L’acte de presentació del Consell per la República ha començat amb retard. Explicació? L’avió que, provinent de Barcelona, portava els membres del govern, tret del president Torra, i una important delegació parlamentària ha estat endarrerit a Barcelona, segons que hom deia, per pressions polítiques. A fora al carrer, davant el magnífic teatre KVS, una cua llarga de catalans esperava pacientment. Tots els carrers del centre eren barrats per un imponent dispositiu policíac, que, a diferència d’ara fa un any, no esperava catalans sinó els famosos ‘jupetins grocs’ que amenaçaven de paralitzar la ciutat. Per a entrar en el recinte calia bescanviar l’entrada obtinguda per correu per una cartolina de color groc, que deia: Consell de la República (no pas ‘per la’ República). Brussel·les 8. de desembre de 2018.

Minut a minut: així us hem contat l’acte en directe

L’arribada dels polítics provinents del Principat, que ocupaven la segona platea del teatre, ha concitat els primers crits d’unitat. Malgrat la realitat que tothom sap, qualsevol observador hauria dit que els dos partits coalitzats en el govern català anaven plenament d’acord. Els gestos eren d’una complicitat extrema, amb l’abraçada final entre el president Puigdemont i el vice-president Pere Aragonès, acollida amb un udol de satisfacció per la sala.

L’acte s’havia dissenyat per a explicar al país què serà el Consell de la República (en les pantalles ‘Consell per la República’). D’això, se n’han encarregat els consellers exiliats, que han parlat tots, tret de la consellera Meritxell Serret, ara delegada de la Generalitat davant la Unió Europea. Cadascun ho ha fet a la seua manera. De primer, la consellera Ponsatí, en un discurs precís i directe, com ella mateixa, ha reivindicat la legitimitat del primer d’octubre basada en la legitimitat no estroncada, per la transició, del 14 d’abril de 1931; o siga, de la república dels anys trenta. Emocionada, però contundent, Ponsatí ha recordat: ‘La proclamació d’independència continua en vigor i la constitució de la primera institució republicana n’és un pas evident.’ Finalment, ha dit que la institució del Consell per la República tancava ‘el capítol de l’autonomia’: ‘Avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’, ha reblat per si algú no ho havia acabat d’entendre.

Seguidament l’actriu Sílvia Bel, que ha presentat l’acte, ha llegit una carta enviada per Carme Forcadell, presentada com la presidenta del parlament, mentre en la gran pantalla s’anava projectant la carade tots els presoners polítics catalans. Forcadell ha recordat, amb èmfasi, la injustícia que s’abat sobre els dirigents polítics catalans i ha reivindicat el paper de les dones a l’hora d’acabar aquesta injustícia. ‘Sóc en presó per no haver censurat un debat que la societat reclamava’, un fet colpidor que ho és encara més en la capital de la Unió Europea.

El segon conseller de parlar ha estat Toni Comín, cap pensant de l’estructura del Consell. I ha estat directe des del primer instant: ‘El consell per la República no serà retòrica ni simbolisme. No serà tan solament representació. Serà acció.’ Aquestes primeres paraules potser anaven adreçades a la CUP, que ahir anuncià que no participaria en els treballs del Consell.

Però abans de Comín havia aparegut un dels exiliats que més adhesions suscita, el cantant mallorquí Valtònyc, que ha aixecat el teatre amb un rap directe i contundent contra la repressió, contra els poderosos i en favor de totes les llibertats. Lluís Llach havia demanat de presentar-lo per a poder recordar una obvietat terrible. Ha dit que, mentre en la seua època els multaven pel fet de cantar, ara per aquest mateix fet volien empresonar-los.

El conseller Comín ha exposat els grans eixos de la feina del Consell per la República, en cinc àmbits, i ha amollat una petita bomba informativa: el Consell per la República promourà una iniciativa ciutadana europea per a activar l’article 7 de la constitució europea, amb la finalitat de suspendre els drets de l’estat espanyol a la UE. ‘Espanya no reuneix els requisits per a formar part de la Unió. Caldran moltes signatures de molts països, però, com ha dit ben clarament: ‘Europa es va despertant i ja veu que el franquisme no ha mort.’ Pensant en Andalusia, també ha dit que ‘la derrota de l’extrema dreta era la independència de Catalunya, que és allò que més volen impedir’. La frase, acollida amb grans aplaudiments, ha obert una discussió momentània del públic. Quan Comín ha dit que, després de la victòria, ajudaríem els espanyols, algunes veus han replicat: ‘Ja s’ho faran’. També hi ha hagut qui s’ha queixat de la frase, però Comín ha tancat la qüestió proclamant que seríem generosos en la victòria.

Després de Comín amb un vídeo s’ha presentat el funcionament del Consell i se n’ha anunciat el calendari. Una volta constituït el Consell pels membres fundadors, en el terme màxim d’un any, o quan hi haja un milió d’inscrits, es faran les eleccions a l’Assemblea de Representants, unes eleccions que no tan sols confirmaran l’existència de la república, ans hauran de proposar noves vies més avançades de democràcia, amb llistes obertes, representació plural i una combinació de representants de les institucions i del carrer.

Consell per la República: com podeu apuntar-vos al registre ciutadà, pas a pas

En acabat el conseller Lluís Puig ha pres la paraula per ensenyar el mapa de l’actual república catalana que la gent va construint. Un mapa que va ultrapassa clarament el Principat. Tots els Països Catalans hi són clarament marcats, igual que alguns punts geogràfics destacats: l’anomenada banana central europea, de Milà a Londres i, curiosament, l’àrea de Boston als Estats Units. ‘La república catalana som tots’ deia el mapa que Puig explicava en detall. La presentació de l’app que permetrà d’ací a poques hores de completar el registre de ciutadania i començar a actuar amb el Consell ha tancat una exposició, en què no ha mancat el seu humor bonhomiós: ‘A nosaltres, ja ens va bé que vingueu a Brussel·les, vingueu-hi tant com vulgueu, però, la república, la portarem a la butxaca, dins el mòbil.’

Quan no mancaven sinó els dos discursos finals, dels presidents Torra i Puigdemont, encara hi ha hagut una altra sorpresa: Lluís Llach, assegut al piano, ha interpretat ‘Venim del nord, venim del Sud’. La interpretació ha estat seguida en directe per una multitud de càmeres de mòbil, presents al lloc on resideix a partir d’avui la república. La cançó, se l’ha enregistrada tothom; no endebades Lluís Llach és qui és.

Finalment, el torn dels dos presidents. Torra, acabat d’arribar d’Eslovènia, ha dit que portava ‘bones notícies’. El seu viatge havia tingut un gran impacte perquè l’havien rebut no tan sols el president de la república eslovena, sinó també el del parlament, el batlle de la capital i un grup copiós de polítics i acadèmics eslovens, plenament solidaris amb el poble català. Per això Torra ha dit: ‘La via eslovena és la via catalana perquè és la via de la llibertat.’ Tot seguit ha descrit les vies d’acció republicanes: la primera, la de l’exili; i la segona, la de les presons. ‘encara que no ho sembli’ ––afirmació que ha fet un gran impacte. Torra ha subratllat que l’exili no tenia por d’Espanya, però que tampoc n’hi tenien dins les presons, com ho provava la vaga de fam: ‘Amb aquesta vaga ens envien un missatge d’esperança.’ Finalment, ha demanat a tothom que fera d’altaveu dels qui romanen dins els Lledoners, del Mas d’Enric i del Puig de les Basses.

Ja no mancava sinó el parlament més esperat, el del president Puigdemont, presentat simplement com ‘el president de la Generalitat’. Puigdemont ha fet un discurs complex, segurament conscient de la importància del moment. No s’ha entretingut a parlar del combat menat des de l’exili, ans ha assegurat que el Consell per la República era un pas endavant molt important per a fer més democràcia i fer-la millor. ‘No és pas fer una Espanya en petit, que volem’, ha dit.

Per això ha demanat la participació popular, bo i recordant que els polítics havien de correspondre a la voluntat de la gent. ‘Es tracta de passar de governar per la gent a governar amb la gent.’ Un pas transcendental que el Consell per la República es troba en condicions d’assajar, segons que ha manifestat. Però, per a fer aquest pas, ‘necessitem molta gent al darrere, molts ciutadans que vulguin fer-se ciutadans de la República, perquè aquesta és la millor carta de presentació al món quan hàgim de demanar el reconeixement’.

Per completar els anuncis fets Puigdemont ha recordat que, segons l’acord d’investidura, tots els membres del seu govern que volguessen podien ser membres del consell fundador i ha anunciat els noms dels qui s’hi havien sumat a partir d’avui, a l’espera de les eleccions a l’Assemblea de Representants del govern republicà: Elisenda Paluzie, l’advocada Neus Torbisco i el portaveu de Demòcrates, Toni Castellà, entre més. Tots han pujat a l’escenari, acompanyats del govern Torra gairebé en ple, mentre el teatre esclatava en crits d’independència, de suport als presoners i d’unitat. A fora, quatre-centes persones més s’esperaven per assistir a la segona tongada de presentació del consell. Al teatre hi havia una sala des d’on es podria haver seguit la sessió en vídeo, però el govern en l’exili no ha volgut que ningú en restàs fora i ho ha demostrat amb fets. Per això tots els qui han intervingut en la primera sessió han repetit parlaments, actuacions i explicacions.

A mà dreta de l’escenari la primera cadira ha romàs buida, l’única de tot el teatre, durant tot l’acte. Un cartell deia: CME ABP Brussel·les, o siga Cos de Mossos d’Esquadra. Àrea Bàsica Policial de Brussel·les. Era reservada a un dels membres de l’escorta voluntària del president Puigdemont que, per increïble que parega, encara és voluntària i la fan membres dels Mossos d’Esquadra que aprofiten els seus dies lliures per poder protegir qui des d’avui és el president del Consell per la República. Si la cadira ha estat buida durant tot l’acte és perquè els cos dels mossos feia discretament la seua feina.

El 30 d’octubre del 2017 el govern de Catalunya comparegué en una conferència de premsa a Brussel·les, tres dies després de la proclamació de la independència i del cop d’estat promulgat per PP, PSOE i Ciutadans amb l’aplicació de l’article 155. La història del patiment personal i de la precarietat absoluta en què es visqueren aquelles hores encara no s’ha escrit. Quatre-cents cinc dies després, l’acte al teatre KVS ha donat sentit a tots els sacrificis personals que tanta gent ha fet tot aquest any tan llarg. Un any després de la increïble manifestació de Brussel·les, que féu guanyar el 21-D a les forces independentistes, el Consell per la República (‘de la República’ segons les entrades) s’ha posat dempeus i ja pot caminar amb una empenta que resultarà definitiva, si la ciutadania l’acaba entenent i assumint com a propi. En la cua d’entrada tothom comentava que no feia fred, recordant el fred espantós de l’any passat durant la manifestació. Una dona, amb molt de sentit de l’humor comentava que ara calia dir ‘De Waterloo a Guardamar i de Fraga a Maó’. Això sí que fóra una superació evident de l’autonomia espanyola i, tal volta, pensant en el mapa que havíem pogut veure, una de les raons més poderoses per a formar part de la primera institució lliure arrelada en la legalitat del primer d’octubre i de la declaració d’independència.

 

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb