La qüestió de confiança, la CUP, el RUI, Pujol i els Països Catalans, en deu respostes de Marta Pascal i Ignasi Planas

La cursa per a dirigir el nou Partit Demòcrata Català (PDC) va començar la setmana passada pocs minuts després de la cloenda del congrés fundacional. Un cop descartada una candidatura de Germà Gordó i amb la renúncia de Jordi Turull, Marta Pascal –fent equip amb David Bonvehí– i Ignasi Planas –amb un equip impulsat per Reagrupament– van anunciar que tenien voluntat de menar el timó del nou vaixell. Els associats del PDC votaran aquest cap de setmana la direcció executiva, la presidència –amb l’única candidatura del tàndem Mas-Munté– i la presidència del consell nacional –que es disputen Mercè Conesa i Santi Vila. Hem demanat als dos candidats a la coordinació general del partit que ens responguessin deu preguntes. Les mateixes. És una manera de comparar com encaren la direcció del Partit Demòcrata, amb qüestions com ara els problemes del nom del partit, el RUI, el llegat de Pujol, la qüestió de confiança i la CUP, o els Països Catalans.

—Si finalment el Partit Demòcrata Català no pot registrar-se amb aquest nom, quina solució proposareu?
—Marta Pascal [M. P.]: No la preveiem, aquesta possibilitat perquè sabem que és possible de registrar aquest nom. El vostre mitjà de comunicació va publicar una noticia en què es demostrava que hi havia un bon grapat de partits que tenien la paraula ‘demòcrata’ al nom. Treballarem perquè sigui possible, n’estem molt convençuts.

—Ignasi Planas [I. P.]: Si el nom de Partit Demòcrata Català no pot ser registrat, haurem de canviar de nom. Serem el mateix partit, però haurem de buscar un nom nou i aquest nom el triarem en un procés participatiu de tothom, guiat per una comissió d’experts que no permeti d’incórrer un altre cop en els errors comesos.

—Què us diferencia de la candidatura alternativa? Per què no aneu plegats?
—M. P.: D’entrada us hauria d’aclarir que no ens sentim oficialistes. Nosaltres som un punt de trobada de gent molt diversa que volem dedicar-nos en cos i ànima a impulsar aquest nou partit. Som gent normal que volem representar tothom i volem parlat amb tothom. Vam treballar i participar en el congrés fundacional i justament hem volgut fer un pas endavant per sentir-nos la veu de tothom.

—I. P.: Ens diferencia la vocació de transversalitat, la radicalitat democràtica portada al màxim exponent i que som nova gent per a un nou partit. No anem plegats perquè la candidatura de Marta Pascal no ho ha volgut. Ens va dir que no hi encaixàvem.

—Acceptaríeu la sol·licitud d’afiliació de Jordi Pujol o d’algú de la seva família al nou partit?
—M. P.: No sortirà mai de la meva boca cap expressió de menyspreu al llegat polític de Jordi Pujol. Encara més, el faig meu. Però és evident que el Pujol ciutadà s’ha d’explicar per les actuacions que ell mateix ha confessat. Francament, jo no em veig compartint-hi militància política.

—I. P.: D’en Jordi Pujol, no n’acceptaria la sol·licitud d’afiliació. D’algú de la seva família que hagi estat involucrat en la gestió fraudulenta dels recursos públics, tampoc. Els altres familiars hi serien benvinguts.

—Mas i Munté són renovació per al nou partit?
—M. P.: Són la força de la feina ben feta, de la voluntat d’impulsar un nou projecte. El president Mas representa un llegat polític molt important. I la vice-presidenta Munté és un gran actiu polític i des de la seva entrada al govern ha estat un revulsiu. Qui pot negar que ha representat la renovació des del primer moment?

—I. P.: Mas és la figura indispensable per a entendre què ha passat a Catalunya els últims anys. Valorem molt positivament la feina que ha fet i les decisions que ha pres en el procés de portar Catalunya cap a la independència. No veiem per quin motiu la seva figura hauria de ser reemplaçada. Per la seva banda, Munté és una gran consellera que fa un gran servei al president Puigdemont. Tots dos, Mas i Munté, han d’acomplir una funció d’estabilitat molt valuosa.

—Quina va ser la lliçó més destacable que vau treure del congrés fundacional del PDC?
—M. P.: Que hem de fer un partit del segle XXI i no del segle XX, i que hem de parlar amb tothom, escoltar tothom, compartir amb tothom. Si representem un grup tan gran de gent, no podem decidir per ells, hem d’executar allò que les bases ens proposen. En el fons som molts decidint  sobre molts.

—I. P.: Els associats del PDC varen donar una gran lliçó de democràcia interna. Van demostrar a la societat catalana que al PDC tots som iguals i que els partits polítics han de creure més en la gent.

—Creieu que cal modificar el full de ruta per incorporar-hi el referèndum unilateral d’independència?
—M. P.: En aquest tema no es pot descartar res. Tenim les tres vies: l’escocesa; la que tenim prevista a Catalunya amb unes eleccions constituents; i evidentment que el RUI pot ser una opció.

—I. P.: La unilateralitat en la decisió del futur del nostre país per part dels seus ciutadans és un dret inalienable. Per aquest motiu, en el congrés fundacional del PDC vàrem incorporar explícitament que no renunciàvem a la unilateralitat en el procés de decidir de constituir-nos en estat independent.

—S’ha de negociar la qüestió de confiança amb la CUP? S’hi ha de vincular el pressupost?
—M. P.: És la CUP que ha de decidir si se situa amb els constructors del nou estat o amb aquells que el bloquen. I això no té res a veure amb pactes previs ni amb el pressupost.

—I. P.: La decisió que prengui la persona que nosaltres vàrem votar com a president de la Generalitat tindrà tot el nostre suport. Confiem plenament en el president Carles Puigdemont i sabem que sabrà resoldre adequadament tots els entrebancs que se li presentin.

—Quins vincles ha de tenir el PDC amb la resta dels Països Catalans?
—M. P.: Jo crec que cal enfortir-los: per una banda, compartir interessos comuns que enforteixin els nostres llaços. Estrènyer els llaços amb altres formacions polítiques i en aquests territoris sense que això impliqui necessàriament crear-hi estructures.

—I. P.: L’objectiu fundacional del PDC és que Catalunya esdevingui un estat lliure i independent. Però això no significa que renunciem a la reunificació territorial dels Països Catalans, sempre que sigui guiada pels principis democràtics.

—El Partit Demòcrata ha d’estar dins els liberals europeus? Tremosa va dir que no s’hi sentia còmode per les decisions que prenien…
—M. P.: Això ho haurà de decidir el partit aquests mesos vinents. Evidentment, serà molt important d’escoltar la veu de l’eurodiputat Tremosa, com la de més d’associats. Hem de fer un debat serè sobre aquesta qüestió.

—I. P.: La qüestió ara és que el PDC ha de ser un dels partits de l’estat català independent. Quan ho assolim, prendrà importància en quin grup ens enquadrem a l’àmbit europeu. Fins que no arribi aquest moment, a Europa no som res més que un partit regional d’Espanya.

—Artur Mas va parlar d’una plataforma cívica que formaria part del procés de renovació d’aquest espai polític… Quina vinculació haurà de tenir aquesta plataforma amb el partit?
—M. P.: La nostra prioritat és el desplegament del nou partit. I és un procés complex. Paral·lelament, el president Mas també anirà donant forma a aquesta plataforma que també pugui nodrir d’alguna manera de gent diversa aquest espai polític que volem representar.

—I. P.: Les plataformes i moviments ciutadans de tota mena, formades per persones que comparteixin els objectius polítics del PDC, seran sempre benvingudes al PDC.