Santi Vila, Anton Costas i Joan Coscubiela al Cercle d'Economia (fotografia: ABC).

Ahir es va viure l’enèsim intent de quadratura del cercle: unir Santi Vila i Joan Coscubiela en un acte al Cercle d’Economia on tots dos elogiessin la moderació. I, efectivament, tots dos polítics, l’un convergent i l’altre comú, van parlar de la necessitat d’un nou partit nacionalista català i constitucionalista, i de la necessitat d’impulsar una plataforma de moderats que unís independentistes i unionistes. L’acte, doncs, tenia la part morbosa de veure Santi Vila, convergent, i Joan Coscubiela, comú, defensant tesis semblants, com va passar. De fet, el Cercle feia dies que promocionava l’acte a les xarxes socials amb aquesta etiqueta: #SantiCoscubiela, com si tots dos polítics s’haguessin fusionat en un ésser únic.

El problema és que #SantiCoscubiela  no va omplir ni tan sols la sala d’un dels temples de la tercera via, el Cercle d’Economia barceloní. Ahir al vespre, doncs, la premsa no va arribar mai a ser un estol de càmeres. A la sala hi havia cadires buides, la mitjana d’edat era més alta que no en els actes de l’ANC i més d’un assistent va manifestar en públic el baix to dels moderats nostrats. Diguem que ahir al Cercle d’Economia l’ambient es movia entre l’opportunité dins la calamité, que descriu Anton Costas, president del Cercle; la negror més absoluta de Joan Coscubiela (‘no veig cap futur’) i l’humor també fosc de Santi Vila: ‘Optimista pel futur? Per mi el futur són dos judicis: el de Sixena i el del procés.’

Santi Vila i Joan Coscubiela, moderats i coincidents
‘Quins temps més estranys on s’ha de tenir més coratge per a ser un moderat que per a ser un radical. Per tant, gràcies a tots dos.’ Aquestes van ser les paraules d’Antón Costas dedicades als dos protagonistes de l’acte. Tots dos polítics, efectivament, es van mostrar força coincidents durant la vetllada. Segons Coscubiela, ‘necessitem una plataforma de moderats que uneixi independentistes i unionistes. Hauríem de començar a posar en marxa una gran plataforma per la moderació i els mitjans de comunicació. Moderació no és propostes conservadores. Moderació no es propostes de dreta. Moderació és una manera d’abordar els problemes que, com deia Alberto Boglio, és transversal a esquerra i dreta i que remarca la capacitat del diàleg i l’acord’.

Santi Vila ho veia així: ‘Un nou partit acabarà apareixent. Crec que en el futur es constituirà una plataforma liberal progressista que ocuparà l’espai del centre.’

Tots dos també coincidien que la solució potser no implica votar la independència. Per Coscubiela, una sortida seria ‘la disposició addicional primera’, que era l’aposta d’Herrero de Miñon per dotar de més autonomia els catalans, però sense tocar la constitució. Coscubiela, de fet, va arribar a dir que seria millor que els catalans ara aparquessin grans idees com la de la reforma constitucional ‘per intentar sortir del pou primer’, i que, atenció ‘s’oblidessin de tenir poder polític i se centressin en el poder econòmic tal com ja havia dit Pasqual Maragall: la importància de la sobirania econòmica per sobre de la política’. Això va dir Coscubiela ahir.

Per Santi Vila la solució també podria passar lluny de la independència política: ‘Els catalans haurem de votar. Això segur. Sense votació no hi ha solució. Altra cosa és què haurem de votar. I si podem conjurar-nos per votar primer de tot una enèsima reforma.’

Tant Vila com Coscubiela creuen que els presos han de sortir de la presó immediatament. I que és una injustícia que hi siguin… preventivament. Per Coscu la llei s’ha vulnerat, i per tant ha d’haver-hi sentència, però després d’un judici, no abans. I Santi Vila creu que ell personalment ‘ha d’assumir responsabilitats, si calen penals, però proporcionades. I el procés judicial ha d’acabar com més aviat millor’. Tots dos accepten, doncs, que ha d’haver-hi un càstig proporcionat.

Això sí, tant Vila com Coscubiela troben a faltar una proposta de Madrid: ‘Jo trobo a faltar la definició d’un projecte d’Espanya. Al final els moderats hem quedat totalment desautoritzats, aquí, i la proposta també hauria de fer-se, i venir, de Madrid. Però de moment, no arriba’, deia Vila. ‘Recordem les hòsties que van rebre els de Podem a Madrid quan van intentar explicar la plurinacionalitat. Però que aquest sigui un projecte difícil no vol dir que llancem la tovallola’, afegia Coscubiela.

Finalment, tant Vila com Coscubiela van coincidir a afirmar que l’ANC, i més espais del moviment independentista, són espais antipolítics. Les crítiques de tots dos a l’entitat van ser, potser, els moments més durs del vespre. I el moment més tendre fou quan tots dos van atrevir-se a mostrar una discrepància en públic. Atenció: per Santi Vila, els convergents van restar a la mercè de la CUP els darrers anys i per Coscubiela, va ser a l’inrevés: la CUP no va aconseguir imposar res del seu programa. Coses.

El públic, un punt abatut
El públic va mostrar alguns moments d’abatiment. La gent d’ordre, veient el caos actual, es troba un punt perduda. I es preguntaven d’entrada què havia fallat en el bàndol moderat aquests darrers temps: ‘Crec que no hem analitzat què ha fallat en el sector no nacionalista per construir una proposta amb garanties d’èxit. Jo he vist tot un programa polític en la definició de Santi Vila. Què es pot fer per articular aquest espai? I què ha fallat a la part de la societat contrària a la deriva independentista?’ Un altre afegia: ‘Els independentistes diuen que hi ha dos milions que no són escoltats. Doncs jo dic que hi ha 2 milions i escaig que som transparents. Ningú no ens veu. Hem de construir un relat de Catalunya que també tingui sentit.’

Un tercer soci va intervenir per dir que ‘és curiosíssim que ningú no parli de Ciutadans. Jo voldria saber si és que no n’espereu res. Ha xuclat el vot del PSC. Té més d’un milió de vots. Què n’espereu, de Cs?’

Però la darrera pregunta que es va adreçar a Santi Vila i a Joan Coscubiela, a Santi Coscubiela en definitiva, va ser aquesta: ‘No hem parlat gens d’Europa. No seria el moment que ens donessin un cop de mà? Oi que Macron ha dit que el separatisme no va enlloc? Doncs que vinguin i ens ho expliquin aquí.’

Mentre la gent se n’anava ordenadament del col·loqui es va sentir un assistent que deia a un altre: ‘Molt bé aquest wishful thinking d’avui. Molt bé, tu.’

Per a veure l’acte sencer, aquest n’és el vídeo:

 

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb