La Setmana del Llibre en Català creix amb més casetes i opta per atreure nous lectors

“Molt per veure, molt per llegir” és l’eslògan de la 44a Setmana del Llibre en Català. La frase és acompanyada d’un retrat d’una noia amb quatre ulls. Una imatge pertorbadora, però que il·lustra prou bé què representa la represa: un tsunami de novetats editorials impossible d’atrapar tot i tenir quatre ulls per a llegir el doble. Però la cosa important és que la Setmana és a punt de començar, i analitzar-ne la programació és una bona manera de fer una radiografia de què llegirem aquest curs.

Festa del llibre i festa major

La Setmana del Llibre en Català tornarà a Barcelona per les festes de la Mercè ampliant l’oferta d’activitats i espais i amb la voluntat de consolidar-se com “una gran festa ciutadana entorn del llibre i la llengua”, tal com ha apuntat Oriol Magrinyà, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

La 44a Setmana tornarà a ocupar l’espai del passeig de Lluís Companys, entre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella, amb uns 9.000 metres quadrats i 98 casetes, quatre més que l’any passat, que permetran de donar cabuda a més editorials. En total, disposarà de 332 expositors i més de 350 activitats repartides en onze espais complementaris pensats per a convertir la visita en una experiència que vagi més enllà de la compra de llibres.

Els responsables de la Setmana han reivindicat durant la presentació la vitalitat del sector editorial en català en un context que han definit d’“emergència lingüística”. L’organització considera que la Setmana funciona com un gran aparador de la producció editorial de tot el domini lingüístic, amb la presència de 282 segells editorials provinents de tots els Països Catalans: el Principat, el País Valencià, les Illes, Andorra i Catalunya Nord. També ha remarcat que l’oferta en català és com més va més diversa, amb ficció, assaig, divulgació científica, cuina, llibres de viatges, excursionisme, còmic i manga, entre molts més àmbits.

Un dels objectius és precisament arribar als lectors que habitualment no llegeixen en català. L’organització ha fet una crida perquè la Setmana serveixi per a “trencar prejudicis” i “perquè aquells lectors que no tenen l’hàbit de llegir en català hi descobreixin llibres i editorials que desconeixien”. En aquest sentit, Magrinyà ha reivindicat la necessitat de donar més visibilitat a l’oferta en català durant tot l’any i no únicament durant els grans moments de venda, com Sant Jordi, per Nadal i la mateixa Setmana.

Un dels actes relacionats amb la salut del català serà una conversa que reunirà tres veus destacades del debat sociolingüístic actual: Pau Vidal, Toni Mollà i David Vila. Moderats per Bernat Puigtobella, hi debatran sobre el present i el futur de la llengua a partir dels seus darrers llibres: Sortir a guanyar (VilaWeb Llibres), Les llengües de demà (Bromera) i La llengua i tu (Voliana Edicions), respectivament.

Més espais per als joves i els nous prescriptors

Cristina Domènech, directora de la Setmana, ha explicat que, entre les novetats d’enguany, hi haurà un espai dedicat als Oficis del Llibre, que vol donar a conèixer les professions vinculades a la cadena editorial. Aquest any estarà centrada en les biblioteques i comptarà amb el suport del Servei de Biblioteques de la Generalitat. També es reforçarà l’àrea familiar i es mantindran espais de divulgació dels recursos per a aprendre català, amb el suport del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL).

La Setmana també es vol acostar al públic jove a través dels creadors de contingut. La Casa de Creació Digital, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona vinculada a la promoció del català en l’àmbit digital, s’incorpora enguany a la programació. Cada dia a les sis de la tarda, un prescriptor digital parlarà amb Bet Molina sobre la seva experiència, la manera com recomana llibres i com construeix els continguts. L’organització considera que aquesta via pot servir per a connectar amb un públic jove que ja participa en comunitats digitals relacionades amb la lectura. Els prescriptors són: Mixa, Marta Sangrà (Mar de llibres), Laia Santís (Vida entre llibres), Roser Regolf (Les ulleres de llegir), Mar Isern (Contracoberta), Núria Ribas, Sergi Purcet i Laia Bonjoch (Els bookhunters), Ània Posada i Blanca Noguera (Lefki.b).

Els pòdcasts també en seran protagonistes. Cada dia a les set del vespre hi haurà un pòdcast en directe, amb programes i creadors diferents, i l’espai de lectura es convertirà durant el segon cap de setmana en un petit auditori per a entrevistes en profunditat amb autors i experts. La programació també inclourà converses entre escriptors, traductors i especialistes, a més d’una àmplia representació d’autors internacionals i de novetats editorials de la tardor.

La programació s’organitzarà en blocs temàtics per a facilitar que els visitants hi trobin activitats relacionades amb els seus interessos. Per exemple, el divendres 18, Ràdio Maconda, de la Biblioteca Gabriel García Márquez, farà un programa especial d’El repartidor, presentat per Alberto Fernández i Etna Miró, que comptarà amb les autores Alicia Kopf i Aina Fullana. El dimecres 23, Llegir, el pòdcast d’Eduard Gener i Uriol Gilibets, entrevistarà Sergi Pàmies; el dijous 24 es farà Club Tàndem en directe, el pòdcast de Juliana Canet i Marina Porras; i el divendres 25, Albert Om i Joan Maria Pou faran un problema especial del Què t’ha passat?, entre més.

Una altra novetat és la programació d’entrevistes en profunditat a autors i experts en algun autor, de la mà de Bernat Reher i el seu equip de Mentrimentres. Aquestes entrevistes es faran del 25 al 27 de setembre a l’espai de lectura Caixa de Guissona i els entrevistats són els autors Mercè Ibarz, Lluís Calvo, Marc Vintró, Pau Cusí, Miquel Desclot, Miquel Candel, el traductor Yannick Garcia i els experts Josep Maria Domingo, Antoni Martí Monterde, Joaquim Santanach, Antoni Isarch i Blanca Pujals.

En total, hi haurà espais dedicats al còmic, amb presentacions d’autors com Martí Melcion i Luci Gutiérrez; la ciència-ficció i distopies, que comptarà amb autores com Laura Gost i Irene Rubio; la novel·la romàntica, amb Mar Picó i Clara Clavera; la ciència, amb Núria Salam; la cuina, amb Ada Parellada i Arnau París; la novel·la negra i històrica, amb autors com Pere Antoni Pons, Joan-Lluís Lluís i Roger Bastida; el teatre, amb un tast de teatre de l’autora Louis Duprée i Pier Paolo Passolini; la guerra del 1936-39, amb Ramon Cardona; i la llengua, amb Òscar Andreu i Elisenda Pineda. També es reforçarà la programació específica per a adolescents i joves, amb activitats sobre misteri juvenil i salut mental, i la tradicional batalla de llibres.

200 autors i 153 biblioteques

Enguany també hi tindrà una forta presència el públic familiar, amb autors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil, espectacles de petit format i uns quants homenatges. En total, hi haurà unes 200 signatures d’autors durant els dies de la Setmana.

Un altre dels eixos destacats serà la relació amb les biblioteques. L’organització preveu la visita de 180 biblioteques en el context de les activitats professionals, i la Generalitat ha anunciat que facilitarà la participació de 153 biblioteques públiques, que hi podran fer compres i conèixer l’oferta editorial. També hi haurà una missió internacional de l’Institut Ramon Llull, amb la participació de professionals editorials estrangers.

La programació inclourà, a més, actes d’homenatge a figures de la cultura catalana, entre els quals es destaca el centenari del naixement de Ramon Folch i Camarasa, amb una proposta que combinarà literatura i música. També es recuperaran autores escriptores dels anys trenta i es mantindran les rutes literàries per Barcelona, que enguany seran 24: 23 a Barcelona i 1 a les excavacions del Collet.

Una Setmana cada vegada més integrada a la Mercè

Durant la presentació, tant els organitzadors com les institucions han reivindicat especialment la coincidència amb les festes de la Mercè. El regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, Francesc Xavier Marcé, ha defensat que el trasllat de la Setmana als voltants de l’Arc de Triomf i la coincidència amb la festa major havien contribuït a trencar la percepció que es tractava d’un acte adreçat únicament a un públic habitual del sector del llibre. La integració en la Mercè, ha dit, permet de convertir-la en una activitat cultural “festiva” i més accessible a públics diversos.

El regidor també ha posat damunt la taula un dels desafiaments del sector: la competència entre les edicions en català i en castellà dels llibres traduïts. Ha defensat que calia seduir els lectors perquè, quan hi ha totes dues opcions, triïn l’edició catalana, i ha remarcat el paper que podien tenir els creadors de continguts i els nous prescriptors en aquesta tasca.

El pressupost de la Setmana se situarà enguany entorn dels 700.000 euros, segons que ha explicat Domènech: aproximadament entre un 65% i un 70% dels ingressos provenen del sector privat, principalment de les quotes dels expositors i dels patrocinadors.

L’organització confia que la combinació d’una oferta editorial cada vegada més àmplia, una programació pensada per a públics diferents i la coincidència amb la Mercè permeti de consolidar el creixement de la Setmana. La voluntat, segons que han remarcat, era que l’aparador del llibre en català no es limiti als dies de la fira i que l’impacte sobre els hàbits de lectura es pugui mantenir durant tot l’any.

Pla pilot per a descentralitzar la Setmana

En aquesta voluntat d’ampliar l’abast de la Setmana, l’organització també posarà en marxa enguany un pla pilot per a portar alguns dels actes fora de Barcelona, a llibreries i espais d’arreu del país. La iniciativa vol aprofitar la capacitat de mobilització de la Setmana per a mantenir l’aparador del llibre en català en primera línia també fora de la capital i donar continuïtat a l’activitat més enllà dels dies de la fira a Barcelona. De moment, no n’han transcendit més detalls.