ni faig ni he fet ni faré la mes mínima concessió. M’ha portat disgustos amb amics i fins i tot problemes familiars de la família ampliada, ja se sap que les parelles no les trien ni les han de triar els pares, peró el que si que han de fer es no permetre que la pandèmia del bilingüisme i el menfotisme entri al cercle familiar. Perdre la llengua es perdre la nació, i defensar-la es un deure de país i de respecte a les lluites dels pares, avis i avantpassats que ho van fer abans que nosaltres. Perdre la llengua es perdre-ho tot, els espaÑols ho saben

Frederic Varela
Frederic Varela
20.08.2021  ·  00:55

Molta gent jove i no tan jove, escolaritzats en català, empren per defecte el castellà quan inicien una conversa. Però m’he adonat que la majoria canvien al català quan els respons en català. El futur de la nostra llengua està sobretot en la voluntat ferma dels catalanoparlants per fer servir sempre el català quan l’altra persona ens pot entendre perfectament.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
20.08.2021  ·  01:24

Tenint dues llengües és normal que una acabi substituint i residualitzant l’altra.
Totes dues no poden conviure gaire temps en pla d’igualtat. Ja ha passat i segueix passant en molts altres llocs del planeta.

Fins no fa pas gaires anys encara és deia que el cas del català a Europa era gairebé únic. Com un poble, sotmès durant segles i sense tenir un estat, havia aconseguit mantenir la seva llengua.

Però l’èxit mai és per sempre. No pots baixar mai la guàrdia perquè no hi ha res que sigui etern i ja sabem que això és com moltes altres coses a la vida, si no les estàs potenciant constantment perquè creixin, acaben caient.

No esperem gaires potenciaments per part dels polítics, tenen qüestions al cap que consideren molt més importats per al seu partit i per a la seva professió que no pas la de la llengua.

De tota manera, no està escrit enlloc que la llengua que acabi imperant en un territori hagi de ser la imposada i no la natural. Dels parlants en depèn, de ningú més.

No canviar de llengua és condició necessària però no suficient. És una actitud de resistència per mirar de frenar la davallada. Però si volem nous parlants, gent que no només la sàpiga sinó que la faci servir, hem d’anar molt més enllà i fer-la tan necessària com ho és qualsevol altra llengua normal en qualsevol altre país normal.

Això sí, potser haurem de ser una mica més “maleducats” i no tan dòcils volent quedar bé sempre amb tothom. I en algunes situacions fins i tot haurem d’arribar al punt de deixar d’entendre l’espanyol.

Pere Guitart
Pere Guitart
20.08.2021  ·  01:38

En pocs anys els hàbits socials dels joves han canviat: menys TV (TV3) i més influencers, sèries, videojocs. En tots aquests àmbits la presència del català és residual.
Per mi aquests factors són més determinants que l’anomenada “taxa Junqueras”.

Il·lu González
Il·lu González
20.08.2021  ·  01:44

La meva experiència a Barcelona és: m’atenen en castellà, contesto en català, em responen en castellà, contesto en català, m’acaben atenent en català. No sempre, però la majoria de les vegades és així.

He mantingut moltes converses jo en català i el meu interlocutor/a en castellà, sense cap problema i i amb tanta normalitat que si ens haguéssiu demanat en quin idioma parlava l’altra persona no us hauríem sabut dir.

Si mai arribo a veure la República Catalana espero que només tingui 2 llengües oficials: el català i l’aranès. El castellà, tolerat i respectat, i prou, que massa força i influència té.

I és una gran pena que s’hagi destruït el principal objectiu pel qual es va crear TV3 i Catalunya Ràdio: la protecció i potenciació del català. Aquesta llengua mil·lenària i totes les persones que ens han precedit i que han ajudat a preservar-la no es mereixen la situació actual de desprotecció de la llengua, cada dia més accentuada i de manera més desvergonyida.

Antoni López
Antoni López
20.08.2021  ·  01:51

L’idioma es la Patria i l’independentisme que no ho pensa, no fara res per assolir la independencia.No s’ho creuen de veritat i la seva solucio ésl l’autonomia.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
20.08.2021  ·  02:26

Potser caldria dir la veritat: el problema, el gran problema, potser l’únic problema, és l’arribada de centenars de milers d’immigrants.
Aquests són l’origen del desequilibri. Sobre tot, molt especialment, els sud-americans.
O imposem el català, o en 20 anys no hi haurà cap país per defensar.

Sever Salvador
Sever Salvador
20.08.2021  ·  03:02

Vaig ser a ERC durant 16 anys, del 1993 al 2009, perquè vaig creure que des l’àmbit de la política s’hi podia treballar adequadament per afavorir i aconseguir la plenitud de la llengua catalana. Jo sempre he pensat que l’hegemonia social del català (llengua minoritzada) podia ser compatible amb la presència d’altres llengües. Amb el posicionament d’en Junqueras i la seva tossuderia estratosfèrica de no voler escoltar els experts sociolingüistes tot se n’ha anat en orris. Els fets ho demostren. En aquest tema de la llengua, ERC ha perdut el nord. Una pena immensa. Jo ja no sé si des de la Generalitat s’és prou conscient de la situació dramàtica del català pel que fa a l’ús social. Algú pensa fer-hi alguna cosa?

Enric Roca
Enric Roca
20.08.2021  ·  06:28

Nem a pams,el hándicap del català (Apart esser de segona per “Ley”) ès la minça natalitat de nisaga catalana i per descomptat el fet qué TOTS els catalans coneixen castellá,ni molt menys TOTS els descendents d’inmigrants coneixen català, aixó fa cent anys NO èra aixi.Castellá oficial?, sí, pèro com el francés al Marroc.

Joan López
Joan López
20.08.2021  ·  06:50

Com s’apren el català?:
Medis audiovisuals (tv3,cat-radio,etc)
Anant a l’escola(inmersiò)
Etiquetatge en català.
Parlar-ho sempre no pasis al castellà per cortesìa,això no ajuda gens.
Com fer atractiu el català per tothom:
Aqui els puristas tindran que set consecuents,eu sentit el castellà que es parla a tot arreu?no s’assembla gens al castellà de la rae,las llenguas vivas evolucionan,jo soc un de tants barcelonins que parlan un català que a girona a vagades fà riure(catanyol le diuen) I això fà que gent que vol parlan-ne li dona vergonya. Bè el que vull explicar es que hi ha molt independentistes de llengua materna castellana,que poc a poc van parlant un català evolucionat, com totes les llenguas vivas,ajudem-los però no sen riguin sr.puristas això retreu molt als que ho intentan.
Per ultim jo he notat molt ara que molts valencians ho parlan(el valencià) I posan moltes senyeras del pais valència, mes que espanyoles, començan a sentir interiorment allo d’un idioma un pais,o uns naciò tan sa val.
Tot el que s’imposa fot rebuig,fem del català un idioma geneross,amable,bonic I que no sigui un mur clasista. L’independencia mal que pesi,necesita del maxim de vots,a girona I lleida I bona part de tarragona als tenim, es a Barcelona i el anell de ciutats que l’envoltan on se ha de fer mès inmersiò amable. Penseu com fer-ho……sense imposicions……de moment es clar.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.08.2021  ·  07:04

La castellanització de TV3 per part del TAXA.JUNQUERAS es un fet clar i contundent, com ja va fer al seu poble, a on el català es va exterminar gràcies a ell, un mediocre espanyol.,Demanar a ER la defensa del català, es demanar l’expulsio del seu jefe, el venut españa a canvi de l’indult

Josep Sendra
Josep Sendra
20.08.2021  ·  07:20

Totalment d’acord amb en Partal, el procés de folklorització d’Esquerra Republicana és alucinant. Ni esquerres ni republicana, simplement neocinvergent cool. Un psc com una casa. En això, la llengua, la CUP ha estat més coherent. I Junts també. ERC ha comprat el discurs identitari jacobí. La mcdonalització.

Imma Verdaguer
Imma Verdaguer
20.08.2021  ·  07:46

Totalment d’acord! I venen dient que ets mal educat si no parles en castellà. I d’aquesta manera, no només menystenim la nostre llengua sinó que ens menystenim a nosaltres mateixos.
Ja n’hi ha prou de tant bonisme apegalós!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
20.08.2021  ·  08:09

La llengua catalana és la força d’identificar-nos com a Països Catalans”. Eliminant la llengua catalana eliminem el tret més bàsic de la cultura catalana. Vergonyós no veure-ho.

Marta Cánovas
Marta Cánovas
20.08.2021  ·  08:16

Gràcies Vicent, aquest editorial ens permet tenir ben present quan i com va començar l’intent d’anar diluint l’element més important de cohesió: la llengua.
Recordo, quan Junqueras va iniciar aquest encalç al català i la perplexitat que em provocà. Per quins set sous treien un debat que ningú demanava? Ara és tot ben clar.
S’equivoquen. Ha resistit molt però no podran.
Estic llegint Memòries, de Raimon Galí i es molt curiós com es van reproduïnt periòdicament, els mateixos fets de traïció en els moments més conflictius i que albirem la determinació per l’alliberament nacional. Persistirem.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
20.08.2021  ·  08:18

Les “manetes”que el frare ploramiques va fer amb la Soraya Sáenz de Santamaría han sigut tan allargades en el temps que encara duren les seves maquinacions i traïdories. Fins quan? Dependrà del bon fer dels catalans amb consciència de país i amor propi. Junqueras, Aragonès i tota la patuleia d’ER/botiflers feu un favor a la pàtria i plegueu que ja heu fet massa mal. Bon dia i bona hora .☮️

Jordi Torres
Jordi Torres
20.08.2021  ·  08:27

No ens hem estranyar del retrocés del català a Catalunya quan qui governa la capital del país, l’alcaldessa Colau, pensa que cal parlar en castellà “para llegar al màximo de gente”. I quan la van criticar per aquell penós “en castellano que así nos entendemos rodos” penjat a les xarxes, ella es va defensar amb la indolència d’una adolescent de casa bona: “es muy asfixiante el rollo este fiscalizador de la lengua”.

Ės a dir, el català a casa o amb els cercles d’amics catalanoparlants, però quan es tracta de missatges importants, castellà. I, és clar, ella és l’alcaldessa així que tots els seus missatges deuen ser importants.

La manca de coneixement de la realitat lingüística del país que demostra la Sra. Colau fa feredat i, el pitjor de tot, fa forat.

Josep Vilà
Josep Vilà
20.08.2021  ·  08:44

Els presos varen perdre tota legitimitat no emprant el català en les seves defenses a Castella.
L’escola concertada i privada té uns nivells d’ensenyament del català que fan pena. Parleu una estona amb algun alumne del liceu francès o de l’institut goethe alemany i veureu la desgràcia. La pública va per barris.
Generalitat i Educació són corresponsables d’aquest vel que es diu immersió que no ens deixa veure la realitat de fa anys i ens manté en un cofoisme idiota que fa que adreçar-se en català a qualsevol botiga o restaurant del país ja sigui un atreviment, amb jovenets d’aquí i de fora que són purament castellanoparlants.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
20.08.2021  ·  08:47

Absolutament d’ acord amb l’ article d’ avui. La defensa de la nostra llengua és una emergència que no podem posposar.La llengua és la columna vertebral de la nostra nació. I sí, s’ hauria de parlar de llengua i de cultura i de nació perque és el que ens agermana com a poble, el que ens fa diferents. Hi ha un complexe des de l’ independentisme a no defensar la nostra llengua com a la ÚNICA oficial per por a que ens titllin d’ intolerants, i això efectivament és comprar el discurs de ciutadans, que ho han sabut fer perfecte donat el gran complexe d’ inferioritat que veiem que els catalans tenim. Incapaços de defensar el que és nostre ni tan sols quan és en perill, amb un estat en contra i encara ens sotmetem voluntariament per por a que ens diguin intolerants, xenòfobs, nazis-lazis, etc( d’ aquí tota la campanya de calúmnies contra el MHP Torra). Hi ha una dita en castellà que diu ” calumnia, que algo queda” i aquesta és la estrategia i des d’ aquí som tan rucs que ens acomplexem i ens sotmetem encara més, enlloc de defensar els nostres fonaments.
Veiem cada dia com els nostres fills catalano parlants canvíen al castellà i tristament no hem aconseguit que la gran immigració que tenim s’ integri i parli la nostra llengua.No hem sabut fer que el català sigui tan important com perque no es pugui viure a Catalunya sense parlar-lo cada dia. Molt trist.

Mercè Duran
Mercè Duran
20.08.2021  ·  08:54

L’abril de 2016, jo com molts d’altres, vàrem signar el manifest Koiné. Per si algú no ho recorda demanava que el català fos la única llengua oficial.
Diaris, tele, ràdio, tertulians…. ens van dir de tot. Nazis, talibans, intolerants, no recordo que Vilaweb defenses el manifest, si estic equivocada disculpeu.
Els nostres polítics no s ‘han cregut mai que volem ser un estat, un pais ja ho sóm.
D’en Junqueras no cal gastar saliva per descriure un dels personatges més nefastos dels darrers anys.

Marta Areñas
Marta Areñas
20.08.2021  ·  08:57

A l’escola es treballa per la immersió actualment com fa 10 o 15 anys? La resposta és NO. Per què? El professorat a primària i més a secundària no té el català com a prioritat tot el dia i a tota hora (com teníem els mestres en la dècada dels 80 i 90). Les direccions tampoc ho vetllen prou. Per exemple es canvia de llengua en una reunió de pares si algú ho demana, es fan les entrevistes en castellà tot i ser pares educats en la immersió. Les famílies tampoc ho tenen com una prioritat, influïdes com estan per l’entorn , per la polititzaciö de la llengua fet per ciutadans…Potser tampoc creuen que en català els seus fills tindran més oportunitats a Catalunya …I certament que els partits polítics independentistes no són prou clars ni valents per defensar la llengua catalana. Total que és bastant descoratjador!
I el català a l’escola ni està de moda ni és atractiu per jugar al pati,,,,Com diu la Carme Junyent, el català només depèn de tu, i jo hi afegeixo i sobretot de cada actuació política om va ser la llei d’immersió lingüística dels 80.

Joan March
Joan March
20.08.2021  ·  08:58

Canviar al castellà per educació? Noi, jo tinc seixanta-vuit anys i això no ho he fet mai i a més ni ho havia sentit fins que a les xarxes ho he sentit a dir. Si és veritat és que som molt rucs.
Mireu, quantes paraules del castellà utilitzem nosaltres? Moltes. Castellanismes a cada frase. En canvi quantes de catalanes han integrat ells al castellà. Cap, ni una. Potser només “iaio”. Som rucs.

Albert Miret
Albert Miret
20.08.2021  ·  09:00

L’aiatol·lanisme ja impera a ERC. “Ni cultura, ni llengua ni hòsties”… Només el que ens manin des de Madrid. El bisbe, val més que es vagi provant turbants, perquè d’aquí a poc temps aniran molt més cars. Els dels escolanets sembla que no variaran els preus.

Immaculada Ràfols
Immaculada Ràfols
20.08.2021  ·  09:03

Conscient o no estem també en ple “a por ellos” lingüístic… I ja en fa d’anys! Mariona Ràfols

Josep Soler
Josep Soler
20.08.2021  ·  09:09

Quin articulàs. Gràcies Vicent per la claretat del article i per fer una denúncia tant necessària de la situació que estem vivim.
Avui tenim la que abans era la nostra televisió, anticipant-nos com a de ser el país espanyolitzat que els hi agradaria de tenir. Uns polítics insistint de no fer res en base a una “Taula de diàleg” que tothom sap de la seva absoluta inutilitat.
Tenim una opinió gairebé unànime, però només expressada a les xarxes informàtiques, que discrepen frontalment amb tal com el govern, els medis: Televisions, ràdio, Premsa.. imposen com a veritat absoluta al país (un exèrcit de tertulians cobren un bon salari per facilitar- los la feina) .
El final el model “Junquerisme” (que bé que el defineix el Sr. Grosfoguel) ens el trobem fins a les sopes.
Que em de fer la gent, per tal de contrarestar aquest “junquerisme” que entre tants, ens volen imposar?.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
20.08.2021  ·  09:09

Tant el Junqueras com la Colau només volen guanyar vots.
Els hi refot la llengua catalana.
És urgent, si no volem que el català no es parli públicament enlloc d’aquí a deu anys , que el català sigui la única llengua oficial i obligatòria a Catalunya (empreses, sanitat, restauració, hipers, magistratura…) posant, això sí, totes les facilitats per aprendre la nostra llengua i, que és de justícia reconèixer, que ho hem fet tant individualment com col.lectivament durant molts anys.
Si traiem una de les tres potes i la llenguan n’és una, no hi haurà nació, ni país, ni estat, ni república ni…
“Al loro”

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
20.08.2021  ·  09:10

Des del 2017 vaig deixar de votar ERC perquè Junqueras l’havia dut a ser ER.

Vaig veure lo fals i mentider que era Junqueras, apel·lant a l’esperit independentista durant les campanyes electorals, i fent espanyolisme (intentant que no es noti el cuidado) quan ja tenia els vots al sarró. A les darreres eleccions, les del 14-F, s’ha vist encara més clar, la careta estava totalment caiguda.
Potser ell no ha estat mai independentista i ha actuat de talp del PSOE des del primer moment per a treballar des de dins la dissolució de la Entitat Catalana.

El que em sorprèn, deixant a banda acòlits vividors del partit i els seus familiars, és que encara hi hagi molts independentistes honestos que l’hagin votat. No s’han parat a pensar el que ara ja és molt evident, tot el discurs anti pujolista no era per Catalunya, si no per interès propi per substituir el pujolisme pel junquerisme, i posar aquest últim al servei de l’espanyolisme.

Sí, realment el català està fent passes enrera amb l’ajuda de la ER de Junqueras i els Comuns de la Colau. I amb la intervenció decisiva de TV3 i CatRadio on cada dia colen més entrevistes en castellà.

Fa anys, quan no hi havia immersió lingüística a l’escola, als patis dels col·legis es parlava més català que no pas ara. Era la cultura transmesa de forma natural de pares a fills, no existien les xarxes socials ni tanta TV. Ara les famílies han de ser més militants en la defensa de la llengua perquè aquesta tingui el valor d’ús que li està prenent el castellà. Les famílies hem d’exigir a la Administració i a TV3 una defensa més radical de la nostra cultura, no hi ha cap necessitat d’entrevistar a ningú pel carrer que ens parli en castellà, no s’ha de normalitzar el castellà al carrer com fa ER i els Comuns, per això ja tenen un munt de cadenes espanyolistes.

El sentit de país el dona la llengua comuna i la cultura pròpia, si deixem que els nostres fills no trobin valor a parlar en català, Catalunya s’esvairà en dues generacions.

No canviem de llengua davant un castellano parlant si sabem que aquest porta 10 anys o més a Catalunya. Comencem per nosaltres

Ignasi de
Ignasi de
20.08.2021  ·  09:10

S’ha de fer un inventari de totes les escoles (moltes) que han fet objecció de consciència lingüística, en favor del castellà. Ha estat una guerra de trinxeres, escola a escola.

Pere Grau
Pere Grau
20.08.2021  ·  09:15

No cal dir que comparteixo les indignades opinions que em precedeixen aquí, i considero la qüestió de la llengua un dels errors fonamentals de l’enfocament d’en Junqueras ( no pas l’únic). Però (i reconec que des de l’estranger potser és fàcil de dir) ni els que volen residualitzar la nostra llengua, ni els que ho permeten per una ceguesa incomprensible no se’n sortiran. I no se’n sortiran, perquè el “nucli dur” dels que som irreductibles és prou gros per servir de base a la “reconquesta” de la nostra personalitat que es reflexa primordialment en la llengua. Si en Franco no se’n va sortir, com volen sortir-se’n aquestes mediocritats polítiques a Madrid (i a Barcelona)? Ànims, i que “cadascú compleixi amb el seu deure”, parafrasejant l’almirall Nelson…

Ramon Caralt
Ramon Caralt
20.08.2021  ·  09:24

Lluís V. Aracil, als anys vuitanta, va preveure i descriure lúcidament tot el que ens està passant amb la llengua. El tractaven de pessimista. O pitjor encara, de boig!

Pep Agulló
Pep Agulló
20.08.2021  ·  09:36

Els colonitzadors per imposar del tot el castellà necessiten algú que des de dins els obri la porta. El junquerisme n’és el porter sol.lícit.

No hi ha nació sense el català. Fem-ne una guerra de supervivència…

PERE SIO
PERE SIO
20.08.2021  ·  09:50

Molt bona reflexió Vicenç.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona anar pel carrer, o a qualsevol lloc, i escoltar parlar català, cada cop és més simbòlic. Però els anti-catalans encara gosen dir que el castellä está marginat.
Qui perd la llengua per la seva identitat.
Polítics com Oriol Junqueras són nefastos per a Catalunya. L’afany de poder, el partidisme d’ERC, i el voler viure de la política, acabaran per destruir-ho tot.
O els catalans reaccionen, o el futur de Catalunya ja no pot ser més negre.

NIL MALET
NIL MALET
20.08.2021  ·  09:53

1. Tot per la llengua, ànima de la nació

2. El junquerisme ha de desparèixre o desapareixerà Catalunya

3. No caiguem en trampes mediàtiques com la del 25% a Barcelona, només volen minoritzar-nos i acomplexar-nos. Som el 52%, som majoria absoluta. És un gir del debat que no ens podem permetre. Siguem proactius no reactius.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
20.08.2021  ·  09:57

La llengua nostra, el català, no és l’únic signe identitari dels PP.CC. No, però sí un dels més importants. No és que el català haja desaparegut, no. El català existeix i és parla. Perquè, em pregunte en una futura Federació Republicana dels PP.CC, hem de parlar oficialmente una altra llengua, que la pròpia?. Amb els signes identitàris no hem de jugar. Enrica Valor, deia, la meua terra és, on es parla la meua llengua.
Si tenim un idioma pròpi, perquè hem de fer oficial un altre?.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
20.08.2021  ·  09:58

Sense Llengua, Cultura e Història no hi ha Nació.
I els nostres enemics ho saben molt bé.

Josep Pericas
Josep Pericas
20.08.2021  ·  10:00

El català és el nervi de la nació. Si no mantenim el català, ens podran dir que això de la nació catalana és una cosa del passat, com reivindicar les nacions preromanes. Sense català, es perden els drets històrics. Per aquest motiu l’ataquen tant: és com fer escac al rei. Castella té clar que per mantenir el seu imperi, que els permet viure de renda, un torpede contra el català és l’opció més eficaç. Per això és un gran patrimoni de tots els catalans, fins i tot si a casa ets castellanoparlant. Com el gaèlic és patrimoni de tots els irlandesos. Els irlandesos, però tenien d’altres elements comuns, com la religió.

És imprescindible una actitud molt proactiva, que hi hagi molta consciència social que això s’ha de salvar. Com n’hi ha amb la preservació de la biodiversitat o el clima. Als anys 70, es venien un petits llibrets d’unes 10 pàgines sobre com parlar bé el català, hi havia consciència que se n’havia de recuperar un bon ús. Ara en format digital hi podria haver unes “píndoles de llengua”.

Jo quan parlo amb gent castellanoparlant mantinc sempre el català, i veig que la gran majoria ho agraeixen i així que poden intenten parlar en català. Especialment les persones “racialment exòtiques” (però que potser han nascut aquí) pateixen com, pel seu aspecte, tothom se’ls dirigeix en castellà. Solen ser els qui immediatament et responen en català, i veig que a continuació intenten parlar en català amb les persones del seu entorn, però aquestes, fins i tot sent catalanoparlants, els continuen parlant en castellà. Aquest fenomen tan clarament patològic hauria de ser objecte de campanyes públiques.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
20.08.2021  ·  10:02

Els presos varen perdre tota legitimitat no emprant el català en les seves defenses a Castella, com diu el Sr. Josep Vila amb total coherència. Si. Es van doblegar una vegada més devant l’amo en forma d’Imperi a ulls del món.

La Generalitat dita de Catalunya es pordría anomenar avui en dia “Ministerio de Catalunya” .

Tothom sap que s’ha de fer perquè una llegua sigui viva ¡VIURE-LA! i en tots els àmbits de la vida. ¿Que no t’ho permeten ? ¿Qui no ho permet ? Doncs espabila, respon a aquesta prohibició allà i de la manera que creguis convenient.

Els polítics viuen, probablement per necessitats de l’ofici, alimentats amb altes dosis de cinisme , hipocresía, obsessió i mentida . Uns ho duen a la sang , altres ho aprenen . Els que tenim més aprop en son una viva expressió. Malhauradament els mecanismes de organització representativa no comtemplan la possibilitat de fer-los fora si infringeixen els programes pels que han estat escollits. En veritat ara mateix caldría fer-los fora a tots ( els mal anomenats polítics independentistes )per aquest motiu. Baixa automàtica.

Carme Perello
Carme Perello
20.08.2021  ·  10:08

Estic preocupada i fa molt de temps; visc a Calella El Maresme, i passejant, la majoria de nens i jovent que et trobes, parlen en castellà. Realment és així per a proporció, i em fa mal escriure-ho.
Actualment el català està batallà a un front més:

-El ezpañol com a invasor i hegemònic, parlant d’estaments i persones físiques que les representen.

-Els habitants que tot i viure a Catalunya durant molts anys, continuen sense parlar-l’ho però l’entenen.
Aquí nosaltres amb el nostre gest de contínua generositat (encara que tombin la truita i diguin que més que generositat és maledudació), ens han maltractat tot aquest temps, i el silenci còmplice d’aquestes mateixes persones, que moltes tornen per vacances al seu punt d’origen, i no expliquen la realitat. Però també n’hi han que no la saben, perquè viuen a esquenas de Catalunya, com una espècie d’illa.

-Els ciutadans catalans que amb l’enrenou del Procés…
(i, veient un rei uniformat per la guerra a T-5,una Rosa Quintana (grande¡¡), insultant Catalunya amb les seva ment de bel.licisme patriòtic i aprofitant-se del medi televisiu….aquest és un clar exemple del què mana sobre la societat ezpañola:Patriotisme, divisme, melodramàtics….i escampar pors¡¡¡)
…van recollir el missatge de defensar EZPAÑA,LA BANDERA, EL PATRIOTISME, peer estar en perill a Catalunya i, per tant passar a la llengua ezpañola per la seva “supervivència”.
És més perillós : l’ignorància de no voler saber el què realment passa i nodubtar del que et diuen des de Madrid, saben que grinyola que…
l’ignorància perquè es desconeix. Aquest no és el cas.

Núria Cabré
Núria Cabré
20.08.2021  ·  10:13

Bon dia, si fan desaparèixer el català també fan desaparèixer els Països Catalans, i això, això és el que volen. El català és la nostra idiosincràsia, és identificació amb uns valors i una cultura pròpia. Sense el català tot això és perd, perdem força i cohesió. #ElCatalaCosadeTots

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.08.2021  ·  10:13

Estem vivint nostra substitució lingüista a pas galopant. Trobe faltar compromís institucional. A qui li toca concienciar-nos dient: “Valencians, per què parleu castellá?” A Sud-Àfrica, els negres cedien el pas als blancs. Fins que van dir prou. Com fem nosaltres amb el castellà a tot arreu. Inclús auto implicant-nos contínuament sense que ens ho demanen. Qui dirà o diu prou entre nosaltres, dia a dia. En favor nostre .

Emili Miquel
Emili Miquel
20.08.2021  ·  10:34

Si volem eixamplar la base, i ser més, hem d’amagar el català pensa Junqueras, que ho sap molt bé perquè és de Sant Vicenç dels Horts, i a la perifèria de Catalunya el català només és una nosa. I d’aquí ve que els republicans (que disputen vots al PSC i a Ciutadans) diguin que la independència va de viure millor, no de conservar la llengua i la cultura catalanes. Pura fal·làcia: la independència no implica automàticament progrés i riquesa, podria ser tot el contrari. Al final els republicans (Junqueras) són com aquells capellans progres de fa unes dècades que, per atreure al jovent, van fer entrar guitarres i grenyuts a les esglésies. El jovent no va arribar, les beates van marxar, i el mossèn es va quedar sol.

Josep Jallé
Josep Jallé
20.08.2021  ·  10:43

Aquestes dades sobre el realisme lingüístic es publiquen al bell mig de l’estiu per allò de que no tinguin més recorregut que l’estiuenc i a un raconet dels turments talibanesc i covidià. Son les tècniques de sempre. Deixo de comentar l’actuació de la part dels seus polítics a Catalunya. Mercès per la cita, recordatori, de Josep Ma. Martín, del 1716. La resta també heu fet unes bones síntesis. Mercès a tots. Salut!

Joan Aguilà
Joan Aguilà
20.08.2021  ·  10:59

Les persones de Catalunya que prefereixen parlar castellà NO són catalans. O bé són gent de fora que ha vingut a viure aquí o són nadius que prefereixen la nacionalitat espanyola, encara que molts no ho confessin obertament. Malauradament, com n’hi ha massa dels dos tipus, i també massa catalans amb complexe d’inferioritat, la llengua se’ns va morint a poc a poc. I sense llengua catalana la independència és una quimera.

alexandre Cases
alexandre Cases
20.08.2021  ·  11:01

Des que està el Junqueras ERC és letal pel futur de Catalunya.

David Mascarella
David Mascarella
20.08.2021  ·  11:20

Massa fàcil la reducció. Quina hauria de ser la llengua oficial en tots els àmbits? el català.
Com tractar el castellà? prohibir-ne del tot el seu ús o un reconeixement puntual en temes concrets.
Com aconseguir el suport dels seus parlants a la República catalana?
Caldria una transició que necessitaria molt temps, si reconeixem la nostra realitat abans d’acusar i comparar amb Ciutadans. Massa fàcil, perillós i absurd.
Quin seria un punt de partida per encarar això?

M. Àngels Pujols
M. Àngels Pujols
20.08.2021  ·  11:25

Bon dia, Dies enrera vam ser a PortAventura i ens vam allotjar en un dels hotels del complexe. Si bé, és cert que la majoria de personal parlava el català o bé l’entenia, ens vam haver de sentir encara la frase ‘En castellano, por favor’. En vaig fer un tuit amb menció a PortAventura. A banda, que em van dir de tot, PortAventura no m’ha contestat. https://twitter.com/mangelspbarniol/status/1424814952624365573?s=08 La llengua és el país i Espanya sap perfectament, que quan la llengua sigui residual o només una llengua d’estudi, Catalunya ja no existirà i, fora maldecaps.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
20.08.2021  ·  11:34

Caldria començar a exigir responsabilitats i a dir les coses pel seu nom. La cosa ja passa de taca d’ oli, i no podem continuar així… Comença a ser un clam.

jordi colás
jordi colás
20.08.2021  ·  11:43

cal reconèixer.li el mèrit a ciudadanos: un partit nascut arran d.un problema de convivència lingüística inexistent i amb el clar objectiu de carregar.se el català al carrer.
innegablement ho ha aconseguit amb una victòria absoluta (per això ara ja el tenen amortitzat i ja no els serveix).
i dic victòria absoluta perquè el derrotat ni tant sols és conscient que ho ha estat.
ans al contrari encara ens fa gràcia: “que bien que comunico y que tolerante que soy porque hablo en castellano”.
si sabéssim quant que ens desprecien per no saber ni defendre la nostra llengua!
fixeu.vos que sempre que ens demanen que “les hablemos en castellano” mai, mai hi ha un “por favor” a radera.
que burros que som els catalans…

Joan Royo
Joan Royo
20.08.2021  ·  11:54

Totalment d’acord. Els partits polítics estan disposats a tot per ocupar poder. Cal tornar a eixir al carrer, sense lliris, amb molta mala llet i dir-los el nom del porc.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.08.2021  ·  12:01

Es ben cert si el nostra idioma no en fem us la nostra nació queda completament ofegada. La meva decepció és amb ERC com fa un gir autonómic i donant totes les gràcies a l´estat central, si son independentistes sincerament ho sont de volada molt baixa. Com és pot ser tant ingenu de fer la pilota a l´estat central i no volgué parlar de la situació linguistica que ens trobem. Referent que siguipresent el castellá a una futura República Catalana és una gran animalada de dalt a baix. Que el nostre idioma tingui vida o no depent de nosaltres mateixos. Sr partal moltes felicitats pel seu editorial completament d´acord

Berta Carulla
Berta Carulla
20.08.2021  ·  12:06

No he llegit només que el comentari que em precedeix, d’en Jordi Colás. Perquè no val la pena, és tot tan lamentable.. tenim l’enemic a la cuina de casa, assegut a la “taula”, fent rots i potinejant tots els pots i safates, i li fem el sopar mentre li riem les gràcies.

El nostre govern omple el país d’àrabs que són capaços de matar un català pel sol fet de ser-ho, que estaran sempre de la banda d’espanya (compto que hi ha excepcions), per tarannà, per afinitat lògica de de caràcter. I si no em creieu escolteu música àrab i us semblarà que esteu escoltant el cante jondo andalús.

Jo no vull insultar els burros, però. I no ho faré.

Només som una minoria ètnica, a punt de caramel..
sempre tindrem menys drets que els altres, i dintre del propi país!
Per això molts “llestos” es passen al castellà directament….

Aquests “llestos” són els que ens fan mal i sempre ens n’han fet.
Decideixen unilateralment que no som prou per a lluitar el que som.

JOAQUIM CARDONA
JOAQUIM CARDONA
20.08.2021  ·  12:14

Bon dia a tothom, permeteu-me que us mostri una presentació de mi mateix, en aquests moments: No sóc cap revolucionari, cap salvador de la pàtria, cap convençut en remeis o solucions comunitàries en cap àmbit. Tinc les meves opinions i dono suport econòmic a iniciatives que opino necessàries. No gaire més. El meu camp de batalla és molt més curt: la meva persona, la família més propera i els amics.
Quan em dirigeixo a algú, faig una salutació i un prec: “Bon dia: digui” per exemple.
La resposta o el dubte que veig en el meu interlocutor és el què el classifica: catalans o castellans (o estrangers). A partir d’aquí, qui vulgui que m’hi dirigeixi en una llengua diferent a l’etiquetada m’ho ha de dir, i faré un esforç fins assumir la nova etiqueta per a ell, amb vacil·lacions i equivocacions.
Amb una excepció, la gent menuda en edat. Els hi parlo sempre en català. Per a ells potser és més fàcil parlar en castellà, però jo sé que saber parlar en català serà el què marcarà la diferència entre una gran massa de gent ignorant i ells que el poden parlar.
Parlar en català amb ells i animar-los a que em contestin en català és un bé de futur per a ells. No els hi puc exigir, però no canvio de llengua.
L’excepció és la gent menuda d’edat a casa: si que els hi exigeixo que es dirigeixin a mi en català: és una qüestió de respecte familiar i intergeneracional. Respecto que una part de la seva família, els avis i un dels seus pares, tinguin el castellà com a llengua natural, i per això, a la generació més gran els hi parlo en castellà, però no a la meva, i més si han nascut aquí i han anat a l’escola, i, més encara, als fills o nebots.
Aquesta és la meva petita batalla de cada dia.
Finalment, permeteu-me que us expliqui una realitat viscuda uns dies abans i uns dies després del 1 i 3 d’octubre: amics de tota la vida però que sembre han viscut en ambients castellanoparlants, on jo era la nota singular, van començar a dirigir-se a mi en català i a parlar de la República abans del Referèndum; i després encara parlem de la República però hem tornat a la dinàmica habitual en castellà.
I si hi ha un retrocés és per la percepció d’allò que és guanyador i perdedor i la propaganda d’això que fa el guanyador.
La repressió fa prudent qui no hi està d’acord i qui no té una opinió formada s’apunta al carró guanyador, que no és el castellà sinó l’espanyol (per castellà) que és el concepte polític uninacional, sorgit de la nació castellana, per`d’una ideologia imperial-colonial unitària i uniformitzadora, de base aristocràtica predemocràtica, que ostenten els guanyadors d’aquells dies.
La repressió continua i continuarà perquè ja s’ha esberlat aquesta idea uninacional per la cunya de la declaració d’independència pacífica. L’únic camí que van poder usar contra el moviment independentista pacífic va ser la lògica militar de control del territori per la por.
Va ser, i és, molt dur per a ells, a nivell internacional, però va ser i ha estat prou efectiu per evitar que l’esquerda profunda passi a ser una escletxa definitiva.
I ho van fer, i ho faran perquè és el seu últim recurs, la lògica militar del control del territori i la repressió, després, per mantenir-lo.
Voleu un exemple: els talibans a l’Afganistan. La seva a estat un lògica de guerra que els ha dut a la victòria completa. Han aconseguit el control de tot l’Afganistan, però sense guanyar-se-la, i amb un territori molt diferent a l’Afganistan de fa 20 anys.
Així, solament queda la repressió; i cada cop més forta a l’interior mentre es fan els tous a l’exterior: 1) aliats: el Pakistan i certs països per fílies o fòbies com l’Aràbia Saudita. 2) Potències interessades com Rússia, la Xina, l’Índia, la UE i els USA, per fílies o fòbies entre ells, i 3) neutrals-contraris com l’Iran, que no está interessant a tenir grans potències al seu pati de darrera però que tampoc li interessa un país sunnita anti-xiïta. Dependrá si li compensa, per exemple, econòmicament, que en té molta necessitat.
La gana, la necessitat, la por i la força que acumules et fa ser pragmàtic si vols sobreviure (que no viure).

Àngel Bosque
Àngel Bosque
20.08.2021  ·  12:41

Si s’arriba mai a la independència les úniques llengües oficials han de ser le pròpies de Catalunya: el català i l’occità. Si el castellà fos oficial, acabariem essent com Irlanda, on practicament només es parla l’anglès i l’irlandès és una llengua folclòrica parlat peruna minoria.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
20.08.2021  ·  12:42

El dia que molts votants d’ER obrin els ulls i s’adonin de quina mena de personatge dirigeix el partit potser ja serà massa tard.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
20.08.2021  ·  12:43

Sense la llengua no hi ha pais. Si més no, no serà el pais que hem conegut (m’hauria agradat escriure el pais que coneixem, però no sé si encara m’hi reconec). Ni tampoc no hi haurà independència, perquè qui pot imaginar-se una República Catalana en espanyol? Aquí no tenim, com els irlandesos amb la religió, cap més tret diferencial que la nostra llengua i la nostra cultura.

Fa molts anys, a Riga, em va semblar molt inhumà el tracte que els letons, acabats d’independitzar-se, dispensaven als russòfons, privats de la plena ciutadania fins a aprovar un examen de letonitat. Ja no opino el mateix, en veure aquest apartheid a què som sotmesos els catalanoparlants a casa nostra. SALVEM LA LLENGUA PER SALVAR EL PAIS!!

Gaspar Coll
Gaspar Coll
20.08.2021  ·  13:04

Cada cop ens assemblem més a la repressió lingüística de l’estat francès; subtilment… “Soyez propre, parlez français”. Lo de “habla cristiano” ja no es porta.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
20.08.2021  ·  13:13

Avui totalment d’acord amb l’Editorial, i amb els comentaris.
En Miquel Amorós ens indica que un camí és fer veure que no sabem castellà. Jo fa molts anys que el castellà no el parlo, l’entenc ,però com que parlar-lo em violenta, he decidit no parlar-lo , i si tinc problemesb em foto i em quedo sense el que demanava. (visc però en un poble a on tothom parla o enten català )
Totalment d’acord amb el Miquel Àngel i amb la Berta sobre la immigració, però no oblidem que aquest fenòmen començà amb força als anys 50-60
També el Josep Vilà la clava amb la rendició dels nostres presoners de guerra parlant castellà.
Per acabar voldria comentar el que passa amb les emisores de radio catalanes, que només escolto per sentir música al cotxe i com si tinguessin una quota, colen continuament música en castellà, quina enyorança dels primers temps de Flaix Back, que MAI emetia res en castellà.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
20.08.2021  ·  13:50

Tot en català i qui ho vulgui amb una altra llengua , que ho demani. Però aquest govern imposat …, a creure i a aplanar el cap. Neteja, ja!

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
20.08.2021  ·  13:57

Quan els catalanoparlants, fem deixadesa de la nostra llengua, amb els familiars, amb la parella, amb els fills o amb els néts, amb amics o coneguts, amb llengua diferent del català, estem perduts. La culpa serà sempre nostre. Si canviem al castellà, ajudem a la desaparició del català. Ni bilingüisme ni immersió lingüística, un engany del colonitzador, un més. Oficialitat del català a tots els països catalans, o desaparèixer com a nació.

enric llopis
enric llopis
20.08.2021  ·  13:57

Ciutadans per aqui, Ciutadans per allà… vosté també senyor Partal? CIUDADANOS un altra cop i perdó que insisteixi. Els matissos són importants i més quan parlem de la nostra llengua i d’aquesta gent que menteix descaradament sobre l’estat del castellà a Catalunya, acusant-nos de nazis

Joan Domingo
Joan Domingo
20.08.2021  ·  14:21

Sí Vicent, fa temps que intuïem, i ara és una evidència, que una de les primeres víctimes de l’anomenat “Procés” és la llengua catalana.
Aquesta obsessió en “eixamplar la base” independentista com sigui, ha comportat que els catalanoparlants perdem pistonada i s’accentuï la minorització del català.

Roser Caminals
Roser Caminals
20.08.2021  ·  16:03

Junqueras i el seu partit només tenen interés a multiplicar el volum de cadires i per assolir aquest objectiu gustosament sacrificaran el català. A hores d’ara, són el lubricant de la maquinària unionista.
Fa quatre dècades que no visc a Barcelona per’o hi torno cada any. A tots els llocs públics parlo en català i interlocutors de qualsevol procedència m’entenen encara que no sempre el parlin. Les imposicions mai donen resultat per’o les polítiques d’assimilació solen ser efectives.
Hem de ser persistents als escenaris quotidians i canviar d’escenari polític. Parlem i votem per fer possible la República.

Montse Milian
Montse Milian
20.08.2021  ·  16:38

Sempre he tingut la sensació que la Plataforma x la llengua és com un bolet aïllat dins del bosc català. Fins i tot em sembla, tant de bo estigui equivocada, que la relació que té amb Òmnium i l’ANC no va gaire més enllà que el Voluntariat x la llengua.
Per a revertir la situació del català, tal com apunteu a l’editorial, cal que la llengua i la seva defensa ens la fem nostra, com a mínim els independentistes, però evidentment també, els polítics. I l’ANC i Òmnium n’haurien de fer-ne un cas, dia sí dia també. Una onada conjunta de societat civil i polítics seria imparable i, com a taca d’oli, l’eina per millorar la situació de la llengua.
Caldria arrossegar els mitjans a fer un ús exquisit de la llengua, capitanejats per TV3 i la resta de mitjans de la Corporació catalana. Generalment fan, no tant sols un mal servei a la llengua, sinó que sovint contribueixen a la seva falta de prestigi i a la castellanització de la societat.

ernest ramos
ernest ramos
20.08.2021  ·  16:54

recordem Gaziel : les llengües dels pobles són, doncs, l’expressió més perfecta d’una manera de ser, d’una ànima col.lectiva inconfusible,…

és per això que TOTS els gobiernos fan mans i mànigues per a degradar-la ( i, ara, sembla que també hi participen membres del nostre govern ) i, degradant-la, aconseguiranassimilar-nos a la cultura castellana.

No PASSEM en cap moment, al castellà. !

Maria Villarroya
Maria Villarroya
20.08.2021  ·  18:16

Aviam Vicenç
Que l’independentisme ha comprat el discurs de Ciutadans????????????
Escolta Sr. que tu ja hagis fet la tria i estàs amb ER i al Junqueres (només cal haver vist la teva fastigosa “equidistància” en la passada campanya electoral no vol dir que tots els independentistes hem fet igual
Altres independentistes també hem triat: President Puigdemont (al costat dels que no es rendeixen mai)

Salvador Manich
Salvador Manich
20.08.2021  ·  18:44

Jo em sento cada cop més foraster a la meva pròpia terra…

david graupere
david graupere
20.08.2021  ·  18:50

Sr. Partal del tot d’acord, però no cal perdre’s en debats circulars, la qüestió no és si n’és o no n’és, d’oficial, la qüestió és que sigui d’Estat. Hi han llengües oficials que no es parlen o que perden pistonada fàcilment. L’esforç ha d’esser dirigit que sigui d’Estat i de mercat. A Andorra és oficial i la llengua no s’estén, els microestats són satèl·lits a la pràctica dels estats veïns, tanmateix Andorra sí que té el català com a llengua de treball de tot el cos de funcionaris, cosa que no pot dir cap altra administració de tota la catalanofonia.

Els joves no són el millor indicador lingüístic sinó els migrants, ells saben gairebé de forma intuïtiva quina llengua és la que preval, la primària, la més important, si a això s’hi suma que és un migrant castellanoparlant, hi ha llavors un segon factor afegit, la comoditat i un principi lingüístic universal: dos parlants empren una llengua comuna, pròpia o no, però que és coneguda per tots dos.

Oriol Gil
Oriol Gil
20.08.2021  ·  18:52

Jo també hi era a la presentació del 15/4/2021. Durant el piscolabis em vaig adreçar a en Junqueras i li vaig demanar:
–Si la majoria dels castellanoparlants de Catalunya estan d’acord amb la immersió lingüística, per què no haurien d’estar d’acord amb l’oficialitat única del català?
I ell em respon:
–Quants regidors d’ERC hi ha al teu municipi?
–Ara no n’hi ha cap; n’hi havia 2 però a les darreres eleccions han passat a la CUP [Premià de Mar, 21 regidors.]
–Doncs al meu, soc alcalde [Sant Vicenç dels Horts, també 21 regidors]
–Així, és una qüestió d’electoralisme?
–No: és una qüestió de justícia.
I havent dit això, em va girar l’esquena i es va acabar la conversa.
I cadascú amb el seu canapè.
No cal dir que em vaig quedar amb un pam de nas!

jaume vall
jaume vall
20.08.2021  ·  18:54

Renunciem a la llengua i obtenim la independència. Ens espanyolitzem.
Renunciem a la independència i mantenim la llengua. Autonomia decadent.
Per tant, ni renunciem a una cosa ni a l’altra. Però ho volem, ho lluitem, ho patim (Paluzie també ho diu), i el camí haurà valgut la pena.

Montserrat P.
Montserrat P.
20.08.2021  ·  19:15

1. No hi ha ni hi haurà Catalunya ni Països Catalans sense llengua catalana.
El català cal preservar-lo, defensar-lo i sobretot parlar-lo sempre!
Si el català mor, per a què vull la Independència?

2. Una de les persones que més mal està fent a Catalunya és aquest personatge anomenat junqueras.
És el pitjor que li ha passat a Catalunya després de Felip V.

Jordi Joaquim
Jordi Joaquim
20.08.2021  ·  19:54

Jo també estic francament molt preocupat per la situació del Català, no és res nou, especialment a Barcelona on hi ha aquesta mena de cosa que parlar en castellà et fa com més cosmopolita i oberta (si vols ser cosmopolita, parla en anglès!!). Això no és nou d’ara jo ja passava als 90.

La gent parteix de la base que els idiomes són excloents, i per tant si volen incloure més gent al projecte de la independència creuen que parlant a la seva llengua serà més fàcil que s’incorporin al projecte, això en el fons té un punt de raó, és natural i humà tots confien més i connectem més quan ens parlen en la nostra llengua materna, I us ho diu una persona que pràcticament parla en anglès el 80% del seu temps laboral. Però com s’ha dit ja aquí hi ha moltes més amenaces que aquesta, internet per exemple: recordo que cap a l’any 95/96, precisament quan aquest diari va començar i que segueixo des de llavors, internet semblava la gran esperança del Català davant dels mitjans de comunicació tradicionals totalment dominats per l’espanyol a excepció d’algunes ràdios. Va haver-hi un moment en aquells anys que fins i tot hi havien més planes a internet en català que no espanyol.

Però ara la truita s’ha girat i és completament al revés, internet es la GRAN amença del Català, la omni presència de l’espanyol és total, i el Català no el fa servir absolutament ningú perquè sap que no trobarà res si cerca en Català, mireu només Wallapop és totalment impossible trobar anuncis en Català i això que teòricament són per venda de proximitat.

La canalla avui en dia sense referents televisius a TV3 (que cada cop normaliza més el español com a lengua dels catalans) com en el seu dia van ser Bola de Drac, per posar un exemple, i miren exclusivament continguts en espanyol, jo ho veig el meu propi fill, per sort, ell la majoria dels continguts els veu en anglès, però lo que no, és en espanyol i fins i tot el Francès que és la llengua unica a l’escola queda apartada a l’igual que el Català.

Com ha dit algun post, la llengua Espanyola és una llengua que per la seva estructura i la seva facilitat s’escampa i domina d’una forma que no fa cap altra llengua fins i tot està passant als Estats Units en front de l’anglès, fa 25 anys que hi viatjo periòdicament i he vist el canvi. Avui en dia no hi ha quasi bé res que no estigui en bilingüe anglès/espanyol, oficial o privat, 25 anys enrere tot estava només en anglès i en alguns casos molt puntuals estava en bilingüe, en espanyol, chines, japonès, i fins i tot havia vist neerlandès i alemany, però eren coses molt puntuals en comunitats molt concretes. Crec que en 50 anys l’espanyol anira al 50% amb l’anglès a USA si no més.

Si això passa els Estats Units amb la força que té la cultura anglosaxona com no ens ha de passar nosaltres que per començar no tenim ni estat?.

A Andorrà on si tenim estat, també veig la situació amb molta preocupació, el país està espanyolitzant a marxes forçades, el carrer ja se sent molt més espanyol que qualsevol altra llengua molt més que el Català i per descomptat el Frances. A les botiges i restarurants la majoria de personal es monolígue española. Ni tan sols els estaments oficials es molesten ja en obtenir els sistemes de comunicació amb els ciutadans en Català, i davant de la tria française o espanyol sempre guanya l’espanyol “per raons òbvies ” com em van contestar una vegada des del comú de la meva parroquia. Andorra quan es parla de “internacional ” es pensa només en la Espanya de Madrid, trovo a faltar quan es mirava mes a Toulouse o Paris. Resumint que tenim mala peça al teler I com ja s’ha dit ERC no hi ajuda gens ni mica, jo també estic molt dolgut i em sento molt traït per esquerra.

cinto vilamala
cinto vilamala
20.08.2021  ·  20:06

He passat uns quants dies una vegada més a Euskadi-Navarra i aquesta vegada he tingut de preguntar, a la majoria dels pobles, les informacions que hi havien, perquè estaven escrites en una sola llengua, el basc. Això es fer país. No com els catalans que molt: bla, bla, bla i no fotem rés. Si no hi ha llengua no pot haver-hi Pàtria.

Salvador Molins
Salvador Molins
20.08.2021  ·  22:20

Volem salvar la Llengua, volem salvar Catalunya i sembla que tot s’enfonsa al nostre costat, fins la natura del món, de tot el nostre món s’està esfondrant. Què podem fer? Partal exerceix en nosaltres, la comunitat de Vilaweb, catalans que estimem Catalunya lliure, plena i sobirana, exerceix com un veritable lideratge patriòtic i moral. Gràcies! I en aquest editorial ens ha tornat a posar el dit a en la nafra, com tants dies, entrenar-nos perquè ens fem forts i acertius. Partal ha viscut moments cabdals de la història recent, el Mur de Berlin, fa poc a Xile, fa més als Balcans, … i ell ha exercit en nosaltres el crit a la lluita i el compromís, a Urquinaona, a l’aeroport, a la Meridiana, no per provocar res sinó per assolir el compromís de dir no a la falsa equidistància i a fugir del sempre erroni en el nostre cas de defugir permanentment el conflicte, per això l’altra dia li deia Partal amb respecte a un capdavanter bon home que no fes l’error de callar al seu Poble, no li deia a ell, ens ho deia a tots nosaltres. Avui, a la seva manera ens ha tocat la nafra més dolorosa: La nostra estimada Llengua, i això fa mal. Passarà aquest editorial, les coses corren massa, no ens quedem sols en les essencials paraules, passem als fets, no sigui que passin sis anys més i l’ús de la llengua baixi sis punts més. La nostra barca s’enfonsa, així ens ho sembla, però no tinguem por “homes de poca fe” Visquem la Llengua, visquem la Independècia declarada, complim el mandat, edifiquen la incipient República Catalana Independent, les columnes que l’han de sostenir, la Llengua, la Nació tota sencera, l’estat català i la constitució que treballen els de Debat Constituent amb Lluís Llach al davant. Recordeu que ells ens demanen que responguem 144 preguntes abans d’acabar aquest any. I per acabar aquest comentari dir-vos que passar als fets potser ja ho estem fent, per això aquestes reiterades crides a desvetllar la nostra consciència i treure’ns de l’adormiment. Passar a l’acció també pot ésser crear una moguda de l’orgull català, fer un gran compromís de país en favor de la Llengua, una moguda general, sistemàtica i pemanent -allò de persistir- entre tots nosaltres i més, entre parlants, entre professionals i entre polítics, tots compromesos amb la Llengua, des d’ara, des de fa temps, des de ben aviat. Aribau sense saber-ho va salvar la llengua, nosaltres també ho farem, perquè volem! per salvar una llengua més i sobretot per dignitat i per justícia! A veure si així donem exemple al món i el deixem de nou amb un pam de nas. Ens en sortirem!

Joan Ferrús
Joan Ferrús
21.08.2021  ·  00:30

A tv2 (la cadena cultural) no es poden veure els documentals en versió original, només castellà. Qui són els estrets de ment doncs, ells o nosaltres?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes