Fa mig any i escaig es va produir una revolució pacifica als carrers de la República d’Armènia, amb protestes massives i continuades, que van comportar la fi d’un govern cada cop més despòtic i un sistema cada cop més corrupte.

El líder de la revolució, Nikol Paixinian, cap d’un petit partit, es va situar com a primer ministre d’Armènia. Però, amb una majoria parlamentària en contra, que no li ha permès dur a terme grans canvis legislatius.

La situació ha canviat aquest diumenge, amb unes eleccions netes i justes després de molt de temps – amb 505 observadors internacionals – i amb la victòria aclaparadora de la seva candidatura, amb un 70,43% dels vots, que han capgirat la representació del parlament.

De la mobilització popular a la legitimitat de les urnes
L’abril de 2018, Armènia va viure dotze dies de protestes antigovernamentals anomenades ‘Rebutja Serj‘ (Մերժիր Սերժին) – en referència a Serj Sargsian, primer ministre fins a aquell moment – amb centenars de detinguts i unes mobilitzacions mai vistes des del procés d’independència ara fa trenta anys.

Finalment, el 23 d’abril, dimitia Serj Sargsian, quan dos-cents soldats es van posar al capdavant de les protestes, en una situació on el govern només tenia dues opcions: augmentar la repressió – amb la possibilitat que hi hagués morts– o cedir.

El diputat opositor, Nikol Paixinian, es va situar al capdavant del país, deixant clar que volia portar el país a unes eleccions anticipades per assegurar que el parlament fos el resultat de la voluntat popular.

Pels nous comicis es va voler modificar la llei electoral, amb un sistema que fos més representatiu, però la reforma va ser tombada pels partits de l’oposició. Com a protesta, Paixinian va avançar les eleccions, que en principi estaven previstes pel mes de març, i va dimitir, fet que només era un formalisme, ja que seguia com a primer ministre interí.

Una revolució incompleta
En el temps que el nou govern ha estat al capdavant del país s’ha dut a terme una campanya per posar fi al sistema oligàrquic, amb una lluita contra l’economia submergida, que ha comportat la detenció dels principals polítics corruptes, alts càrrecs corruptes, inclòs de l’exèrcit, entre altres.

En aquest període s’ha creat un Servei Especial d’Investigacions a l’Oficina del Fiscal General, que ha recaptat prop de 40 milions d’euros en obligacions fiscals no pagades fins al moment. Cal remarcar especialment la detenció de dos personatges clau, Manvel Grigoryan, antic general i membre del partit que havia governat la darrera dècada, per possessió d’armes il·legals, i Robert Kocharyan, ex-primer ministre, acusat pels crims en les protestes antigovernamentals del 2008.

Però, gran part dels revolucionaris ha quedat incompleta. Amb aquesta nova majoria parlamentària s’espera que es diguin les grans reformes legislatives, que portin a una revolució econòmica, tant tecnològica com ecològica, i que a més comporti a l’eliminació de monopolis econòmics artificials.

En política interna, més enllà de l’econòmica, hi ha el repte d’establir una igualtat real davant la llei, la defensa del dret a l’autodeterminació, en clara referència al cas de l’Alt Karabaj i posar les bases perquè el procés democratitzador sigui irreversible.

Cal remarcar què, per la consolidació definitiva de la revolució i les seves reformes, paradoxalment, la hipermajoria que s’ha donat a Paixinian podria ser el principalment perill per consolidar Armènia com una autèntica democràcia.

La candidatura guanyadora ha assolit el 71% dels vots i la segona formació, Armènia Pròspera, només un 8,3%. La capacitat del país per configurar un nou sistema partidista després de les eleccions, serà important per evitar que les reformes polítiques no estiguin vinculades a un únic partit i a un únic líder, que puguin tornar a posar en perill  democràcia en un futur.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb