El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’estat espanyol a reparar i indemnitzar dos joves que l’any 2007 van cremar una fotografia capgirada dels reis espanyols i que van ser condemnats a una pena criminal per la qual van haver de pagar 2.700 euros cadascun. La sentència del Tribunal d’Estrasburg contra Espanya s’ha pres per unanimitat d’un jurat format per una magistrada sueca, un serbi, un espanyol, una suïssa, un andorrà, una eslovaca i un xipriota. És una desautorització a la principal autoritat judicial espanyola, el Tribunal Constitucional, que el 2015 va ratificar la condemna, dient que l’ús del foc augmentava el sentiment de menyspreu i odi envers els reis i la institució que representaven. Avui, Estrasburg els diu que no, que estaven emparats per la llibertat d’expressió, i desmunta la interpretació interessada i política que ja feia fa tres anys el TC sobre el delicte d’odi i que avui és un dels ariets de la repressió espanyola contra els catalans.

És molt entenedora la manera com ho explica l’ex-lletrat del TC Joaquín Urías, professor de dret constitucional, que ha escrit a Twitter: ‘Ara el TEDH declara que fer servir el foc i una fotografia del revés com a mode d’expressió no demostra odi, sinó que és una forma d’expressió en el marc d’un debat d’interès general: la monarquia.’

Afegeix: ‘Diu el Tribunal d’Estrasburg que treure de la llibertat d’expressió la crítica política d’una institució –i considerar-ho discurs d’odi– malmet el pluralisme, la tolerància i l’esperit obert sense els quals no hi ha una societat democràtica. En definitiva, condemnen Espanya –amb el seu TC al capdavant– per haver perseguit la simple expressió d’idees polítiques. Per haver prohibit expressions públiques dissidents amb l’excusa que quan es critica amb duresa les institucions es provoca odi entre elles.’

Les consideracions que fa el Tribunal d’Estrasburg en la sentència és demolidora. Són aquestes, traduïdes al català:

«En primer lloc, l’acció dels demandants ha estat part d’una crítica política, més que no personal, de la institució de la monarquia en general, i particularment del rei d’Espanya. L’acció de protesta impugnada formava part d’un debat sobre qüestions que tenen a veure amb l’interès general, com ara la independència de Catalunya, l’estructura monàrquica de l’estat i una crítica al rei com a símbol de la nació espanyola. No fou un atac personal contra el rei d’Espanya encaminat a insultar i a denigrar la seva persona, sinó una denúncia sobre què representava el rei com a cap i símbol de l’aparell de l’estat i de les forces que, segons els demandants, havien ocupat Catalunya —cosa que queia en l’esfera de la crítica política o dissidència i corresponia a l’expressió i al rebuig de la monarquia com a institució.

En segon lloc, el Tribunal Constitucional havia qüestionat la manera com els demandants havien expressat la seva crítica política (calant foc a una gran fotografia capgirada), considerant que la manera d’expressar-se havia sobrepassat l’esfera de la llibertat d’expressió a una altra del discurs de l’odi i la incitació a la violència.

I afegeix: ‘Utilitzar el foc i capgirant la fotografia expressava una crítica política o d’una altra naturalesa. I la mida de la fotografia semblava que pretenia d’assegurar la visibilitat de l’acció en qüestió, que va tenir lloc en una plaça pública. L’acció dels demandants (…) va tenir un cert grau de provocació permissible per a transmetre un missatge crític en el context de la llibertat d’expressió.’

Tercer, la intenció dels demandants no va ser la d’incitar ningú a cometre actes de violència contra el rei, per més que l’acció consistís a calar for a una fotografia del cap d’estat. En canvi, un acte d’aquesta mena s’ha d’interpretar com una expressió simbòlica i de desafecció i una protesta. Tot i que l’acció va incloure una imatge cremant, es tractava d’una manera d’expressar una opinió en un debat sobre un afer d’interès públic, com ara la institució de la monarquia. El tribunal reitera en aquest context que la llibertat d’expressió s’estén a informació i a idees que ofenen, impacten o molesten: aquestes són les demandes de pluralisme, tolerància i la mentalitat oberta, sense les quals no hi hauria una societat democràtica.’

En quart lloc, el tribunal no s’ha convençut que l’acció impugnada pogués constituir de manera raonable una incitació a l’odi o a la violència. En aquest cas, la incitació a la violència no es pot deduir d’una anàlisi de les andròmines utilitzades per a dur a terme l’acció o del context en què va tenir lloc; ni es pot establir sobre la base de les conseqüències de l’acció, que no havia portat a cap comportament violent ni a cap desordre. A més, els fets no es poden considerar un discurs de l’odi, tenint en compte la irrellevància de l’article 17 de la convenció en aquest cas.

Cinquè, la pena criminal imposada als demandants va constituir una interferència en la llibertat d’expressió que no va ser ni proporcionada al propòsit legítim que perseguia ni necessària en una societat democràtica.»

Ací podeu consultar el document:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]